Quiosc Regió7

Regió7

Xevi Pujol | Director esportiu del Baxi Manresa
ENTREVISTA Xevi Pujol Director esportiu del Baxi Manresa

«Mai havia pensat en viure res igual al nostre club»

L’arquitecte del Baxi subcampió de la Champions destaca l’afició com l’actiu que cal conservar ni que els resultats no siguin tan bons

Xevi Pujol es va declarar sorprès de l’ambient viscut a Bilbao el cap de setmana passat. Arxiu/Oscar Bayona

Si a molts de vostès els haguessin parlat de Chima Moneke, Elias Valtonen o Joe Thomasson l’any passat en un dia com avui, no haurien sabut qui eren. Un dels mèrits del Baxi Manresa ha estat anar a buscar jugadors semidesconeguts, o fins i tot de segones categories, i revaloritzar-los exponencialment. Tot i que cal atorgar el mèrit que li pertoca al quadre tècnic, la vista de fitxar-los és la de Xevi Pujol, un director esportiu que, aquests dies a Bilbao, ha hagut de combinar les seves dues ànimes, la de professional del bàsquet i la d’aficionat del Manresa de tota la vida.

Amb el pas de les hores, quina sensació li ha quedat de tot el que han viscut el cap de setmana?

Ha estat una muntanya russa, amb el toc final de la derrota. Ha estat molt dolorós haver tingut tant a prop un fet tan important. Sap greu per moltes coses, pel camí que has fet, pel difícil que és i per la gent que es desplaça, ho viu i està il·lusionada. Però al mateix temps, molt orgull per com la gent ha estat amb l’equip. És un fet que supera qualsevol expectativa, que no m’havia pensat mai que podíem haver vist al nostre club. També tinc gratitud, satisfacció... No ho hem pogut viure des de dins, perquè estàvem entrenant, a l’hotel o amb actes programats, però el que ens han explicat ha estat una revolució vermella. Tenir-ho allà a prop ha estat brutal.

Vostès eren a l’hotel Gran Bilbao, a prop del pavelló però no del centre de la ciutat. N’eren conscients, del nivell de presència d’aficionats manresans a Bilbao?

Ens ho imaginàvem pel nombre, però estàvem en una bombolla. L’hotel estava tancat per als quatre equips i per als treballadors de la competició. S’hi respirava ambient de molta normalitat.

Sent manresà i havent viscut al club tants anys, l’ha sorprès, aquest esclat, o se’l podia imaginar veient tota la temporada?

No ho imaginava. El bàsquet és la meva vida. Des dels cinc anys jugava al CB. El meu somni era ser jugador del Manresa. Quan t’adones de la realitat passa a ser el desig de col·laborar de qualsevol manera. Durant aquest temps penses a ajudar a que l’equip se salvi patint molt, que segurament és la nostra realitat, però no pensava que ens podia passar això. És degut a moltes circumstàncies, com el nivell de joc dels últims anys, la química entre jugadors, que han enganxat molta gent, i l’afició, i també la mentalitat dels seguidors que no ve a veure a bàsquet, sinó a interactuar. També ha ajudat que es fes a Bilbao, amb la possibilitat d’anar-hi amb el propi vehicle. I també la pandèmia, després d’un any de no veure bàsquet la gent en tenia moltes ganes.

L’excepcionalitat del fet el fa difícilment repetible en el futur?

És més sensat pensar això que el contrari, però no ho sé. Tant de bo d’aquí a 20 o 25 anys puguem estar parlant que el club ha aconseguit alguna cosa així, senyal que ens hem mantingut a l’elit, que hem sobreviscut amb els recursos que tenim. La satisfacció més gran és com la gent se sent part de l’equip independentment del resultat.

Ha fet una piulada a Twitter en què diu: «Heu sigut, sou i sereu l’actiu més important d’aquest club. El feu ser més gran. Ens heu fet sentir molt especials. A aixecar-se i seguir lluitant. Tots junts, com sempre». Es pot conservar aquest actiu encara que en el futur els resultats no siguin tan bons?

Segurament costarà una mica. A un percentatge petit potser li costa més acompanyar-nos quan no estiguem tan a dalt. Però la majoria de gent seguirà amb nosaltres. És l’actiu més important perquè dona sentit al nostre dia a dia.

El fet que hi hagi tants nens ho fa més important?

Sí, perquè la gent jove és el futur. Necessitem que la gent que puja vulgui tenir una pilota a les mans, anar a veure el seu equip de tota la vida i participar de les activitats en els bons i els mals moments.

Que els jugadors estan decebuts és una obvietat, però els veu sencers per al futur immediat?

Ahir estaven tocats i avui també. Per a molts d’ells era la primera vegada estar en aquest context. És un final dolorós que hem de gestionar. Per sort o per desgràcia tenim un partit en 48 hores i l’hem d’afrontar.

L’equip ha arribat just a Bilbao. El cansament físic pot explicar la derrota de diumenge?

Cansament físic i mental. La temporada és molt exigent, amb molèsties i lesions. No arribàvem a Bilbao en la millor situació, amb les baixes anteriors de Dani Pérez i Francisco, amb una dinàmica negativa de resultats i del dia a dia. Es van forçar jugadors, els vam haver de treure de posició, fet que genera desconfiança amb el canvi de rol i es desordena tot una mica. L’equip ha fet un gran esforç físic i mental i s’ha fet evident que ho ha donat tot.

Dimecres juguen a Màlaga, dissabte reben el Barça i fa tota la cara que es viurà un play-off contra el Madrid. Com pot afrontar l’equip tot aquest calendari?

Com les últimes setmanes. Amb el xip de fer bé les coses en el dia a dia i, encara que no depenem de nosaltres per millorar el setè lloc, fer el possible per acabar el més amunt que es pugui i competir en els dos partits.

Si haguessin d’acabar l’any al Congost amb dos partits contra el Barça i el Madrid, seria la millor manera d’acomiadar-la davant de l’afició?

No vull pensar gaire en el play-off, però tenim clar que el jugarem. Sigui contra qui sigui, el Congost serà una festa. Arribem més enllà o no, quan sapiguem que és l’últim dia la plantilla i el públic tindrà un altre molt bon record per acabar la temporada.

A nivell contractual, com està la plantilla. Quins tenen contracte en vigor per a l’any que ve i qui no?

Comencem millor per als que no. Només són el Rafa [Martínez], el Juan [Vaulet] i el Yankuba [Sima]. Tots els altres tenen un mínim d’un any més, malgrat que alguns amb possibles sortides.

Poden treure rendiment econòmic de la venda de tots ells?

Hi ha de tot. N’hi ha que tenen clàusules altes, i d’altres, baixa. Seria anar sumant de tot arreu, en cas que vulguin fer efectiva la clàusula.

Preveuen que molts d’aquests jugadors puguin marxar?

Ens preparem per tenir totes les posicions controlades. Ara és un moment de molts rumors. L’equip ha destacat i els jugadors es revaloritzen. L’únic que podem fer és controlar el que depèn de nosaltres i preparar-nos per tenir control sobre el mercat. Caldrà veure quants marxen o quants es queden per complementar el que tinguem.

L’afició deu estar pensant en quants jugadors de segona divisió de França o d’Alemanya ja té vostè controlats...

Ara és el moment d’acabar de veure com acaben la temporada els jugadors que hem anat seguint durant tot l’any. Arribaran partits importants, per no baixar, o per entrar al play-off o per arribar a alguna final de competició europea i veure com respira tothom, i com actuen davant de la pressió. És una informació extra. Cal veure també com es resolen les incògnites que tenim i trobar el perfil adequat. Però ara ens hem de centrar en el final de temporada, a banda d’estar pendents de la resta.

Va sortir a Twitter dies enrere que vostè tenia ofertes. En pot parlar?

En puc parlar perquè no en tinc cap. Sé que el club està content amb com van les coses i quan arribi el moment ja parlarem de la meva situació, però no tinc propostes de fora de Manresa.

De resultes de la Final Four, ha quedat ben posicionat el nom de Manresa de cara a estaments com la FIBA?

De cara a ells i a tot arreu. La posada en escena de Manresa a Bilbao ha tingut molt impacte. M’arriba de tot Europa, a través de periodistes estrangers i han al·lucinat pels valors de la nostra gent, amb la passió que viu el bàsquet i amb el respecte amb què s’ha mogut per la ciutat i el pavelló. Ha estat exemplar. Encara no en som conscients perquè no ho hem viscut abans.

Es pot resumir amb els crits de «Tenerife, Tenerife!» després de perdre-hi?

Amb aquests, amb els ànims de l’últim període quan ens acostàvem a nou o deu punts, amb com ens van rebre sortint del pavelló. Ha estat una passada. Se’ns ha posat la pell de gallina moltes vegades veient el voltant de color vermell, anant tots a una, procedents de llocs diferents, d’edats diverses que s’han unit per a una missió concreta, la de donar-nos suport i agrair-nos-ho. Ha estat molt especial.

Compartir l'article

stats