El Congost haurà d’exercir de sisè home perquè la millor temporada del segle XXI no se li acabi dissabte al Baxi Manresa. Se sabia que l’eliminatòria contra el flamant subcampió de l’Eurolliga seria difícil, però ahir va arribar una plantofada de realitat. Segurament, el Manresa arriba just al final de curs, tot i la setmana i mitja de descans de què ha gaudit, i el seu adversari va amb el ganivet entre les dents per impedir un any sense títols importants. L’1-0 és un fet, però en un play-off tot pot canviar ràpidament.
El Madrid va sortir amb Hanga de base i el Baxi va intentar castigar-ho amb una forta pressió de Thomasson sobre l’hongarès. Però els manresans van tenir molts problemes per defensar el bloqueig indirecte local, que trobava Yabusele molts cops a prop de la cistella amb avantatge físic sobre Moneke. El francès va ser un dels grans beneficiats del període, amb 10 punts en els primers set minuts i mig de partit. Els instants inicials van ser accidentats, amb un cop a l’espatlla en un bloqueig a Dani Pérez i amb una luxació de dit de Tavares. Els àrbitres deixaven jugar molt i això beneficiava el físic del Madrid en defensa. Així, després d’uns primers moments d’intercanvi de cistelles, un parcial de 9-2, finalitzat amb un 2+1 de Hanga, deixava el 15-8 en el marcador.
Va ser Francisco, amb una altra acció de bàsquet i addicional, qui va capitanejar la reacció del seu equip. Però el Baxi no trobava bàsquets fàcils de transició i, fins al descans, només aprofitaria la cistella amb un triple de Steinbergs, que havia sortit per obrir la defensa. Com a mínim, defensivament, els bagencs es van aplicar, encara que no van poder impedir un bàsquet, un altre, a sota de la cistella d’Abalde per deixar el 21-14 al descans. I una dada, el 19-5 en rebots per al Madrid deixava molt clar qui dominava a la pintura i perquè el Manresa no podia sortir corrent.
Escapada sense contemplacions
El segon quart va començar millor, amb un triple de Moneke i una esmaixada espectacular de Bako per damunt del retornat Tavares que establia el 24-20, amb el tir lliure addicional anotat pel belga. Però aleshores, el Madrid va trobar l’encert que li havia faltat. Llull ja havia anotat un triple inversemblant dels seus, al qual en va seguir un altre i un tercer de Deck. A l’altra banda només va respondre Dani Pérez des de la distància, però Thomasson, sobretot, no encertava bàsquets fàcils i dues contres de Deck van obligar Pedro Martínez a aturar el partit amb 35-25, a 4.32.
No va servir de gran cosa. A més, Sima (3) i Bako (2) es van carregar de faltes. Va tornar Steinbergs però el Madrid va fer mal amb un triple de Rudy i, sobretot, tapant tirs i recuperant pilotes en males passades. Sis punts de Causeur va deixar la màxima diferència (48-27), mig maquillada per Francisco amb una safata de mèrit al descans.
El tècnic dels manresans va iniciar el tercer quart intentant canviar la dinàmica amb una defensa alternativa individual-zona 3-2 i Bako va començar bé, amb un altre 2+1 per damunt de Tavares. Però va ser un miratge. El Madrid seguia sòlid a darrere i amb alguns bàsquets a davant en tenia prou per anar mantenint la diferència, que va pujar a 22 punts després d’un triple de Causeur (55-33). Com a mínim, Thomasson estava encertat des de la línia de tres punts.
Però el Madrid ja havia trobat la manera de castigar la zona des de les cantonades, primer amb Causeur i després amb Taylor, en accions derivades de bones circulacions. D’aquesta manera, el duel va entrar en un intercanvi de bàsquets que pivotava en una distància de vint punts (64-45). Massa lluny per intentar una remuntada i encara més quan un parell de desencerts van ser castigats pels exteriors blancs. L’equip local va arribar a vèncer de 26 punts (71-45), reduïts de quatre en l’últim descans.
L’inici de l’últim quart va servir perquè Rafa Martínez entrés a la història. Amb dos tirs de tres gairebé seguits va situar-se quart en la llista de màxims triplistes de l’ACB. A més, el seu encert i una certa relaxació madridista va servir perquè la diferència baixés a setze punts (73-67). Però l’alegria no va durar gaire a la casa del pobre.
El Madrid, motivat després de la derrota europea, va reaccionar i va tornar a eixamplar la distància a còpia de taps i esmaixades, com el primer de Taylor i les restants de Poirier i Yabusele. Els darrers minuts van ser de les escombraries, exemplificades en els sis punts de la talentosa promesa local Núñez. Dissabte ha de tocar una altra història, ni que representi l’últim ball d’un any meravellós.
