Guillem Jou: "L'últim partit ha de ser una recompensa per a l'afició"

Just abans d'embarcar a l'aeroport per tornar a casa, el capità del Baxi, Guillem Jou, es mostrava radiant. Explicava que després del partit «ens hem abraçat tots, ho hem celebrat i ens hem fet la foto per Waczynski, que es va lesionar i ho està passant malament. Jo sobretot, després de viure-ho l’any passat i entenc què deu estar passant. De tota manera, estem molt contents pel que hem aconseguit, l’objectiu que fa uns mesos semblava molt complicat, però hem tret l’orgull i el caràcter del Manresa».

El jugador de Llagostera ha explicat com han passat els darrers dies, veient de reüll els altres equips. «Després de guanyar contra el València pensava que ja ho teníem, que era complicat que baixéssim. Però després de veure el Girona-Betis i el Granada-Saragossa t’acollones una mica. Llavors penses que falta el cap de setmana i que si guanya el Betis contra el Granada ja està. Al final no va passar, tot i que avui també estic content perquè tinc amics allà i espero que se salvin. Per això, ahir vaig anar a dormir mig enfadat i trist, a més de pressionat de guanyar sí o sí per estar tranquils. Avui el partit ha fet un partit molt sòlid. Hem estat contundents per jugar a fora, hem revertit els mals moments i ens mereixíem que ens sortís bé un cara o creu».

Aquest diumenge, a més, s'ha trencat la ratxa de tres derrotes seguides a casa de la millor manera. «Després del partit de Saragossa, en què no vam estar bé, a Bilbao una mica millor, però no hi vam trobar bones situacions, i a Màlaga, en què l’Unicaja és un equip molt bo, avui ha estat una combinació de tot. Hem jugat bé a moments, però ens hem recuperat. Al final ha estat una alliberació després d’un any molt complicat».

Personalment, la gent de la casa segurament ha patit més que els de fora per la situació de l'equip, i més Jou per la seva situació. «He passat un any i mig complicat, després de la lesió. Semblava que estava recuperat a l’estiu, però fins al novembre no vaig poder jugar perquè les sensacions no eren bones. Després ho puc fer, però els resultats no acompanyen. Fins al març em sentia bé jugant, però sense trobar la tecla per guanyar. I des del març hem guanyat set o vuit partits a casa seguits, el de fora a Girona, i acabes amb una satisfacció molt gran».

De tota manera, l'equip ha trobat una bona ratxa els dos últims mesos i mig i, fins i tot, en alguns moments ha fet passar-ho bé a la gent. «Quan jugues amb aquesta pressió és complicat gaudir, però des del gener, quan ja hi havia l’equip d’ara, vam trobar-nos bé. Vam perdre dos partits, a la pista de l’Obradoiro i contra l’Unicaja, amb decisions arbitrals rigoroses i dubtoses i l’aturada del febrer ens va anar bé per ajuntar les peces, que fos com una temporada. L’equip ha crescut molt, nou setmanes seguides doble competició, i després de vèncer el València i a Lugo es demostra la química que ara té l’equip».

Ara només falta una cita. «El partit contra el Gran Canària ha de ser una festa per acomiadar els jugadors i donar les gràcies a l’afició, que hi ha estat en els pitjors moments, com quan vam perdre de quaranta a casa contra el Breogán, precisament. Les coses no funcionaven i ells venien, i el partit ha de ser una recompensa per a ells i que ho passin bé».