Crits d’alegria, eufòria, aplaudiments i abraçades. Ahir a la nit les emocions es van desbordar al Bilbao Arena després de la victòria del Baxi i el seu bitllet per a la final de demà. El repte començava a les nou del vespre a la pista i el pavelló només tenia un color: el vermell. Des del primer minut, l’afició manresana va animar amb totes les seves forces i es va fer notar, com ho havia fet a la tarda, al centre de la ciutat. I sobretot, va deixar ben clar que el Ludwigsburg no era ben rebut. A cada pilota que tocaven els alemanys, els manresans responien amb xiulets. L’afició alemanya es va fer petita davant dels milers de seguidors bagencs que van cantar i cridar al Bilbao Arena, convertits en un jugador més del Baxi. Com en les millors ocasions. Les que fan història. De fet, davant la marea vermella a les grades, els bavaresos no van poder competir.
A la sortida del pavelló, els seguidors manresans, amb la felicitat a la cara, parlaven sense veu, afònics després d’animar sense descans el seu equip durant tot el partit: «Vivim un somni i diumenge serà la gran final, mentrestant gaudim del clima manresà que hi ha a la capital basca», explicava un grup de joves a aquest diari. El Toni , al pavelló amb la seva dona i la seva filla, explicava que «hem patit molt, sobretot durant la primera mitja part, que el Manresa ha estat per sota del marcador però ara tocarà celebrar-ho una mica per Bilbao».
I Bilbao va ser ahir testimoni d’una nit històrica. Ara sí i a l’espera de diumenge... per continuar la festa. Els jugadors i el cos tècnic van ser els artífexs d’aquesta fita (i ho van celebrar i van ballar-la) però els aficionats van jugar un paper clau, abans i durant el partit. Tot va bé si acaba bé.
