Acabat d’arribar de Fuengirola, on l’equip va estar concentrat per al partit al camp de l’Unicaja, Josep Sáez, president del Baxi, tenia prou feina ahir al matí, des del seu lloc de treball, a respondre totes les trucades i missatges que envaïen el seu mòbil. Ho feia amb felicitat per la feina feta, però també amb el convenciment que això encara no s’ha acabat-.

Quina sensació es té, l’endemà?

Encara no ho he acabat de pair. Estic amb l’excitació d’ahir. Estem molt contents i hem rebut molts missatges de felicitació encara per contestar. És una fita que el club no havia aconseguit mai i això significa que segueix molt viu després de tants anys. Encara som un club de primera línia.

Com va viure el partit, amb nervis o amb confiança?

Hi anàvem amb molta prudència perquè sabíem que l’Unicaja no ens ho posaria fàcil. Tot el partit va ser molt competit. Hi va haver un moment en què semblava que en marxàvem, però de seguida hi vam tornar. Sabíem que arribaríem a un final ajustat, però l’equip té molt caràcter i pensàvem que arribaria la nostra possibilitat, com així va ser. Hi ha l’anècdota de la valentia dels jugadors, que tothom volia l’última bola. Parla molt del caràcter guanyador d’aquest grup.

Creu que un dels èxits de l’equip, a part de guanyar, és la manera com s’hi arriba? Què n’hi comenten, als pavellons on viatja?

La manera com es comunica aquest equip, el que trasllada a l’aficionat, de Manresa o de fora i el seu bàsquet modern i fresc van més enllà del joc. Demostren un ADN especial. Hi ha un grup molt fort i juga amb molta il·lusió amb independència del rival. Això enganxa tots els aficionats. A les pistes, t’ho diuen. Aquest és un altre motiu de satisfacció. Serà un equip que deixa empremta.

Després del partit, Pedro Martínez va dir que els jugadors estaven contents per la classificació però que també afirmaven que la feina encara no s’havia acabat. Hi està d’acord?

Ho veig com ells, un cop arribats aquí. Aquest era un primer pas. En primer lloc hem de gaudir de la final a quatre, però no ho volem deixar aquí. Volem competir al màxim, sabent que serà molt difícil, amb rivals molt forts com el propi Tenerife, però sortirem a totes i tant de bo puguem donar un pas endavant més.

Els pot anar bé l’experiència que van viure a Granada, en el sentit que semblava que ser allà ja era un premi i que ara potser amb això no n’hi haurà prou?

Són dues competicions bastant diferents. De tota manera, són finals. T’ho jugues tot a un partit. Segur que de totes les vivències se n’aprèn alguna cosa i en trobarem de positives del que va passar a Granada. Els rivals també són molt diferents. Haurem d’estar molt preparats per afrontar-ho.

Quin significat té aquesta classificació per al club i de ciutat?

Sempre hem dit que el Baxi Manresa és un ambaixador de la ciutat. Que es torni a parlar de Manresa no només a nivell de l’estat, sinó també a Europa, i torni a ser al mapa del bàsquet continental és un punt molt a favor per consolidar el nostre projecte. Sempre vaig ser un gran defensor que si estàvem a Europa el projecte creixeria. Arribar a la final a quatre vol dir que som una mica més grans que abans, però sempre amb tota la prudència i humilitat, perquè segur que no ho podrem repetir cada any. Cal gaudir aquest any de tot això i mirar el futur amb optimisme.

Quan va entrar de president fa cinc anys, amb l’equip a la LEB, tenia el recorregut que s’ha seguit en el seu imaginari?

Sempre tens un petit somni a la ment. Aquest era ser al play-off o a una final a quatre d’Europa o a una Copa del Rei. Podia entrar dins del camí. Era molt difícil. No estava al full de ruta però és el fruit d’un treball de cinc anys, sempre en línia ascendent i amb la pandèmia al mig. Els objectius estan complerts, encara que no del tot, però n’estem molt satisfets, d’aquests cinc anys.

El següent repte és fer que aquest moment s’allargui en el temps?

El projecte s’ha de seguir consolidant i anar creixent, amb totes les dificultats, tant pressupostàries, com esportives. Consolidar-se no és només classificar-se per a tantes coses sinó ser a l’ACB, ser un equip sòlid i que els nostres aficionats i abonats estiguin orgullosos del club.

Et pot interessar:

És allò que si no avances ja estàs retrocedint?

Exacte. Aquí no ens podem parar. Cal seguir treballant.