Perquè un equip funcioni fan falta les estrelles, els jugadors de referència. Són els que anoten, capturen rebots, assisteixen i apareixen a les principals estadístiques de tots els mitjans de comunicació. Però sovint també és necessària la cola que ho enganxi tot, i aquesta arriba d'aquells elements la feina dels quals segurament no apareix en aquestes dades, però que és imprescindible perquè els altres llueixin.
Musa Sagnia (Fajara, Gàmbia, 2003) no havia anotat cap punt i només havia capturat quatre rebots en el tram final del partit de dissabte, en què el seu equip va guanyar a Andorra (86-90). Però l'estadística +/-, la que mostra si un equip va guanyant o perdent amb aquell jugador a la pista, determinava que ell era el millor de la formació manresana amb un +20. Al final, va baixar a +10 pel parcial intranscendent dels locals. Podia semblar una casualitat. Però no, és una constant.
El periodista de dades berguedà Josep Escarré ha publicat aquest dilluns unes xifres aclaridores, compartides aquí per Regió7, a través del seu compte de la xarxa X i d'Esmaixada.cat. Es tracta de comparar alguns aspectes del joc generals amb Sagnia a la pista i fora d'ella. I el resultat és força espectacular. És cert que el seu tècnic, Pedro Martínez, sempre diu que fins a la jornada 10 no es poden treure conclusions sòlides de les estadístiques. Però ara ja som a la 9 i algunes sí que són definitòries.
Escarré obté una valoració, un rating, a partir de l'acumulació de totes les dades. En el total de la temporada, el Baxi està en un 0,66 negatiu, és a dir, que els aspectes contraris són lleugerament superiors als positius, un fet normal tenint en compte el balanç de 5 victòries i 4 derrotes de l'equip i gairebé sempre amb diferències inferiors als 6 punts en els resultats finals. Amb Sagnia en pista, però, aquesta xifra és 14,59 punts superior i, sense ell, 15,2 inferior.
Aquest impacte es nota, sobretot, en l'aspecte defensiu. El 113,3 que aconsegueixen els rivals és 10,7 punts inferior (102,6) amb Sagnia i 10,2 superior (123,5) sense ell. En atac, la diferència no és tan gran, però també hi és (+4,6 amb ell i -4,4 sense). I tot amb mitjanes més aviat escasses. En els 9 partits que ha jugat, i una mitjana de 20 minuts actuant, només aconsegueix 4 punts per partit i captura 3,7 rebots. Això sí, el 5,2 en el +/- és el més alt de tota la plantilla. És a dir, amb ell en acció és quan l'equip fa més punts que no pas en rep.
En rebots, que hi sigui o no també es nota. El percentatge de captures a la cistella puja gairebé quatre punts percentuals entre si hi és o no, tant a la cistella pròpia, com a la contrària. És significatiu el gairebé 10% de diferència en l'encert en tirs de camp del conjunt rival depenent de si té Sagnia davant o no l'hi té i el 7% en l'encert propi. Sap molt bé com situar-se quan no està en contacte amb la bola i genera espais. La seva defensa també li permet arribar a cobrir els tirs rivals, que baixen significativament la freqüència amb la qual intenten tirar de lluny. Per contra, amb ell l'equip no ho prova tant. Segurament Valtonen, o abans Jou, són més atrevits en aquest aspecte.
Poc més d'un any i mig a l'elit
Sagnia, de 20 anys, va arrribar a Manresa el 2020 procedent del Canàries (Tenerife). Després de dos anys a les categories inferiors, la seva irrupció va arribar la temporada passada. En plena plaga de lesions i absències, va ser un dels pocs brots verds de l'equip. Amb un gran físic, 2,01 metres, i una gran envergadura de braços, és un tres en evolució, ideal per marcar tot tipus de jugadors, inclosos bases rivals, gràcies a la seva reactivitat. A camp obert és molt valuós, va bé al rebot en les dues cistelles i ha de guanyar consistència en el tir, tot i que aquesta temporada ha demostrat creixement rebent i llançant des de les dues cantonades.
A final de la temporada passada, amb la plantilla recomposta, va quedar fora de moltes convocatòries, però va seguir treballant a l'ombra. Enguany, amb la baixa de Guillem Jou, és el tres titular i el seu entrenador també valora utilitzar-lo de quatre segons les circumstàncies, a causa de la lesió de Juampi Vaulet. Als 20 anys sembla que s'ha consolidat definitivament a la lliga, un altre jugador del planter que ho fa després del propi Jou o Dani García.
