Reial Betis, l'equip que es transforma en les segones voltes

Quan abans de començar la temporada a la Lliga Endesa es fan pronòstics sobre quins són els equips que tenen més possibilitats de baixar, el Betis sempre hi és. Però cal posar-hi un asterisc. Perquè una cosa són les plantilles amb les quals els andalusos comencen les temporades i una altra aquelles amb les quals les acaben. El visitant de dissabte del Baxi Manresa al Nou Congost, en un partit en què els bagencs es juguen una bona part de les aspiracions de salvació, és un mal client perquè et vingui a casa en les segones voltes de lliga. Ho ha demostrat en les quatre últimes temporades, des que va tornar de la Lliga LEB. Les transformacions que opera deriven en xifres totalment oposades a l’inici de la temporada i al final, i aquesta és una història que es repeteix i que tothom ja coneix.

Així, si mirem les dades objectives, trobem que el percentatge de victòries en les segones voltes és del doble que en les primeres. Els equips verd-i-blancs enfonsats del principi de la competició muten a conjunts que, si haguessin començat així, haurien pogut lluitar per ser a la Copa o més endavant, als play-offs. Deu ser que el fet de dur el nom d’un equip de futbol permet tenir recursos quan la cosa es complica, però també cal saber prendre decisions a temps. I el Betis ho fa.

Erick Green i l’aturada

Molts aficionats del Manresa deuen recordar que l’últim partit que es va jugar al Congost abans de l’esclat de la pandèmia va ser una derrota davant del Betis. Els andalusos havien tornat de la LEB i van seguir confiant en el tècnic de l’ascens, Curro Segura. Amb el malagueny Juanma Rodríguez de director esportiu, van formar un equip que no va començar bé. Hi destacaven elements com AJ Slaughter, Demetrius Conger o KC Rivers, que han estat en equips potents, però la cosa no funcionava. Amb dues victòries en quinze partits, la situació era complicada. Però aleshores va arribar Erick Green. L’exjugador del València i Olympiacos entre d’altres només va disputar només quatre partits, però tres van ser victòries, l’última amb 27 punts a Manresa per guanyar per 74-84. El Betis ja estava dues victòries per damunt del descens quan es va aturar tot.

Canvi d’entrenador

El principi de la temporada del covid no va ser gaire millor. De fet, el fred ambient que se sol viure al pavelló de San Pablo devia provocar que el Betis fos dels que notés menys la falta de públic. Però l’equip va tornar a arrencar amb dubtes i només tenia dues victòries en 11 partits quan es va rellevar Curro Segura de la banqueta. El substitut del granadí va ser l’experimentat i exitós Joan Plaza. Tampoc no hi va haver gaires canvis a l’equip, si de cas les arribades dels Jerome, el base Randle i el pivot Jordan. Va ser suficient per guanyar nou partits fins a final de temporada i permetre’s el luxe de perdre els tres últims i no baixar.

Mitja plantilla fora

La temporada passada es va començar amb un canvi a la direcció esportiva. Berdi Pérez, que havia estat al Gran Canària, va arribar al club verd-i-blanc i, juntament amb Joan Plaza, van intentar crear un equip que il·lusionés amb jugadors com Carrington, Todorovic, Spires, que havia estat bé a l'Obradoiro, i l'anotador base Shannon Evans. Però després de guanyar el primer partit, es va entrar en una ratxa de dos triomfs en tretze jornades. A Manresa es recorda la victòria del Baxi per 42 punts a la pista andalusa en la tercera data.

Plaza va dimitir al cap de dos mesos d'iniciada la competició i es va confiar en el veterà Luis Casimiro per reflotar la nau. Evindentment, no va arribar sol. El van acompanyar incoporacions com les de Jacob Wiley, BJ Johnson, Aleks Cvetkovic o el pivot letó Pasecniks. Amb un Evans en el paper d'estrella, el Betis va guanyar més de la meitat dels partits de la segona volta, entre ells el del Congost, i es va tornar a salvar amb un tram final espectacular de sis victòries en els set últims partits.

Sobrevivint a Evans

Casimiro ha repetit a la banqueta enguany, però l'equip va tornar a donar mala imatge en els primers mesos. A més, Evans, l'estrella, va ser fitxat pel València el gener, quan l'equip només havia guanyat dos partits. Tocava tornar a fitxar i, veient el resultat de l'any passat, Berdi Pérez ho ha tornat a fer. S'ha desempallegat des de l'inici d'homes com Tsalmpouris, Luke Fischer, Nzosa, Kurucs o Jeremiah Hill, ara al Girona i ha renovat la plantilla. Ha aconseguit les cessions de Maronka, del Joventut, i de Tyson Pérez, de l'Andorra, que no havia donat resultat a Manresa. Han arribat elements amb experiència a la lliga com Gerun o el conegut Pasecniks i d'altres de nous com el base Josh Gray i la sensació del moment, el dominicà Jean Montero, també cedit, ara pel Gran Canària. En els últims quatre partits, dues victòries, una fent 115 punts a Lugo. Tot i les baixes de Johnson i Pozas per lesió, el Betis de les segones voltes torna a treure el cap.

Subscriu-te per seguir llegint