Avui els aficionats del Baxi Manresa deuen estar dolguts per haver perdut per 37 punts un partit en què hi havien posat tanta il·lusió. No és la millor manera de deixar una Copa del Rei. Tampoc la imatge de la segona part d’ahir va ser bona contra un dels equips més en forma del panorama continental actual. Però amb el temps cal veure el partit com un retorn a l’elit, com un intent de tornar a tenir sensacions de jugar grans competicions. Els dies que molts aficionats manresans han viscut a Granada i l’expectació creada valen or i s’han de cuidar. I no tots els rivals seran el d’ahir, ni les circumstàncies, les mateixes. Al Baxi li queden uns play-offs pels quals lluitar i una bonica aventura europea en la qual seguir treballant. I, sobretot, el projecte ha d’aconseguir que no es triguin divuit anys més a tornar en una fase final com aquesta.
El millor inici
El Baxi va començar el partit amb el ritme frenètic que volia. És cert que va rebre dos triples a l’inici, d’Exum i de Sanli per al 6-2 del Barça. Però el pivot turc va cometre dues faltes i, a partir d’aquest moment, va iniciar-se un espectacular parcial de 0-16 basat en una gran defensa i a no gastar gaire temps en les transicions ofensives. Thomasson, que va aparèixer quan tocava, va encertar el primer triple del seu equip per al 6-7 i llavors entre Sima, Dani Pérez, un triple de Valtonen i dues cistelles d’un Bako que trobava espai a la zona van col·locar el 6-18 davant de la bogeria dels aficionats manresans a la graderia. S’estava jugant a allò que el Manresa volia en aquell moment del partit.
Però per mantenir el ritme calia fer rotacions constants, i en aquest joc el Barça té molt potencial. Jasikevicius va veure que havia d’aturar la fluïdesa ofensiva dels bagencs i, de mica en mica, va omplir la pista de físic, amb Sergi Martínez i Exum al capdavant i un Rolands Smits que va fer una valuosa tasca d’intendència.
El Baxi va mantenir l’avantatge al voltant de la desena de punts amb l’encert de Francisco just després d’entrar a la pista. Amb dos bàsquets del francès va arribar el 12-22 i amb una bomba de Dani García, el 14-24 a 2.47. Però la pressió final del Barça, amb un Davies brillant i un Calathes dirigint a la perfecció va derivar en un 22-26 al final del quart. El Baxi ja havia utilitzat els dotze jugadors, amb Steinbergs per les dues faltes de Maye.
El partit es capgira
No van trigar els blaugrana a avançar-se de la mà de Rolands Smits. Cinc punts del letó, amb un triple, van posar el 27-26. A més, Maye cometia la tercera falta i Mirotic entrava en el partit. Semblava que el Baxi podia mantenir la igualtat fins a l’empat a 33, amb un triple de Thomasson. Però Bako no estava en les millors condicions i, tret de moments puntuals, Moneke estava sent ben controlat. Així, Jokubaitis va comandar la primera escapada blaugrana fins als set punts (44-37), just abans d’un altre problema per al joc interior del Baxi: la tercera falta de Yankuba Sima.
El moment complicat es va exemplificar en un contraatac amb tres errades seguides dels manresans i el reaparegut Abrines, des del tir lliure, va situar el màxim avantatge de 50-37 per als seus. Però un parcial de 0-5, matisat per Davies amb dos tirs lliures, va mantenir la il·lusió per a la segona meitat amb el 52-42.
L’inici del tercer període va ser tràgic per al Baxi. Un alley-oop errat per Bako ja va ser un presagi del que succeiria a continuació. És cert que Dani Pérez va treure una falta molt discutible a Exum en atac, però l’acció va anar envoltada d’un bàsquet de Mirotic, un de Calathes i un triple del montenegrí que completava un parcial de 7-0 i obligava a demanar temps mort amb 59-42.
El Barça no es va aturar amb aquest resultat. Era el moment de fer sang i d’això en sap molt Laprovittola, amb un robatori, un triple i un parell d’accions més per habilitar els pivots Daviesi Sanli i per vorejar la trentena de punts (75-46). Llavors va passar el pitjor. El Baxi es va deixar anar, no va defensar i va ser víctima d’una allau. el 22 de 26 dels blaugrana en tirs de dos punts al final del segon quart. D’aquesta manera, el darrer període ja va sobrar. El Barça va rotar, però l’exigència del seu entrenador va provocar que l’avantatge no decreixés. L’afició manresana va seguir animant com s’espera que faci a partir d’ara. Ha estat un somni, però ahir el mur era massa alt.
