El Baxi Manresa hauria d’anunciar més aviat que tard, segons s’han encarregat de difondre fonts del club, quin serà el seu nou fitxatge, el del jugador que substituirà Justin Hamilton. Després que l’ala-pivot decidís marxar, s’ha creat un forat en el joc interior dels manresans, agreujat per la baixa d’un dels altres pivots, Babatunde Olumuyiwa, que encara no s’ha estrenat en partit oficial, i els problemes físics recurrents de l’ala-pivot Tyson Pérez.
Totes aquestes circumstàncies han provocat que el joc a prop del cèrcol del conjunt bagenc no hagi estat la primera opció en aquest principi de curs, en què s’ha mirat més, sobretot, el canell de l’escorta Jerrick Harding, ara mateix el màxim anotador de l’ACB amb 21,5 punts per partit. Però un repàs a les xifres principals i una comparació amb les dels últims anys mostren que la feina que han fet els pivots actuals no és pas residual. En termes de valoració, l’estadística que compta totes les variants del joc, els interiors d’enguany aporten el 45% del total de l’equip, lluny encara de les xifres superiors al 50% de les dues últimes temporades, però per damunt de les del primer any de Pedro Martínez a la banqueta, en aquesta darrera etapa, i la de la temporada de Joan Peñarroya.
Vaulet al rescat
Un dels factors que ha ajudat a millorar aquestes xifres, malgrat la minsa aportació de Hamilton, ha estat l’adaptació de Juampi Vaulet a jugar de quatre. En quatre dels sis partits disputats fins ara, entre lliga i Champions, el cordobès ha fet dobles digits (10 o més) tant de punts, com de valoració, amb moments brillants com el duel davant del VEF Riga, amb 22 punts i 24 d’eficiència. En la resta de peces hi ha hagut més irregularitat, amb un parell de partits fluixos, contra el Lenovo i el Barça, tres d’igualats, davant del Covirán, el Betis i el Llemotges, i la passejada contra els letons.
Així, tot i els problemes d’adaptació, Marcus Lee ha estat per sobre del 10 de valoració en cinc dels sis enfrontaments, Tyson Pérez va excel·lir contra el Betis i va ser decisiu davant dels francesos i Steinbergs també ha tingut un parell de partits de xifres semblants.
Segurament, al que li falta al joc interior manresà és la referència que hauria hagut de ser Hamilton. En les seves quatre aparicions, només va ser important en la victòria a Granada i fent xifres que tampoc no van enlluernar, 10 punts i 14 de valoració, molt allunyat del que passava quan hi havia un pivot de referència.
Moneke, Eatherton i companyia
Això va passar les dues últimes temporades amb dos homes que van acumular molt protagonisme en el joc dels manresans. No cal dir tot el que va aportar en l’exercici passat l’ala-pivot Chima Moneke, màxim anotador i valorat de l’equip qui, a més, estava envoltat de peces molt productives com Bako i Sima de cincs i, més esporàdicament, Luke Maye en el tir. Encara més gran va ser el pes dins de l’equip, en termes percentuals de Scott Eatherton en l’any en què no hi havia públic a les graderies. El pivot de Pennsylvania, a més, va tenir al costat un gran productor de variables com Seth Hinrichs i va coincidir amb l’esclat de Yankuba Sima a l’ACB. Van ser dos anys de molt poder dels pivots, en termes de punts entre el 7 i el 9% més que ara.
En els cursos anteriors, de tota manera, les xifres van ser més semblants a les d’aquest i els resultats també van ser bons. La presència d’homes de Toolson o Lundberg a l’exterior acumulaven molt cabal ofensiu, com passa ara. Caldrà veure, primer de tot, qui fitxa l’equip i, després, com evoluciona el seu joc amb més mostra de partits per veure si la feina es tradueix en també en punts.
