Regió7

Regió7

Missió complerta per a un president que fa bandera de la discreció

Sáez va anunciar que marxa com una notícia més, però va haver de ‘resistir’ un llarg aplaudiment

Josep Sáez durant la compareixença d'ahir al vespre EDUARD VEGA

Josep Sáez és una persona a qui li agrada anar per feina. La roda de premsa convocada ahir al matí mateix per ahir al vespre va semblar una operació més de les que ha fet durant els gairebé cinc anys en què ha estat [o encara és] president del Bàsquet Manresa. Algú que ha sabut posar ordre al club ha de tenir per força un cap clar i amb capacitat de fer les coses de manera pràctica. Ahir no va voler allargar el temps i recrear-se en la situació: reunió de consell i, tot seguit, roda de premsa de 35 minuts per deixar-ho tot ben lligat.

Sáez només es va permetre sortir a prendre la fresca [eufemisme per no detallar un vici que la seva salut agrairà que deixi] abans de la seva compareixença. En el camí, va saludar tothom. Perquè si una cosa ha demostrat en aquest periple seu com a president és que parlem d’una persona atenta, educada i que no sembla que gaudeixi dels enfrontaments. Tots els presents vam agrair que l’acte fos a la sala VIP del pavelló, prou ampla, tot i que una mica fosca, i convenientment equipada amb un refrigerador Baxi dels que es troben a faltar en d’altres indrets del vetust equipament. Les reduïdes dimensions de la sala de premsa o el forn sense termòstat que és en aquests moments de l’any la pista de joc haurien estat ubicacions del tot desaconsellables.

Sáez va començar a parlar amb només quatre minuts de retard, temps de cortesia, sobre l’horari establert per l’organització. Va ser metòdic, cartesià i explicatiu, tot i que en una de les primeres frases, «aquesta serà la meva última temporada» no va acabar de quedar clar, al principi, si es referia a la passada o a la propera. L’esperança dels aficionats va durar poc.

Temps per a tothom, feina feta

En la seva al·locució va ser clar fins on ho podia ser. Va explicar per què ho deixa i no va parlar del seu substitut, malgrat que ja el deu saber. Es va permetre que ahir fos el seu dia. Els del seu successor, ja arribaran. Va donar temps al vicepresident Salido perquè parlés i va respondre les preguntes dels periodistes. «Tantes com vulgueu», va arribar a dir, potser conscient que ja n’hi queden poques per respondre.

Deu minuts després de les vuit es va acabar la roda de premsa. Aplaudiment de 40 segons d’un públic heterogeni format, entre d’altres pels membres del consell, treballadors del club o el regidor d’esports. L’actual. També algun familiar, com el seu nebot, Josep Porras Sáez, exmembre del consell i important en la firma amb Baxi. I dues aparicions destacades: el director esportiu, Xevi Pujol, a qui Sáez va definir com «la meva debilitat», i un dels tècnics que l’han acompanyat en l’aventura de l’últim lustre, Joan Peñarroya, vigent tècnic del Bitci Baskonia i personatge amb la camiseta amb el número 9 penjada del sostre del Congost.

Amb la satisfacció de la feina feta, una més, es va acabar l’acte. Missió completa. Com sempre, molt professional.

Compartir l'article

stats