Luke Maye és especialista en finals a quatre. En va jugar dues, el 2016 i 2017, i va guanyar la segona, per a la qual la seva universitat, Carolina del Nord, es va classificar gràcies a un tir seu molt recordat.
Què pensa quan sent les paraules “final four”?
Emoció, campionat, oportunitats de passar-ho bé i de guanyar. Vist en perspectiva, ser a la final a quatre és important però cal tenir en compte el camí fet durant la temporada per arribar-hi. Hí ha hagut bons partits i mals partits, però ara has de mostrar el teu millor bàsquet en l’escenari més gran. És un aparador per mostrar el que pots fer i poder divertir-te fent-ho.
Què en recorda, de les seves?
Vaig tenir molta sort d’arribar-hi els meus dos primers anys a la universitat, una la vaig perdre i l’altra la vaig guanyar. Teníem bons equips i jugadors molt talentosos, però el més important és que tinguis un grup tancat, que ho faci tot junt. A Manresa tenim una manera de fer molt semblant, per això crec que tenim una gran oportunitat de guanyar. Els altres tres equips són molt bons, però hem de mirar de tenir-ho tot sota control i jugar el nostre millor bàsquet.
Els equips necessiten una química especial, per afrontar aquest tipus de cites?
Sí, la química és important, com més en tinguis, millor ho faràs a la pista.
Vostè és famós a Carolina del Nord per un bàsquet que va fer el 2017 contra Kentucky i que va classificar l’equip per a la final a quatre d’Arizona, que després van guanyar. És el millor moment de la seva vida esportiva?
Tothom ho diu.
I vostè?
Va ser millor guanyar el títol després, perquè és allò pel que has estat lluitant tota la temporada. El tir va ser important, però si no haguéssim guanyat el campionat, no ho hauria estat tant. El bàsquet és un esport d’equip i es tracta de guanyar. Vull fer el millor per al meu equip i el millor és guanyar el títol.
Què és el més important per guanyar aquesta final a quatre? Anar-hi amb molta fe, no cometre errors...?
Hem d’estar confiats en nosaltres i creure en el que fem. Hem de ser agressius i llavors es poden fer bones o males jugades, però cal tenir caràcter per superar l’adversitat. El més important és estar concentrats en qualsevol circumstància i creure en la victòria.
L’ambient també serà important. Hi ha més gent en una final universitària que hi haurà en aquesta final a quatre, però com noteu la presència dels aficionats els jugadors en una fase final com aquesta?
Arribats a aquest punt, tot els equips estan molt alerta, però també molt cansats. De tota manera, és part de l’espectacle. Hem d’intentar passar-ho bé, però hem d’anar a guanyar, no només a gaudir l’ambient del voltant de la final a quatre. Hem de sortir a jugar el millor que puguem i espero que sigui suficient per guanyar dos partits.
A la competició universitària passa una setmana entre els quarts de final i la final a quatre i aquí n’han tingut unes quantes per preparar-la. Quina diferència hi ha, en termes mentals?
De fet tampoc no hem tingut tant temps perquè hem hagut d’anar jugant partits. Hem tingut enfrontaments de lliga que també són molt importants. De tota manera, sabem que ens veurem les cares contra un equip alemany molt bo [Ludwigsburg], han fet un bon any i serà un duel molt dur.
Tornant enrere, al 2017, quan va ser campió universitari. En què es diferencia aquell Luke Maye del d’ara, des del punt de vista esportiu i personal?
[Riu]. Com a persona [ho pensa molt] potser soc una mica més obert i com a jugador potser soc millor líder i tinc més visió, no només del meu joc, sinó del dels meus companys. La manera de jugar d’Europa és molt diferent a la dels Estats Units. Com a persona, la meva mentalitat a dins i a fora és diferent, tant en el partit, com abans, com en les hores prèvies. De tota manera, a tot arreu és bàsquet. Ara tinc un rol diferent, m’he d’adaptar al que em demanen aquí i aquesta serà una bona oportunitat per mostrar de què soc capaç.
Vostè és un bon candidat per anotar a Bilbao un buzzer beater [cistella decisiva a l’últim instant] com la del 2017?
Tinc molta confiança en el meu tir i si he d’afrontar la responsabilitat, no dubtaré a fer-ho.
Des de fora fa la sensació que és vostè una persona molt tranquil·la.
Sí, soc una mica reservat.
I com viu en un ambient com aquest, amb companys com Moneke, Bako, Francisco, tan extravertits?
Ells realment són molt oberts. Jo soc una persona més reservada, tot i que m’he obert encara ho soc. Intento fer el meu joc i ser humil, però gent com Chima, Sylvain o Joe han tibat de mi i ara potser soc més, com ho diria, energètic.
Han estat una bona influència per a vostè, per tant?
Sí, per expressar-me més ho han estat força
El Baxi és favorit per a la final a quatre o va de tapat?
Durant la temporada hem treballat per poder tenir aquesta oportunitat en aquest moment. Som un bon equip, molt perillosos. Tenim molts jugadors que ho fan molt bé. En una final a quatre tothom té el mateix nivell. Disposem d’elements que poden decidir en qualsevol moment, però primer ens hem de centrar en l’equip alemany.
L’experiència de la Copa, no pel resultat, però sí per com es va afrontar, els pot ser útil?
No voldríem obtenir el mateix resultat. És diferent perquè jugar contra un equip espanyol és més difícil a fer-ho contra un de la resta d’Europa. Són estils diferents.
L’estil del Ludwigsburg no és comparable amb el dels equips de l’ACB?
Tenen bons jugadors però els equips alemanys solen ser molt físics, juguen molt agressivament a les dues bandes de la pista, canvien més en els marcatges. Tenen un equip molt talentós, però crec que arribem preparats a enfrontar-nos amb ells.
Es veu jugant molts anys a Europa o tornant als Estats Units?
Caldrà veure-ho any a any. Ara intentaré acabar aquest el millor possible, passar l’estiu amb la meva família a casa i llavors tornar a la feina. Qui sap què ens reserva el futur? He de treballar el millor que pugui i gaudir del moment, del present.
