Va ser una de les revelacions del final del curs passat i ha iniciat la present temporada com un tir. Brancou Badio (Rufisque, Senegal, 1999) és, ara mateix, la referència ofensiva exterior més sòlida d'un Baxi Manresa molt coral. Seriós, com les seves posades en escena, però cordial i amb les idees clares, fa un repàs a tot el que ha viscut i al que vindrà.
Just abans de començar la lliga, com es presenta per a l’equip i per a vostè personalment?
Serà un repte per a tot l’equip i per a nosaltres individualment. Ens estem entrenant bé i millorant. No hi ha gaires cares noves, però ens estem coneixent bé i penso que tindrem un bon inici de temporada.
Quines sensacions li ha transmès fins ara l'equip?
Hem jugat bastant, set partits, i hem anat millorant en cadascun d’ells. Gairebé no hem tingut lesions, tot l’equip ha estat junt entrenant-se i és el més important. D’aquesta manera podem millorar.
Mantenir nou jugadors de l’any passat facilita les coses?
És més fàcil perquè tots ja sabem quina és la idea de l’entrenador, què volem fer.
Comencen a Gran Canària, un lloc especial per a vostè, ja que va ser el primer d’Espanya on va jugar en arribar de Senegal. Com encara aquest partit?
Per a mi sempre és especial torna a l’illa. Serà un partit dur, intentarem començar forts i buscant la victòria.
Hi conserva amics?
Sí, el president del Gran Canària, Sitapha Savané [senegalès com ell] és el meu amic, el meu germà gran.
El principi de temporada és complicat, amb tres partits en una setmana, amb el Gran Canària, el Madrid i el Breogán. Pesarà més la potència dels rivals o l’estat de forma del Baxi?
El més important és centrar-nos en allò que fem. Aquesta pretemporada hem jugat tres o quatre partits en una setmana, no serà cap problema que en vinguin tants de seguits.
És millor començar contra rivals forts o haurien preferit fer-ho contra d’altres més assequibles?
Així està bé, d’aquesta manera podem donar un nivell alt i des d’aquí ja no baixes.
Es troba vostè en el millor moment de la seva carrera?
Sí, perquè amb els canvis que va fer Pedro en l’equip m’ha fet donar un pas endavant.
L’entrenador, precisament, va dir al final de la temporada passada que alguns ajustos tàctics a vostè el beneficiaven. Quins són?
Per exemple, quan juguem el bloqueig, la defensa es pot despistar i si m’arriba la pilota la rebo ja corrent i em dona un espai d’un segon per atacar l’u contra u, un fet que a mi em va perfecte. Gràcies a la meva rapidesa, ho puc executar bé, estant ja en moviment.
Vostè va arribar a l’equip a final de la temporada 21-22, en què va jugar quatre partits i, després d’un principi difícil l’any passat, des de mitja temporada va fer un clic i va millorar molt. Quan es produeix, aquest canvi?
Va ser tot quan vaig anar amb la selecció, el febrer. Després d’això vam començar la segona volta. Amb Senegal vaig agafar confiança i quan vaig tornar la vaig afegir al meu joc.
Tot i això, amb la selecció van quedar fora del Mundial i ara recentment del preolímpic. El va afectar?
M’hauria encantat haver jugat el Mundial i no es va poder, però tant de bo es pugui en els propers anys. Tenim bons jugadors. Només cal formar un bon grup amb els elements de futur que tenim.
La temporada passada compartia posició amb Harding i aquesta amb Travanté Williams, que sembla un jugador força diferent. Quins canvis de rol creu que ha d’assumir vostè, amb un company diferent?
Em centraré en jugar igual, ser sempre agressiu i assumir els tirs que m’arribin sense pensar gaire en això.
Ara mateix és vostè el jugador exterior de referència de l’equip?
Juguem en un joc d’equip i correm molt. Pot ser que un dia anoti jo o un altre, però juguem i millorem en conjunt. El que volem és guanyar, tant se val qui fa els punts. Intentem, sobretot, fer-ho bé en defensa i córrer tota l’estona. A mi m’agrada guanyar, soc un jugador d’equip, no em motiva tant fer jo bones xifres.
Què ha millorat des que juga a Manresa amb Pedro Martínez?
Moltíssim els detalls. Ell insisteix en això i m’hi fixo molt.
Ara té 24 anys i ha recorregut un llarg camí fins aquí. Ha estat dur?
Ha estat una mica complicat, però tampoc tan dur. No m’hauria agradat que hagués estat un altre. Estic orgullós de tot arreu per on he passat perquè en el futur ho recordaré amb alegria.
Des de fora, Senegal sembla un país més de futbol que de bàsquet. Per què va escollir aquest esport?
Vaig jugar a futbol de petit però a la meva família gairebé tothom jugava a bàsquet. Quan tenia set o vuit anys hi jugava la meva germana i jo la veia a ella. Llavors vaig començar amb el bàsquet de carrer [playground] i d’aquesta manera vaig deixar el futbol.
Es fixava més en l’NBA, aleshores?
No, també mirava partits d’Europa, tot i que jugava a l’NBA amb la Play. Al final em va acabar agradant més que el futbol.
Va anar a Canàries i després va aterrar al Barça. Com recorda el pas per aquest equip, amb el qual va debutar a l’ACB?
Vaig ser-hi amb Diego Ocampo, Roger Grimau i després amb Mateo Rubio. Hi vaig aprendre molt. Vaig fer el pas a jugar de semiprofessional. També hi era Litus [Carlos Flores, actual responsable del planter del Manresa].
Va debutar a l’ACB amb Saras Jasikevicius però no va seguir al Barça. Què va passar?
Vaig jugar amb Saras el meu segon any al Barça, el primer després de la covid. M’entrenava amb el primer equip. Quan es va acabar la temporada vaig anar a jugar l’Afrobasket amb Senegal i hi vaig fer un bon torneig. Amb el Barça B vam pujar de LEB Plata a LEB Or, però no van voler jugar aquesta competició i van preferir baixar a EBA. Quan vaig tornar de la selecció ells volien deixar-me cedit a Lleida amb Juani Marcos [ara al Girona] i Ibou Badji, però jo volia jugar a primera categoria perquè pensava que ja tenia un nivell més alt. Va ser una decisió meva marxar a Frankfurt amb Diego Ocampo.
Què li va aportar jugar a Alemanya?
El bàsquet té el mateix llenguatge a tot arreu. Em van donar l’oportunitat de ser un jugador professional d’elit. Des del punt de vista personal ho vaig passar bé, tot i que estava sempre més núvol i hi feia més fred.
Creu que cada cop es valora més el jugador africà el seu talent i creativitat i no tant pel seu físic?
Depèn. El Girona té Ike Iroegbu, que té unes característiques semblants a les meves. Cada cop es valora més. Abans només hi havia pivots africans a Europa. Això està canviant. També hi ha Obi Emegano a Saragossa i n’hi haurà més. Al final, tots ens entrenem igual. Pot ser que siguem més físics per defensar perquè ens movem millor, però també tenim capacitat ofensiva.
Es veu vostè cada cop més complet a les dues bandes de la pista?
Quan surto a la pista sempre penso en defensar bé, perquè si ho faig, repercuteix en l’atac.
És al revés que molts jugadors, que defensen millor perquè els ha motivat encertar en atac.
Jo em vull ficar sempre en el partit defensant bé i això em dona confiança en atac.
Com es troba a Manresa?
Bé, m’agrada molt. Estic encantat amb tot. La ciutat és tranquil·la i si tinc dies lliures és a prop de Barcelona, que també és interessant.
Deu tenir relació amb tots els companys però se’l veu proper a Musa Sagnia, que és de Gàmbia, un país curiós ja que està envoltat de Senegal per tot arreu. Com és la relació entre senegalesos i gambians?
Vivim de costat amb Musa i el conec des que vam ser a Canàries. Ell i el seu germà eren a Tenerife i havíem jugat l’un contra l’altre. Sobre la relació entre els nostres països, ells pensen que tots som gambians i nosaltres pensem que tots som senegalesos. Parlem la mateixa llengua i sembla que sigui un sol país.
Acaba contracte a final de temporada. Pensa que serà un any transcendental per al seu futur?
Sí, serà molt important i per això vull millorar molt i fer una bona temporada amb l’equip per entrar al play-off o alguna fita semblant. Si li va bé a l’equip, m’anirà bé a mi.
Com notaran no jugar a Europa?
Pensava que seria una temporada molt llarga, ja que no tindrem tants partits, però alhora ens podrem centrar millor en la lliga. Ens prepararem bé per arribar bé als partits de l’ACB.
L’any passat els va ajudar, jugar a Europa, per passar pàgina aviat dels problemes a la lliga?
Sí, perquè així tothom podia jugar més. També vam canviar molts jugadors i va servir perquè ens poguéssim conèixer més. Ens va ajudar a arribar a final de temporada, sobretot en l’eliminatòria contra el Tenerife, per tenir millors sensacions.
Finalment, ja per curiositat. El seu sobrenom de Papi, d’on ve?
[Riu]. Això ve de la meva mare. Brancou és el nom del seu pare, el meu avi. La meva mare li deia “papi”, perquè era el seu pare, i quan em van posar el mateix nom a mi, m’ho va començar a dir. Actualment, tothom em diu Papi menys els meus companys d’escola de petit, que em diuen Brancou.
Però he vist al web de l’ACB que té un nom encara més llarg.
Sí, El Hadji Omar Brancou Badio. Els tres primers són un mateix nom de pila i Badio és el cognom.
I ja li cap, tot això, al carnet d’identitat?
Jo hi poso Brancou Badio i ja està. I llavors la gent que em digui Papi.
