Centenars d’aficionats del Baxi Manresa van seguir ahir el partit de la final de la Champions League a través de pantalles gegants a Manresa i Artés, mentre que a Bilbao més de 3.000 persones la van poder gaudir en directe.
A l’Ítaca Market, a la zona dels Trullols, va haver-hi un degoteig constant de gent, des que van obrir portes, a les 5 de la tarda, fins al final del partit. Segons els promotors, van passar-hi gairebé 2.000 persones, tot i que el partit el van seguir unes 800. Divendres, l’espai va acollir també el partit que va donar el passi a la final d’avui. Amb un resultat i un ambient ben diferent. Perquè, ahir, els ànims entre els seguidors que van omplir l’espai i van veure el partit van anar canviant a mesura que passaven els minuts: de la «molta il·lusió» del començament a la «tristor» per la derrota final.
En acabar el partit, Toni Oliveras, de Manresa, considerava que que el desenllaç podria haver estat un altre si «els jugadors no haguessin estat tan fluixos». Però, malgrat tot, assegurava que «hem d’estar orgullosos per haver arribat a la final».
Per al també manresà Adrià Requena «els nostres jugadors han perdut el temps durant tot el joc» i tenia clar que el partit hagués acabat amb victòria manresana si «la diferència hagués estat de 2 punts des del començament, la distància entre l’equip rival i el Baxi no hagués sigut superior a 10». Va afegir, però, que no se sentia decebut pel resultat final perquè «tot i no guanyar, l’equip ha aconseguit arribar molt lluny i hem d’estar contents d’haver jugat a una final europea». Per a David Vilchez, de Castellbell i el Vilar, els jugadors del Baxi Manresa havien fet un joc «normal» i, en canvi, l’equip rival, els del Lenovo Tenerife, «superior». Pel que fa als últims minuts de partit, apuntava que «el Baxi Manresa ha intentat recuperar el joc perdut, però no ha estat a temps de poder remuntar». Perdre no era, explicava, «una decepció» perquè «durant tota la competició han fet un molt bon joc i han arribat molt lluny». «Ens queda l’espineta de no guanyar, però podem estar molt orgullosos».
