Quiosc

Regió7

Una presentació amb l’olor del clor de les piscines

Alguns històrics del CN Manresa i la llarga família del president, protagonistes d’un calorós acte

Serracanta, amb els seus tres fills i amb Sáez al fons | ALEX GUERRERO MAESTRE

Si hi ha dues instal·lacions esportives a Manresa particularment caloroses i xafogoses són les piscines municipals Manel Estiarte i Duocastella i el pavelló del Nou Congost. En les primeres, si no hi vas a fer cap altra cosa, com a mínim et pots treure la roba i capbussar-te a l’aigua. En el segon, no aniria malament que es pogués fer. Només dues setmanes justes després de l’acte de renúncia del president del Bàsquet Manresa fins ara, Josep Sáez, va presentar-se el nou. L’escenari va ser diferent. De la sala VIP refrigerada, a una cantonada del fons nord, amb l’efecte hivernacle de l’inefable sostre d’uralita augmentat per un parell de focus per il·luminar la roda de premsa. Afortunadament, no va fer falta lamentar lipotímies, tot i la presència de persones d’avançada edat.

Els més propers

Perquè tota la família de Jordi Serracanta hi va ser. La seva dona, Elisabet Ventura, i els seus tres fills. Darrere, els quatre avis dels nens, amb un dels històrics del waterpolo manresà, Toni Ventura, sogre del nou president, en posició preferent. També hi era Albert Estiarte, acabat d’arribar de Budapest, on la selecció espanyola de waterpolo, de la qual és el metge, ha obtingut el tercer Mundial de la seva història. Una invasió, per tant, de clor de pedigrí en tota regla.

Serracanta va aparèixer abans de la roda de premsa i va començar a saludar tothom. Era el seu dia i es va mostrar afable i proper. Especialment atent amb el seu predecessor, Josep Sàez, amb qui va estar parlant molta estona. També amb els representants municipals, l’alcalde, Marc Aloy, i el regidor d’Esports, Toni Massegú. De fet, ahir no hi havia tanta gent com en el comiat de Sáez, tot i que també és normal. Aquell va ser tres dies abans de la revetlla i l’acte d’ahir va ser ja iniciat el juliol, quan ja ha començat la desbandada per vacances.

Estiarte i tot

En el torn de preguntes, Jordi Serracanta va mostrar quantes ganes tenia de ser president del club. «Quan Sáez em va expressar la seva voluntat de deixar la presidència i em va dir que el consell havia pensat en mi ,el primer que vaig pensar va ser ‘oh, que bé! Quines ganes d’afrontar un projecte com aquest, estar a davant del millor club de la ciutat a nivell esportiu i de gestió’». I és que les habituals discussions tan manresanes sobre quina és l’entitat més gran de la ciutat, ahir no admetien discussions. I més ara, amb una aliança entre el bàsquet i els esports aquàtics que sembla invencible. Això sí, Serracanta també va deixar clar que serà president executiu del club del Nou Congost, la qual cosa no li deixarà temps per seguir sent vicepresident del Club Natació. No es pot tenir tot.

La compareixença va acabar, per reblar-ho, amb una menció a Manel Estiarte, amb qui el nou president té una gran relació. «En els darrers anys ha tingut una gran necessitat de sentir-se més manresà que mai. No sé com ho té, això del bàsquet». Caldrà estar-hi atents.

Compartir l'article

stats