Un dels periodistes grecs desplaçats a Bilbao per cobrir la Final Four de la Lliga de Campions de la FIBA ho va demanar al capità del Baxi Manresa, Guillem Jou, durant la roda de premsa oficial d’ahir. «Fa gairebé 25 anys, el club va fer realitat el més gran conte de fades del bàsquet europeu», com va ser guanyar la lliga ACB de manera increïble. «Se senten inspirats per aquells jugadors per tornar-ho afer?». I és que la sensació entre tothom és que la presència del Baxi en la cita de la capital biscaïna és comparable als grans títols del final dels anys noranta i que aquesta és una gran oportunitat per assolir una fita que serà recordada d’aquí a molts anys.
El Baxi ja viu tot el que envolta una competició d’aquest tipus: les fotos oficials als jugadors, els horaris preestablerts per l’organització i, segurament des d’avui, el suport d’una afició que ha aprofitat la proximitat relativa de Bilbao per abocar-s’hi en massa. Els jugadors manresans, però, tenen una feina a fer important i no serà fàcil. La primera passa serà aquesta nit, a partir de les nou, quan s’hauran de desfer del perillós MHP Riesen Ludwigsburg alemany, una formació en franca minoria a la graderia [diuen que només viatgen cent dels seus seguidors], però amb molts arguments a la pista. I si això va bé, caldrà descansar bé i preparar tota una final, la del diumenge, davant del Lenovo Tenerife o del Hapoel Holon, dos rivals igual o més complicats.
Dos oponents semblants
En la roda de premsa oficial que la FIBA va organitzar ahir a la tarda al mateix Bilbao Arena, seu dels partits, el respecte i les bones paraules entre tots els entrenadors i els capitans dels equips van ser evidents. En la seva primera intervenció, Pedro Martínez va declarar que «esprem competir en la direcció adequada. Sabem que és complicat guanyar aquesta competició i tindrem opcions només si fem un bon cap de setmana. Però això és bàsquet, tenim una gran motivació i estem preparats. De tota manera, tindrem un altre equip a davant i a veure què passa al final». Sobre el Ludwigsburg, l’entrenador del Baxi va admetre que «li tinc molt respecte. Tenen una gran intensitat i forcen els adversaris a jugar d’una manera diferent a allò que volen. Habitualment això condueix a l’èxit. Tenen una bona combinació de joves i veterans i juguen tots en la mateixa direcció. Per a nosaltres serà una bona prova».
També va voler deixar de parlar dels lesionats durant les últimes setmanes, Dani Pérez i Sylvain Francisco. «Hem tingut alguns problemes físics però ara és el temps de competir. Intentarem fer el màxim amb els jugadors de què disposem».
A l’altra banda, el tècnic del Ludwigsburg, John Patrick assumia «la representativitat del bàsquet alemany. Després de l’aturada pel coronavirus és molt emocionant per a nosaltres haver viscut l’ambient dels quarts de final a Cluj, i també a d’altres pistes, i arribar aquí amb un ambient tan bo». Patrick va admetre que «fem coses similars [a les que practica el Baxi]. No sé què fan en els entrenaments, però ho veig després durant els partits i aconsegueix que els seus jugadors facin el que els demana. Ha de ser un partit intens de semifinals i segur que hi haurà molta energia a la pista».
Energia i calma
En el torn dels capitans, Guillem Jou, que no podrà jugar la Final Four per la lesió al tendó d’Aquil·les que es va fer el desembre, va admetre que «els meus companys estan molt emocionats i són molt positius. A alguns els hem hagut de dir que es calmessin. Demà caldrà donar energia a alguns i calmar-ne d’altres». Jou va admetre que «serà complicat per a mi no poder jugar, però soc aquí per donar el màxim suport possible des de fora i aportar el meu gra de sorra» per a la victòria final.
Per la seva banda el capità alemany, Jonas Wohlfarth-Bottermann, va dir que «estem contents de ser a la Final Four per segon cop. Disposem de joves talentosos i estarà bé jugar contra un equip tan físic com el Baxi».
Finalment, i tornant a l’inici, a la pregunta sobre la propera celebració dels 25 anys de la lliga, Jou va recordar que «el club té un gran passat. Això és una competició europea i és diferent, però també volem entrar a la història del Manresa guanyant la copa». La que tenia al costat.
L’equip va fer ahir un sol entrenament, a La Casilla
El Baxi Manresa va fer ahir només un dels dos entrenaments als quals tenia dret i no va dur-lo a terme al Bilbao Arena, la seu de la competició, sinó a l’antic pavelló de l’extint Cajabilbao, el de La Casilla, on ara ja no s’hi disputen partits de l’ACB. En aquest migdia de preparació, es van poder veure entrenant, a través de les imatges que va passar el club, tant Dani Pérez, com Sylvain Francisco els quals, per tant, semblen a punt per jugar avui, tot i que no se sap les condicions exactes en què ho faran.
Els motius del canvi de pavelló no van ser oficialitzats. En el que li tocava ahir al migdia al Bilbao Arena, el Baxi havia de fer la sessió just darrere del Ludwigsburg i potser no es va voler que algú de l’equip alemany pogués observar les seves evolucions. Pel que fa al del vespre, el Baxi el tenia fixat a dos quarts de deu de la nit, una hora que, tot i ser la mateixa en què s’estarà jugant el partit avui, és força intempestiva per a una sessió preparatòria i és possible que l’equip tècnic hagi preferit que els jugadors descansessin.
Respecte per al rival
Després de la sessió, l’ala argentí Juampi Vaulet va declarar que esperen «un rival molt difícil, que juga amb molta intensitat i molt actiu. Però nosaltres també som un equip així i hem de sortir a buscar-los des de primer minut». Per a Vaulet, el fet que tants aficionats es desplacin provocarà que «ens sentim com a casa».
Per la seva banda, Ismaël Bako va declarar que «l’ambient que ens hem trobat aquí és bo. Sabem que els alemanys són un equip agressiu, però sabem com afrontar-los. A més, amb tanta gent nostra serà com si juguem a casa».
