«L’eufòria que es va desfermar al Congost la vaig viure per dins»

Valentí Junyent ja tenia una dilatada experiència com a gerent del club, però no es podia imaginar que, en el seu primer any com a president executiu, el TDK alcés el títol de Lliga. Un càrrec que s’instaurava per primera vegada al club i que ha tingut continuïtat. «La bona temporada va reafirmar la validesa d’aquell model, independentment de la consecució del títol», explica Junyent, que destaca la importància del «camí, ple d’alts i baixos, que va viure l’equip». La confiança en el cos tècnic i el suport incansable dels aficionats van ser per al president les principals bigues on recolzar-se en els moments més complicats, «que van existir», durant aquell curs històric.

El TDK ja havia alçat dos anys abans una Copa del Rei a Múrcia, però guanyar una Lliga és un esforç d’un altre calibre. La Lliga del 98 va ser un cop de puny sobre la taula d’un dels equips amb el pressupost més baix del campionat. La regularitat intrínseca d’un torneig d’aquestes característiques el diferenciava de la Copa anterior, «però els play-offs van passar bastant ràpid, havíem acabat la fase regular amb molt bones sensacions i això ens va portar a gaudir de totes les eliminatòries que disputéssim», destaca Junyent. El president confessa també que, tot just Herbert Jones controlés el rebot que certificava el títol, «ja pensava en si tindríem els recursos necessaris per poder disputar l’any vinent la Lliga Europa». «L’eufòria que es va desfermar al Congost la vaig viure per dins», comenta Junyent, a qui la seva dona va arribar a preguntar-li si no estava content per l’efemèride aconseguida.

El president comenta que va tardar anys a valorar degudament la consecució d’aquell títol. La clau del triomf, segons ell, va ser «la conjunció entre la definició de rols dins l’equip i la confiança dipositada des de l’inici en el cos tècnic».

Subscriu-te per seguir llegint