La temporada del Baxi: el doctor Jekyll fulmina Mister Hyde

Tothom qui s'ha relacionat amb el Baxi Manresa durant els últims nou mesos ha viscut un any com si en fossin dos. Tant de desgast, com de fets. Perquè el bon gust de boca de la salvació i la festa final de l'epíleg del partit contra el Gran Canària no pot amagar un tram inicial de temporada tètric i en què tothom pensava que no es fugiria del precipici. Afortunadament, es va fer un cop de timó quan tocava i, en una segona volta a la lliga digna de classificació per a la Copa del Rei, el club bagenc s'assegura afrontar la seva cinquantena temporada a l'elit.

Tot, després d'un curs, el passat, considerat dels millors de la història. Però els descensos de l'Andorra i el Burgos ja mostraven la inestabilitat d'una competició en què, si no ets dels que tenen pressupostos importants, corres el risc de caure a la mínima equivocació. I aquestes es van donar al Baxi en la planificació del curs, amanides amb una bona quantitat de mala fortuna.

Un projecte coix des de l'inici

Refer-se dels cops que suposaven la marxa de puntals com Moneke, Bako, Thomasson o Francisco, que van ajudar a l'èxtasi del curs 2021-22, era difícil. Tots ells van ser apostes que van sortir bé, i aquest índex d'encert és difícil de mantenir quan els recursos són limitats. A més, el Baxi va passar un estiu amb canvis a la directiva, amb l'entrada de Jordi Serracanta en el lloc de Josep Sáez a la presidència, i tothom s'havia de posar a to.

Es va tornar a mantenir el bloc nacional tant com es va poder, van seguir peces importants de la temporada anterior com Valtonen o Vaulet i es va apostar per anar a pescar al descendit Andorra, amb Babatunde Olumuyiwa i un Tyson Pérez que s'havia passat un any sense jugar. A l'exterior, dues apostes, les del tirador Bortolani, millor jove de l'anterior Champions, com a cedit, i la de Jerrick Harding, un ficapunts que havia d'actuar de combo. La gran aposta va ser l'última a arribar, la més controvertida i la que ho va condicionar tot fins al Nadal.

Justin Hamilton era un nom de garanties. Pedro Martínez l'havia tingut a València i ell havia estat al millor quintet de la lliga aleshores i havia de fer la funció de frontissa entre el quatre i el cinc, aportant qualitat. Hi havia dos problemes d'entrada, però. Un era que d'això ja feia sis anys. L'altre, que des de llavors Hamilton, tret d'un fugaç pas per l'NBA, s'havia acomodat a la lliga xinesa on, a més, no havia jugat en els darrers mesos.

Tot i això, l'equip de la pretemporada, que es va veure en el duel de presentació contra el Partizan de Belgrad al Congost, feia patxoca. Però es van succeir els problemes. El principal, que Hamilton no es va adaptar mai al club, ni al nou ritme necessari per afrontar els rigors de l'ACB i Europa. Va aguantar fins a l'inici de l'octubre i va fer saber que se n'anava, deixant el joc interior orfe de la seva peça fonamental en un mal moment per buscar-li recanvi. A més, les seves actuacions fins aleshores tampoc no havien entusiasmat.

Li hem d'afegir d'altres variables. Olumuyiwa va patir una fasciïtis plantar i no es recuperava. Tyson Pérez semblava que no estava prou bé de la seva greu lesió de genoll. Harding fluixejava quan havia de fer de base. Hi va haver desavinences entre els tècnics i el tercer pivot, un Marcus Lee que semblava que jugava a la seva bola i tampoc convencia a l'afició. Bortolani apuntava bones maneres, però no defensava prou bé. Valtonen i Vaulet van arribar tard de les seleccions i, a més, el primer seguia en un mal moment de forma. Després se sabria que tenia problemes familiars. L'única bona notícia va ser la irrupció d'un Musa Sagnia que va adquirir responsabilitats que segurament no li tocaven. Resultat. A principi de novembre l'equip estava enfonsat.

Comitè de salvació

Davant d'aquesta situació, el president Serracanta i el director esportiu, Xevi Pujol, van convocar els mitjans en una roda de premsa l'11 de novembre, aprofitant una finestra FIBA, per admetre errors i explicar que farien tot el possible per redreçar-los, tot i que les possibilitats que oferia el mercat no eren les millors. Ja havia arribat Waczynski amb un contracte temporal que després es va allargar. Es va prescindir de Lee i de Valtonen. Més tard es faria de Bortolani per fer espai als fitxatges. Va tornar per tercer cop Ferrari. Amb ell, i el seu únic gran partit en aquesta etapa, es va agafar una mica d'aire amb una sorprenent victòria contra el Baskonia.També va arribar Caroline d'Austràlia, tot i que es veia que no era ben bé el que es necessitava. Durant aquell mes i el desembre, l'equip va seguir perdent. Però van arribar dues peces fonamentals.

Perquè els grans problemes havien estat en la posició de pivot, en què molts cops Tyson Pérez i Steinbergs havien de jugar de cinc. Això també repercutia en el joc dels bases, sobretot un Dani Pérez orfe d'algú a qui passar la bola. Va arribar Martinas Geben, en qui es confiava molt. I també un ala-pivot desconegut, de nom Devin Robinson, del qual l'entrenador va dir que no sabia ben bé si era un quatre o un cinc. Seria fonamental.

Perquè un cop sabuda la continuïtat a la Champions, els dos nous homes alts van entrar bé a l'equip. Es va guanyar un partit vital contra el Girona i es va fer un bon gener, tot i que el calendari era infernal i es van seguir acumulat derrotes fins a l'aturada del febrer. Aquest va ser l'altre punt clau del curs.

Comença la segona temporada

Van ser quatre setmanes d'aturada, entre la Copa del Rei, una altra finestra FIBA i un duel ajornat a Tenerife, en què l'equip es va rearmar. Tothom va començar a saber què havia de fer i es va arribar al mes decisiu. Durant el març es jugaria contra els altres dos cuers, el Fuenlabrada i el Betis. A casa en tots dos casos. El calendari també ha estat un aliat en aquesta fase. El Baxi ha jugat a la segona volta al Congost contra equips abastables, els dos anomenats i també l'Obradoiro, l'UCAM i el Granada. D'haver-se hagut de jugar a fora contra ells, potser les dificultats haurien estat més grans. El duel contra els verd-i-blancs va ser definitori. Triomf i average guanyat. Confiança, tot i haver de jugar nou setmanes seguides amb partits intersetmanals pel torneig europeu, i fins i tot un joc que recordava al del curs passat.

Així, es va entrar al maig amb tot a favor. L'estat de forma ja era bo, tot i tres derrotes a Saragossa, Bilbao i Màlaga més producte del cansament, i en el darrer cas del nivell del rival, que d'una altra cosa. S'ha acabat amb tres triomfs seguits, dos a casa contra rivals europeus com el Valencia i el Gran Canària i el cop de dits salvador de Robinson a Lugo. El doctor Jekyll ja feia setmanes que havia fulminat el Mister Hyde del principi de la temporada i ara podia celebrar el final d'un any agònic.

L'equip dona la cara a Europa tot i les dificultats

Enmig de tots els problemes que el Baxi ha tingut a la Lliga Endesa, també calia veure què es feia amb la competició europea. Una part de l'entorn de l'equip era partidari gairebé de llençar-la i de quedar eliminats. L'altre, deia que competir-hi ajudaria a guanyar partits i a no pensar tant en les dificultats d'un torneig més exigent com l'ACB. De fet, el Baxi va guanyar els tres primers partits, però es va complicar la classificació caient a casa contra el Benfica i el Llemotges. En el darrer duel, el desembre, a Riga, sense poder-hi inscriure els nous fitxatges encara i amb moltes baixes, una sèrie de caramboles i l'errada del base del VEF Zorics en l'últim tir del partit va deixar els manresans primers de grup i, sobretot, els va evitar jugar un play-out del qual segurament n'haurien sortit escaldats.

A la segona fase, el terratrèmol de Turquia va fer canviar l'ordre dels partits amb el Bahçesehir i per això el Baxi va haver de jugar els tres primers a casa, amb una única derrota, contra el posterior campió, el Bonn. Després de l'aturada del febrer, una victòria a Turquia, amb un triple impressionant de Harding, va deixar gairebé assegurada una segona posició que es va haver de confirmar perdent per menys de 13 punts a Vilnius contra el Rytas. Aleshores, l'equip ja anava amb bona marxa i va tocar una eliminatòria de quarts de final contra el Lenovo Tenerife, revenja de la final de l'any anterior. El Baxi va guanyar el partit de casa, però va caure de manera honrosa en els dos de les illes i va quedar eliminat. Al final, aquesta bona trajectòria pot servir per guanyar-se una invitació de cara a la prèvia del curs que ve. De fet, el club ha emès la petició i ara és torn de la FIBA decidir-ho.