Bàsquet/Lliga Endesa

Devin Robinson: "A Manresa he millorat la meva mentalitat"

L'autor de la cistella decisiva que va salvar definitivament el Baxi fa un repàs de cinc mesos frenètics des que va arribar, quan l'equip estava enfonsat

Devin Robinson ha estat un autèntic puntal en la resurrecció del Baxi Manresa

Devin Robinson ha estat un autèntic puntal en la resurrecció del Baxi Manresa / Oscar Bayona

Jordi Agut

Jordi Agut

Devin Robinson (1995) va arribar el desembre a Manresa sense fer gaire soroll i ha acabat sent històric. Quedarà la cistella del Baxi Manresa que va segellar la salvació definitiva en la victòria a la pista del Breogán de diumenge passat (81-82), però reduir-ho a això seria massa simple. No només ha estat un pivot espectacular i accessible per al públic, sinó una roca sòlida en la qual els manresans han reviscolat després d'una primera part de l'any tètrica.

Suposo que no deu conèixer Juanito de la Cruz...

Doncs no.

És un exjugador del Manresa que fa 33 anys va anotar a Tenerife un bàsquet inversemblant, també després d'un rebot ofensiu, que va deixar mig salvat l’equip de baixar [li ensenyem la jugada a través d’un mòbil].

Oh, és de bojos [respon mentre la mira amb els ulls oberts].

Es tracta d’una cistella històrica per al Manresa. Com la seva a Lugo de diumenge. És conscient que ha entrat en els anals del club?

Sí, ho sé i em fa sentir satisfet, tot i que només estava fent la meva feina. Estic content d’haver ajudat el club i ser-ne part de la història és especial.

Devin Robinson

Devin Robinson / Oscar Bayona

Com es va sentir, quan va capturar el rebot i va anotar?

Primer de tot va ser una sorpresa, perquè tampoc no vaig poder agafar bé la pilota i el que va passar després va ser com una pel·lícula a càmera lenta. Tampoc no sabia si entraria. Quan ho va fer estava molt emocionat per poder acabar així una temporada boja.

Després tenia un tir lliure que va tirar a fallar perquè només faltaven 2,5 segons i el rival no podia agafar el rebot i travessar la pista en aquest temps. Qui li va dir que ho fes?

[Riu]. Va ser el Pedro. Em va dir «falla’l». I és divertit perquè amb els companys fem un joc en els entrenaments, amb tirs lliures, que és el 21 i has d’arribar a aquesta puntuació exacta. Si en tens 20, has de tirar a fallar, si no, tornes a 16.

Per tant, tenen entrenat com fallar els tirs lliures?

Sí, ho hem entrenat i sabia exactament com ho havia de fer, tirar alt, a la part de darrere del cèrcol, la pilota sortiria alta i podria anar al rebot. Va sortir perfecte.

Devin Robinson

Devin Robinson / Oscar Bayona

La setmana anterior al partit va ser dura perquè tots els rivals guanyaven. Com la va viure?

Estàvem centrats en el nostre partit. Vam mirar el partit del Betis a Girona i després el del Saragossa, però nosaltres havíem de ser professionals i pensar a guanyar el nostre. Per això no havíem de preparar-nos de manera diferent i jo volia que ens salvéssim amb més victòries. No volia arribar a l’últim partit jugant-nos-ho tot.

La gent sap que la temporada ha estat dura, però com de dura ha estat, des de dintre?

Ha estat molt dura. No hi era a l’inici, però pel que he pogut parlar amb els companys, vam haver de canviar la identitat com a equip i aprendre coses noves. Ens vam haver d’unir i desxifrar què volíem ser, trobar la química entre nosaltres. Al final s’ha pogut veure com hem millorat i com de forts hem acabat.

Centrant-nos en vostè, l’estiu passat va decidir venir a jugar a Europa després d’haver fet tota la carrera als Estats Units. Per què?

Volia competir i em vaig adonar que potser havia arribat al final del trajecte a casa i havia de trobar nous reptes. Vaig buscar l’oportunitat de fer-ho bé en un altre nivell alt i poder competir.

Va rebre la proposta de l’Ulm, a Alemanya, on hi va estat poc. Com van anar-li les coses?

Va ser el meu primer tast d’Europa i tenen un bon projecte. M’hi vaig trobar bé però hi estava dos mesos de prova i després m’anaven donant allargues per renovar i no ho feien. Bé, les coses passen per alguna cosa.

Devin Robinson

Devin Robinson / Oscar Bayona

Llavors rep l’oferta del Manresa que, aleshores, era un equip enfonsat a la classificació. Per què accepta venir, en una situació tan dolenta?

Volia anar a algun lloc on ajudés l’equip a guanyar i fos important, no un jugador de rotació d’un equip ni que aquest fos més gran. Tampoc no era un jugador conegut aquí i sabia que havia d’anar a un lloc on treballés per fer-me un nom.

Va arribar al desembre i l’entrenador va dir que no el coneixia i que no sabia ben bé en quina posició fer-lo jugar. Com ho va viure?

Sense cap prejudici. Si l’entrenador em deia que jugués a un lloc, ho feia, i a un altre, igual. A la universitat jo era un tres, després vaig passar a ser un quatre i després de tres anys em van fer jugar de cinc. No era una posició desconeguda per a mi i ell volia veure com em movia en els entrenaments. Llavors tampoc no teníem Babatunde, que estava lesionat.

L’equip va tenir problemes en les posicions interiors a l’inici de la temporada i necessitaven un cinc...

Sí, però em vaig adonar de seguida que els cincs aquí són molt diferents als Estats Units. Acabava ple de cops i reculant cap a la cistella sempre. Són tan pesants! Els volia superar sent més atlètic, però no es movien de sota el cèrcol, feien anar els colzes... Definitivament, la meva posició és la de quatre.

Devin Robinson

Devin Robinson / Oscar Bayona

Va entrar molt bé al club i els aficionats el van començar a apreciar des de l’inici. Ho notava?

Sí, i m’agrada retornar-los aquesta estimació i que valoren com soc com a jugador. M’he sentit realment apreciat al Congost.

El va sorprendre l’ambient del pavelló o ja sabia que era així?

Oh, no, no ho sabia! El meu primer partit aquí va ser contra el Bilbao, aquell en què es van estrenar els marcadors nous, en què no vaig jugar. Estava assegut a la graderia i al·lucinava amb l’ambient. Des de llavors vaig saber que havia de jugar dur per agradar-los.

Tot i la mala posició d’aquell moment, creia que aconseguirien salvar-se?

Tenim un gran grup de nois, amb molta personalitat i molt treballadors. Sabia que si trobàvem unitat, les coses anirien bé. Però al principi vam tenir molts partits difícils seguits, contra el Barça, a continuació el València i no trobàvem manera de trobar el ritme guanyador. Quan vam començar a entendre’ns entre nosaltres, les coses van ser més fàcils.

Devin Robinson

Devin Robinson / Oscar Bayona

Com d’important va ser l’aturada de quatre setmanes al febrer?

Va ser molt important perquè la gent necessitava resetejar. Ho intentàvem un i un altre cop i sempre perdíem. Necessitàvem reconfigurar els nostres cervells, començar des de zero i mirar com fer-ho bé tots junts.

Des del febrer que no han perdut cap altre partit al Congost. Quina importància ha tingut jugar els partits vitals a casa?

És molt dur guanyar al Congost per a tothom, superar-nos amb aquest ambient. Per a mi és fantàstic, m’hi sento com si fos a casa.

Van encadenar nou setmanes seguides jugant dos partits a la setmana. Va ser més intens des del punt de vista físic o mental?

Cada cop et senties més cansat, ho intentaves però cada cop et costava més. És el nostre estil de vida, el de jugador de bàsquet. Has de cuidar el cos, dormir el que toca. És dur mentalment i física.

No ha tingut gaire temps per fer el turista, doncs...

Només desitjava quedar-me a casa amb les cames submergides en gel i fer res. Només quan vam tenir l’aturada del febrer em vaig poder resituar d’on era, visitar un parell de dies Barcelona i les coses més conegudes de Manresa i prou.

Devin Robinson

Devin Robinson / Oscar Bayona

Ara és el moment de celebrar-ho. Dimecres juguen contra el Gran Canària l’últim partit i dijous els munten una festa al Parc de l’Agulla. Com ho veu?

Vull guanyar.

Però si no hi ha res en joc?

És igual. Vull guanyar, marxar amb una nota alta, un últim ball al Congost. Vull demostrar a la gent que lluitaré fins al final de tot.

En què ha millorat com a jugador en el seu primer any a Europa?

Definitivament, en la mentalitat. Sempre havia jugat més a la meva, però ara he treballat més amb el concepte de ser un equip. M’he adonat que tens un rol i que l’has de fer bé. Has d’estar concentrat sempre perquè cada possessió compta, cada punt és important.

El joc aquí és més tàctic?

Sí, totalment. Sempre pensava que havia de jugar més minuts però sent aquí en jugava vint i semblava que fossin cinquanta. He vist que cada detall importa.

Devin Robinson

Devin Robinson / Oscar Bayona

I és tan dur jugar per a Pedro Martínez?

Ho és, però ell vol el millor. Està pendent dels petits detalls, aquells que tothom deixa de banda. El que he après d’ell és que els detalls importen.

El seu contracte acaba ara. Que l’equip no jugui segurament competició europea l’any vinent, és un inconvenient per pensar que es podria quedar?

No ho sé. He de parlar amb el meu agent i a veure per on segueix el meu camí.

Però ara que s’ha fet un nom, pensa que serà a Europa?

Si, m’agradaria fer-ho. Fa un any semblava més dur, però he demostrat que em puc adaptar a la competició europea. Ho intentaré i anar millorant per allargar la meva carrera tant com pugui.