Els jugadors i tècnics del Baxi Manresa s’han atipat de dir durant tota la temporada que és diferent afrontar un partit contra un rival de la Lliga Endesa que contra un d’estranger. A part de les referències constants que es van tenint de totes les formacions de l’ACB hi ha el fet que el tipus de bàsquet que es practica en moltes altres latituds pot ser diferent al de les nostres. Aquest és el cas del MHP Riesen Ludwigsburg, un conjunt que té un estil de joc perillós per al contrari i que busca l’errada per fer mal.
El Baxi és l’equip més anotador, tant de la lliga estatal, com de la Champions, amb una mitjana de 85,8 punts per enfrontament. Avui es veurà les cares amb el conjunt que permet menys punts per cada cent possessions, un total de 98,7 segons les dades del portal Viziball per a l’Eurolliga. El problema per als alemanys és que el Baxi és el segon en aquesta categoria, amb un total de 99,1. Què ens donen com a resultat aquestes xifres? Doncs un duel de pressions antagòniques, de capacitat de les dues formacions per defensar bé, per robar pilotes i per tallar línies de passada. Un duel tàctic, gairebé d’escacs, en què els detalls poden pesar molt.
Evidentment, un dels detalls importants serà l’ambient que es viurà al Bilbao Arena. Mentre el Baxi Manresa podria arribar a portar fins a 3.000 aficionats, el Ludwigsburg, segons va confirmar ahir el seu servei de premsa, potser passa just dels 100 espectadors. Una diferència molt gran però que no té perquè notar-se, com es va veure en els quarts de final. Els alemanys van haver de superar, amb el factor pista en contra, el Cluj Napoca romanès. El conjunt transilvà va crear un ambient espectacular, amb 12.000 espectadors al seu pavelló, però el conjunt de John Patrick no es va deixar portar per aquesta situació i va vèncer en un duel a vida o mort per 73-79, amb la qual cosa es va guanyar el bitllet cap a Bilbao.
Tots oberts
De tothom és conegut l’estil desenfadat i de possessions ràpides del Baxi Manresa. Amb 76,92 és l’equip que en té més durant els partits, ja que intenta castigar l’adversari amb contraatacs o transicions ràpides que no superen els deu segons de durada, fins i tot servint de fons després de cistella. El joc del Ludwigsburg tampoc no és lent, juga tres possessions menys per partit, només, però sí més controlat. L’equip del land de Baden-Würtemberg és el conjunt del torneig que tracta millor la bola, ja que només en perd 10,7 per enfrontament. En comparació amb les 14 dels manresans, que exposen molt més, són molt poques. Amés, els bagencs tenen un problema evident de bases durant les últimes setmanes, amb la baixa segura de Dani García i la possible reaparició després d’una important aturada de Dani Pérez i de Sylvain Francisco, dels quals no se sap en quin estat real es troben. Un excés de pèrdues del Baxi pot ser molt castigat pel seu adversari.
I en atac, el Ludwigsburg és complicat de definir. Sol actuar amb quatre jugadors petits, bases, escortes i com a molt algun ala. No és estrany veure Hulls, Radebaugh, Simon i un dels germans Patrick o Polas Bartolo obrint el camp amb un sol pivot, habitualment Wohlfarth-Bottermann [reconeixible perquè porta el sobrenom WoBo a la camiseta]. Amb això solen deixar molts espais a l’interior de la zona per atacar-la amb penetracions des de l’exterior. Aquest fet pot provocar que homes com Bako o Sima se sentin incòmodes o hagin de fer grans esforços per tornar enrere, o Maye, basquetbolista amb evidents problemes de lateralitat, pateixi per seguir la seva marca. En el cas de Moneke, seria més adaptable a aquesta situació.
Per contra, el Ludwigsburg no és un equip que destaqui pel seu llançament de tres punts. Aquest motiu, unit que tampoc juga gaires possessions, provoca que la seva anotació no sigui especialment alta. Això pot significar que un partit a puntuació alta beneficiï el Baxi i un amb pocs punts sigui millor per als alemanys, tot i que aquests també han guanyat partits, com ara a Tenerife, aproximant-se als cent punts a favor. Qui imposi el seu ritme i la seva pressió, per tant, sortirà guanyador del duel d’aquesta nit, un partit que es preveu tancat i intens.
Un projecte a llarg termini amb un entrenador que fa nou anys que hi és
En un món en què els jugadors i els entrenadors canvien constantment d’equip com és el del bàsquet, sobta veure la banqueta d’un equip amb un tècnic que arriba a les nou temporades conservant el lloc de treball. El nord-americà John Patrick (Washington DC, 1968), està tan adaptat a Alemanya que hi va jugar, hi ha entrenat durant la pràctica totalitat de la seva carrera i entrena un equip en què juguen els seus dos fills, Johannes, de 20 anys, i Jacob de 18. Tots dos, a més, tenen la nacionalitat del país centreeuropeu.
El pare va haver-se de retirar per una lesió al genoll i va començar la seva tasca com a tècnic al Göttingen, abans de provar una aventura al país del sol ixent, al Toyota Alvark, que només va durar un any. Després va tornar a Europa, novament a Göttingen i després a Wurzburg abans d’establir-se definitivament al Ludwigsburg, el 2013. L’equip havia baixat de categoria, però la Bundesliga el va repescar per una invitació i van començar els millors anys de la seva història.
Amb Patrick a la banqueta, aquesta ciutat de 93.000 habitants, propera a Stuttgart, ha gaudit dels millors anys, amb classificacions contants per als play-off de la lliga i també amb cinc participacions europees. El 2016 va disputar l’Eurocup, en què va arribar a la segona ronda, i ha participat quatre vegades ala Champions. El 2018 va arribar a la final a quatre d’Atenes. Va perdre la semifinal amb el Mònaco i el partit pel tercer lloc amb l’UCAM Múrcia, aleshores d’Ibon Navarro.
