Una pedra incòmoda com ho era la del Ludwigsburg alemany es creua en la recta final perquè el Baxi Manresa guanyi avui la Lliga de Campions. El Lenovo Tenerife és un conjunt pensat per endur-se aquesta competició. De fet, és un habitual de les últimes rondes i ja va vèncer en la del 2017. Però avui haurà de lluitar contra un rival capaç de fer alterar un pla de joc que sol ser cartesià i davant de la gernació arribada des de Manresa. El Lenovo ja va passar per damunt dels elements en la semifinal de divendres contra el Hapoel Holon i vol repetir aquesta nit, davant d’una oposició encara més gran.
Al davant, un Baxi que no sap si tornarà a disposar d’una oportunitat com aquesta, de jugar una final disposant d’un equip tan compromès i acoblat i de fer-ho com si actués en un Congost engrandit. Superats els nervis de la semifinal, i l’oposició d’un rival molt incòmode, jugar contra el Lenovo és complicat, però sempre hi ha la certa seguretat de fer-ho davant d’un rival conegut, a qui ja s’ha vençut en aquest curs (95-93 el desembre) i contra qui es va jugar fa tot just vuit dies, amb fàcil victòria canària en un duel de no tanta transcendència.
Onze hores després de l’èxtasi contra el Ludwigsburg, la FIBA va muntar ahir una roda de premsa a l’hotel Gran Bilbao, on s’hostatgen els quatre equips, en què els tècnics i els capitans van fer pal·leses les seves opinions. Pedro Martínez va començar sense allunyar-se gens del guió esbossat la nit anterior en assegurar que «som un club humil que es troba en aquesta situació per primer cop. Com va dir Txus [Vidorreta] en la roda de premsa de dijous, ells hi han estat abans i això els fa favorits».
Segons el tècnic barceloní, va remarcar, sobre el fet que tots dos equips siguin de l’ACB, que «tothom sap que és la millor lliga d’Europa. Estem orgullosos, de tota manera, de ser a la Champions i d’haver competit contra grans equips. El Holon i el Ludwigsburg han fet un gran any i el duel entre nosaltres i el Lenovo podria haver estat el del tercer i el quart llocs. Estem contents de ser aquí, però hem hagut de guanyar grans equips que també juguen bé, tot i que no siguin de l’ACB».
Respecte del partit d’avui, «voldrem jugar com ens agrada, però de vegades el rival no ens deixa. Ahir es va veure i segurament el Lenovo farà coses perquè no estiguem a gust. Estem parlant d’un equip molt bo, que treballa molt tàcticament els partits i que ja sabem que farà moltes coses. Tenim el referent de dissabte passat, en què vam jugar a casa seva i ens van ficar gairebé cent punts. No ens van donar opcions. Juguen un bàsquet molt bo, amb un increïble tir de tres punts, molta riquesa tàctica i fan les coses molt bé». Respecte de la presència massiva d’aficionats, «és un orgull. Ens agrada veure que la gent creu en nosaltres, i després que ha fet l’esforç que hagin vingut i que creguin que podem guanyar. No és que tinguéssim una gran pressió, però com a mínim hem tingut l’opció de jugar la final».
A casa i a fora
Aquesta situació, per a qui comporta una dualitat és per al tècnic bilbaí del Lenovo, Txus Vidorreta, ja que «jugo a casa, però ho faré fora. El millor és que hi haurà un magnífic ambient, però els nostres també. Ja hem pogut guanyar a Anvers amb 17.000 espectadors en contra. Estem convençuts que, independentment de l’ambient que hi hagi, que serà bo, estem capacitats per competir al màxim».
Del Baxi va dir que «no sé quin és el pressupost, però ha guanyat el Barça i el Madrid a domicili, amb la qual cosa no crec que a Pedro li preocupin gaire els pressupostos ara quan sap que pot guanyar qualsevol equip de qualsevol competició».
Una circulació controlada i molts tirs de tres punts
Davant del Lenovo Tenerife, el Baxi no es trobarà un conjunt tan intens en la defensa com el Ludwigsburg, però sí un conjunt molt acostumat a un tipus de joc que li dona molt resultat. Els illencs són el conjunt que té atacs més lents, però no vol dir que siguin estàtics. A partir de la intel·ligència dels seus bases, Marcelinho i Fitipaldo, busquen com a primera opció un bloqueig i continuació cap a Shermadini, tot i que Fran Guerra també està sent un bon receptor els darrers mesos. Si aquesta opció no surt, fiquen i treuen la pilota fins assolir un tir alliberat, normalment de tres punts i d’alt percentatge. Contra el Holon, el percentatge des de lluny no va ser bo, amb només cinc triples. Però llavors sorgeix la qualitat, com en el cas de Marcelinho, per anotar (17 punts divendres).
