El derbi manresà de Primera de bàsquet celebra mig segle

Només set ciutats de tot l'estat han tingut dos equips alhora a la màxima divisió del bàsquet estatal, i una d'elles és Manresa. Avui fa cinquanta anys, els protagonistes d'aquella gesta es van enfrontar per primera vegada en un partit que va tenir com a escenari la desapareguda Pista Castell de la capital del Bages. I és que a part de l'aleshores CD Manresa-La Casera, antecessor de l'actual Bàsquet Manresa, la temporada 1972-73 també va ser a l'elit, de manera efímera, el Club Bàsquet Manresa, entitat, com la seva pista, desapareguda i que després es va fusionar amb la que aleshores era la seva rival.

L'11 de febrer del 1973, en l'últim partit de la primera volta de la lliga, tots dos equips es van enfrontar. Aleshores les classificacions anaven per punts, amb dos per victòria, cap per perdre i un si s'empatava. En aquell moment, els partits no tenien pròrroga. El Manresa La Casera afrontava el duel empatat en la sisena posició amb l'Estudiantes. Entrenat per Antoni Serra, destacaven jugadors com Joan Martínez. Josep Maria Jofresa (el pare dels posteriors jugadors del Joventut) o un Joan Colell del qual la crònica posterior del partit de Mundo Deportivo deia que tenia ganes de retirar-se.

Pel que fa al CB Manresa, havia ascendit la temporada anterior després de vèncer el Marcol, conjunt valencià que desapareixeria tres anys després, per 96-62 en la penúltima jornada. Va ser segon d'un grup liderat pel Mataró i en què també hi havia un altre conjunt manresà, La Salle, que va ser últim. De l'altre grup van pujar el Baskonia (com han canviat els temps) i el Fiber de Santander. Al final, però, qui va acabar ascendint va ser l'Águilas de Bilbao, que s'ajuntava a un altre conjunt de la capital biscaïna, el Kas, que també era a la màxima categoria. Aquell any, la Primera Divisió es va ampliar de 12 a 16 equips. No n'havia baixat cap.

En la primera volta, el CB ocupava la dotzena posició abans del partit. Havia acumulat 10 punts, 5 menys que els seus veïns, gràcies a cinc victòries, totes al seu fortí de Pista Castell contra el Náutico de Tenerife (60-55), el Baskonia (59-48), l'Águilas (67-56), l'Estudiantes (80-73) i el Kas (81-76). L'equip l'entrenava Lluís M. Planas i hi destacaven noms com els de Francesc Holgado, Lluís Amat o Josep Armengol, que havia estat a l'altre equip de la ciutat temporades enrere.

Com es va poder llegir a la premsa l'endemà, el 81-64 amb el qual va guanyar el CB Manresa va ser considerat "una sorpresa". En la crònica de Mundo Deportivo, signada per Manuel Espín i compartida amb una victòria de l'Ignis Mataró sobre el Kas, es parlava que s'havia viscut "el clima típic dels xocs de màxima rivalitat, que ha crescut darrerament amb els clubs de la capital del Bages a la divisió superior". Apareixia la baixa de Colell en el conjunt d'Antoni Serra, tot i que "el que més va influir en l'inesperat desenllaç del xoc va se rel gran joc desplegat per un Manresa desmelenat, imperable". Pel context, s'entenia que parlava del CB. De fet, el resultat va ser encara més sorprenent perquè el Manresa La Casera venia d'un meritori empat al Congost contra el Barça (66-66) i el seu veí havia caigut per 18 punts (75-57) davant d'un altre adversari barceloní, l'històric Picadero.

Un final ben diferent

El final d'aquella temporada 1972-73 va ser ben diferent a aquell partit. El Manresa La Casera va acabar en una tranquil·la setena posició, a només un punt d'entrar a la Copa Korac. En canvi, el CB Manresa només va guanyar tres partits més, davant del Vallehermoso (69-54), el Breogán (81-74) i el Pineda (69-60) i va obtenir un brillant empat a 80 contra el Joventut, que acabaria segon. Tots els punts es van sumar a Pista Castell. L'equip va perdre els set últims partits i es va consumar el descens a la penúltima jornada contra el Picadero (66-87). En l'última, sense res en joc, el Manresa La Casera es va venjar, el 27 de maig, amb un claríssim 99-55, últim capítol d'una irrepetible rivalitat a l'elit.

La Grada d’Animació recorda avui dissabte l’efemèride

Una de les entitats associades al bàsquet manresà que s’està movent més en els últims anys per recordar efemèrides és la Grada d’Animació del Bàsquet Manresa. De la mà d’un dels seus impulsors, Ernest Centellas, ja va ser qui va trobar la documentació necessària per celebrar els 90 anys de l’entitat, l’octubre del 2021. Durant tota aquesta setmana, a través de les xarxes socials, la Grada s’ha encarregat de recordar el cinquantè aniversari del partit que va enfrontar els dos Manreses a l’elita pista Castell i també ha anunciat que avui publicarà més informació i records al respecte.

D’aquesta manera, al migdia es penjarà a Twitter una entrevista amb Josep Armengol, un dels protagonistes d’aquell dia, aleshores jugador del CB Manresa, però que també havia jugat al CD Manresa amb anterioritat. Parla de totes les anècdotes d’aquelles formacions, d’aquell partit i com es vivia el bàsquet a la ciutat durant la primera part de la dècada dels setanta del segle passat. En les seves publicacions a les xarxes socials, la Grada d’Animació també mostrarà tot de fotografies, algunes poc conegudes i d’altres impactants com les d’una Pista Castell, l’escenari del partit, que s’havia construït set anys enrere.

Subscriu-te per seguir llegint