«Segurament ens vam equivocar en la confecció de la plantilla i em sento responsable de la decisió». Són declaracions de Pedro Martínez del passat 18 de març. El Baxi Manresa afrontava la visita a la pista del Reial Madrid, en un partit que guanyaria, amb l’absència per lesió d’un Ismaël Bako que ja havia actuat amb molèsties a la Copa del Rei de Granada. La plantilla, aleshores, només disposava de dos elements que podien jugar com a cincs, el mencionat Bako i Yankuba Sima, amb la qual cosa la lesió del belga deixava el gironí sol i amb la impossibilitat de jugar els quaranta minuts.
Durant aquelles setmanes, el letó Steinbergs es va emmotllar a actuar de cinc i, vistes les circumstàncies, ho va fer prou bé. Però tant Martínez com el director esportiu, Xevi Pujol, en van prendre bona nota a l’hora de confeccionar la plantilla d’enguany. El resultat ha estat una llista de tretze elements en què la versatilitat d’alguns d’ells permet disposar de tres jugadors per cada posició. Això significa que si se’n lesiona un, en queden dos més i no es repetiria un escenari com el del març.
Hamilton, essencial a l’interior
Ha estat l’últim jugador a arribar, serà una de les estrelles de l’equip i també un element frontissa que permetrà que els homes interiors del Baxi puguin jugar d’una manera o d’una altra. Justin Hamilton, el nord-americà de 32 anys i 2,13 metres, és el més alt de la plantilla bagenca, però s’adapta perfectament a actuar de quatre i de cinc. Fins i tot sembla que el lloc d’ala-pivot s’emmotlla millor a les seves característiques. Aquesta virtut provoca que la plantilla pugui disposar de tres jugadors per fer de cincs (ell mateix, Marcus Lee i Babatunde Olumuyiwa) i tres per actuar de quatre (el propi Hamilton, Tyson Pérez i Marcis Steinbergs). Si en cau un, sempre en queden dos.
En la competició europea, Pérez i Steinbergs són jugadors de formació. En el cas del letó, el club no ha confirmat si també ho serà per a l’ACB. Això vol dir que tots dos tenen el lloc assegurat en les convocatòries europees, en què fan falta cinc elements de quota. Si Hamilton, una de les estrelles, també juga, sembla clar que Lee o Olumuyiwa tenen molts números per ser un dels descartats en aquests enfrontaments. També hi ha una altra possibilitat, i és la de fer jugar Juampi Vaulet de quatre. L’argentí ho va fer dues temporades enrere, quan les lesions d’Eulis Báez deixaven Seth Hinrichs molt sol en aquesta posició.
Molta tria per fer de tres
Pel que fa al perímetre, sorprèn la presència de tres jugadors que, habitualment, actuen en la posició de tres. Són els mateixos de la temporada passada, el capità Guillem Jou, en finlandès Elias Valtonen i el referit Vaulet. El nòrdic va ser l’únic que va actuar durant tot l’any i l’argentí va arribar en el lloc de Jou quan aquest es va trencar el tendó d’Aquil·les el desembre a Las Palmas. Amb el llagosterenc recuperat, ara conviuran i, amb una plantilla de tretze homes, no ens podem estranyar si un d’ells és el descartat principalment en els partits de l’ACB, sempre que tota la plantilla estigui en plenes condicions físiques.
Vaulet pot actuar puntualment de quatre, com ha quedat dit, i Jou també podria fer-ho de dos, que és la seva posició original quan va arribar al primer equip. Tot i això, el seu salt de qualitat el va fer de tres i sembla que és on pot rendir més. Caldrà veure, també, com torna de la lesió i també com arriben els altres dos dels partits amb les respectives seleccions. Cap d’ells, ni Valtonen, ni Vaulet, no ha pogut fer pretemporada i, malgrat que el tècnic els coneix de sobres, arrenquen amb desavantatge respecte dels companys.
Harding, el nou Francisco
Respecte dels bases i escortes, el nord-americà Jerrick Harding serà el que permetrà més combinacions, com va succeir la temporada passada amb Sylvain Francisco. Les característiques de l’esquerrà, amb capacitat per crear-se la seva pròpia jugada i anotar, li permeten fer de base o d’escorta. Això sí, en la direcció de joc Pedro Martínez confia molt en els dos Danis, Pérez i García. El primer és la brúixola de l’equip i el mataroní va fer un salt endavant en el curs anterior. De tota manera, tots dos van estar molt temps lesionats i Harding ha d’estar preparat per si es repeteix el problema.
En els escortes, estarà acompanyat d’una peça com Giordano Bortolani, un tirador pur que la temporada passada podia ser Rafa Martínez, tot i que s’espera que el sicilià disposi de més minuts que el veterà santpedorenc. Completa l’equip un Brancou Badio que va arribar a final d’any, del que s’espera molt, sobretot en defensa, i que s’ha de consolidar. Mínim tres jugadors per posició perquè no es repeteixi l’afer Bako.
El Covirán Granada contracta Renfroe, el quart ‘exmanresà’ de la plantilla
El Coviràn Granada, el rival del Baxi Manresa en el primer desplaçament dels bagencs a la lliga, en la segona jornada, l’1 d’octubre, es continua nodrint d’exjugadors del conjunt manresà. Ahir va fer oficial la contractació del base Alex Renfroe, de 36 anys, que la temporada passada va baixar amb el San Pablo Burgos. Renfroe, que va actuar amb el Baxi durant mitja temporada 2018-19, ha fitxat pel setzè equip europeu de la seva carrera i segons el tècnic andalús, Pablo Pin, «encaixarà molt bé en el nostre estil de joc i ens vindrà molt bé pel seu coneixement de la lliga».
Renfroe compartirà posició amb Lluís Costa, que va ascendir amb el Manresa la temporada 2017-18, i es retrobarà amb el seu excompany al Congost Pere Tomàs. Tots dos, Costa i Tomàs, van ser peces clau en l’ascens dels granadins a l’ACB del curs anterior. A més, el Covirán disposarà d’un altre exjugador del Baxi, el nord-americà Luke Maye, que va formar part de la plantilla manresana de l’any passat.
Naspler, Sagnia i Hustak s’entrenen aquests dies i podrien jugar a Sant Julià
El base manresà Toni Naspler, l’ala gambià Musa Sagnia i el pivot txec Ondrej Hustak són els tres jugadors que completen aquest dies els entrenaments de la primera plantilla del Baxi, amb absències a causa dels tornejos de seleccions. Tots tres van actuar cedits la temporada passada amb el Zentro de Madrid, de la Lliga Plata. Els dos primers van arribar a debutar amb el primer equip en el tram final de la temporada passada. Pel que fa al jugador txec, aquest estiu ha actuat en l’europeu sub-20 que es va disputar a Eslovènia. Allà es va enfrontar a un altre dels cedits, Marc Peñarroya, que s’està recuperant d’una intervenció quirúrgica a un turmell.
Tots tres ocupen el lloc dels jugadors que aquests dies es troben concentrats amb les respectives seleccions, Elias Valtonen amb Finlàndia, amb qui serà a l’Eurobasket, Juampi Vaulet amb Argentina i Brancou Badio, amb Senegal.
