Toni Naspler Peraire (Manresa, 2003) va fer realitat dimarts el somni de debutar en el primer equip del Manresa, on juga des dels cinc anys. La convocatòria va ser més per un tema administratiu que esportiu, però la va aprofitar i fa la cara que no serà l’última oportunitat d’aquest base d’1,97 metres, en qui hi ha dipositades tantes esperances.
Han estat gaire intensos, els últims dies, entre els partits a Madrid i els entrenaments a Manresa?
És una situació difícil ja que amb el Zentro ens juguem la salvació. Però a Manresa és on manen per si necessitaven algú. I aquí estic, amunt i avall i amb un somriure.
Quan li van dir, que havia de tornar a entrenar a Manresa?
Dilluns passat [el dia 28], quan el Dani [García] es va fer mal a l’entrenament. Dimarts a les onze del matí ja era aquí. Vaig entrenar-m’hi tota la setmana i el cap de setmana vaig tornar a jugar el partit amb el Zentro.
I l’equip de Madrid com l’ha encaixada, la situació?
Ja sabien les condicions que hi havia. Ells estan orgullosos que un jugador que ha estat tota la temporada amb ells tingui l’opció d’entrenar-se amb un equip que juga ACB i Champions.
El Zentro compta amb Naspler i també amb Musa Sagnia com a jugadors vinculats del Manresa. Com hi està anant, la temporada?
La LEB Plata és una lliga complicada i el nostre equip és dels més joves. Des del punt de vista individual va molt bé, perquè disposes de molts minuts, i col·lectivament hi ha hagut partits que han anat bé i d’altres en què ens passat per sobre.
En l’any a Madrid, en què ha millorat com a jugador i també personalment?
Personalment, feia 18 anys que vivia a casa, a cinc minuts caminant del pavelló, i ara estar en una casa plena de jugadors m’ha anat bé per veure el món real. No pots estar sempre a casa dels papes que t’ho facin tot. Visc en un xalet amb set jugadors i un entrenador que ens controla. El club contracta una cuinera que ve tres cops per setmana i ens deixa el menjar del dia i del dia següent. Va bé perquè així et controlen la dieta. Com a jugador he pogut veure en quin nivell estic. La lliga ha estat difícil però crec que a poc a poc he agafat el ritme. He anat millorant en les penetracions a cistella, agafar responsabilitats i ser un líder en un equip nou i en ambients complicats.
I la pronunciació correcta del seu cognom, com la porten?
Malament, a Madrid i a tot Espanya. És «Nasplé», e tancada i la r no sona. Allà em diuen Nàspler i d’altres maneres.
En la setmana i escaig que fa que s’entrena a Manresa, com s’està trobant?
L’equip m’està ajudant molt però és un nivell complicat. Estant tot l’any en unes condicions diferents, arribes aquí de pressa i corrent i costa. Però de mica en mica ho vaig aconseguint.
Vostè ve per jugar la Champions, només?
Suposo que també estic inscrit a l’ACB, però el que necessiten és un jugador de quota a la Champions mentre el Dani estigui de baixa.
S’esperava debutar dimarts?
Creia que sí, que hi havia possibilitats, però coneixent com li agrada competir a Pedro Martínez no ho tenia del tot clar, tenint en compte la preparació que jo tenia. Al final, el cansament dels companys i tal com anava el partit va provocar que pogués jugar 53 segons.
Com va ser el moment en què li ho va dir?
Et quedes parat i penses «de veritat?». Quan vaig demanar el canvi i vaig veure el Nou Congost aplaudint i amb la gent posant-se dempeus va ser un dels moments més especials de la meva vida.
Millor que el debut fos a casa, davant de la família i de l’afició, oi?
Sí, i tant. El factor Congost existeix. Manresa és casa meva. És el tretzè any aquí, hi soc des de l’escoleta, amb cinc anys.
En els 53 segons va agafar la pilota, la va poder perdre i va acabar donant una assistència per a un triple de Vaulet. Va ser estressant?
Esperava que el seu base [Mooney] em pressionés. Vaig recuperar la pilota de miracle, vaig veure el Juampi sol i la va ficar. Va ser bo.
Deu tenir assegurat anar a Màlaga i també el tercer partit, si Dani García no s’ha recuperat.
M’han d’explicar la planificació perquè diumenge tinc partit amb el Zentro a Eivissa, en què ens juguem la salvació, però faré el que em diguin.
Al vestidor veu ganes d’enllestir l’eliminatòria ja a Màlaga o tranquil·litat perquè hi ha una altra oportunitat?
Volem matar l’eliminatòria. Primer estem preparant el partit de dissabte contra el Joventut, que és un derbi en què el públic segur que ens ajuda molt, i després ja arribarà el de Màlaga.
Vostè va signar un contracte professional amb el club aquest estiu. Quines són les condicions?
Són dos anys com a vinculat i després hi ha opció a dos o tres més com a cedit o al primer equip.
I com percep que serà, aquest futur proper, l’any que ve, per exemple?
És difícil de dir. He intentat demostrar el meu nivell i acabar bé l’any. Qui hagi de decidir ho farà i jo ho acceptaré perquè segur que acabo en bones mans, tant si és a Manresa, Espanya o on toqui.
Toni Naspler té una llarga i exitosa carrera amb títols internacionals i tot en categories inferiors però sempre ha prioritzat Manresa abans de marxar a un altre club en teoria més gran. Per què?
Perquè Manresa té un planter d’ACB. Molta gent parla del Barça o la Penya, però a la teva ciutat també en tens un. Al final, la feina del dia a dia era espectacular. Sabia que tard o d’hora comptarien amb mi si necessitaven algú per al primer equip. El 5 d’abril del 2022 va passar i estic molt orgullós de no haver marxat al Barça, on hauria pogut guanyar campionats d’Espanya. Manresa és casa meva i sempre estaré orgullós de la decisió que vaig prendre.
Sempre s’ha parlat de vostè com la gran estrella de futur del bàsquet base manresà. Nota aquesta confiança que li tenen?
El club ha fet molts esforços per mi i espero que això sigui recíproc. Manresa ho és gairebé tot per a mi i tant de bo es doni l’oportunitat d’estar aquí molts anys, al primer equip o on sigui i tingui una carrera llarga.
En general, li agrada més el bàsquet europeu o el de l’NBA?
L’europeu. No soc gaire fan de l’NBA.
En quins bases s’emmiralla?
A qui mirava més era al senyor Luca Doncic, que és un 1-2-3, un base de 2,02 metres, que juga molt tranquil i utilitzant les pauses. M’hi he fixat molt, però també en Sergio Rodríguez. Doncic juga més per al seu tir de tres i el Chacho més per a l’equip. D’altres cops m’han comparat amb Dani Pérez. M’hi he fixat perquè el meu joc es basa en fer jugar l’equip i és un honor estar ara entrenant-me amb ell.
En l’últim partit vostè va repartir vuit assistències. S’hi acosta.
Es fa el que es pot.
