Bàsquet/Lliga Endesa

Ocampo aposta per un equip que competeixi amb identitat i que faci sentir orgullosa l'afició

El tècnic gallec es presenta i encara el repte de tornar al club, després de fer-lo pujar des de la LEB Or fa sis anys, amb il·lusió i sense mirar el passat

Xevi Pujol, Diego Ocampo i el president, Josep Maria Herms, durant la presentació

Xevi Pujol, Diego Ocampo i el president, Josep Maria Herms, durant la presentació / Oscar Bayona

Jordi Agut

Jordi Agut

Sis anys i prop de dues setmanes després que s'anunciés que marxava, Diego Ocampo ha aparegut de nou a la sala de premsa del Nou Congost per ampliar l'aventura de 45 dies que va viure al Manresa en aquell llunyà 2018. "45 dies que van passar com si fossin deu anys", ha explicat relaxat i tranquil, mirant al futur i passant de puntetes pels motius que el van fer no continuar al club i segur que podrà satisfer la missió encomada per l'entitat. Al seu costat tindrà el mateix equip tècnic que l'any passat, amb Carlos Flores ascendit a ajudant de la primera plantilla, al costat de Marc Estany, per la jubilació de Salva Maldonado.

Ocampo, que ha iniciat el seu parlament en un català més que correcte [va entrenar al CB Tarragona, al Girona, al Joventut i a la base del Barça, a part del mes i mig al Bages], ha basat el seu llibret en tres punts: "ajudar el club a créixer, competir cada partit amb una identitat pròpia i que la gent de Manresa estigui més contenta amb el rendiment de l’equip".

Ha explicat que el seu retorn a Manresa s'ha donat perquè "el que em va presentar el Manresa i el Xevi és un repte personal per a mi. No té sentit anar al passat, perquè passat està, però vull que el club sigui molt competitiu". De fa sis anys, recorda que "vaig sentir diverses emocions, que la gent estava tocada, però molta unió, en l’equip, en l’equip tècnic i el club, i l’ajut que em va donar en els moments dolents. Vam perdre dos partits i vam tenir un match ball en contra, però sobretot l’ajut del públic, que ens va dur cap amunt. Comparar aficions és injust, però aquesta és especial. Sentir de nou això, que se’t posi la pell de gallina i l’afició sàpiga com guanyar i ho transmeti a l’equip és un repte. A més, seguir en una línia en què em sentia identificat".

Desenvolupador de jugadors

Abans, Xevi Pujol havia relatat que "escollir el Diego no té gaire secret. Hi he treballat, sé com és el seu dia a dia, la seva implicació i la dedicació, no només els 45 dies a Manresa sinó el que ha fet abans i després. És un entrenador de club i el Manresa és un club d’entrenador. Era la persona adequada per guiar-nos en això que vindrà ara que, com bé veieu, és un estiu de canvis".

Seguint aquesta línia, "sabent com és i com desenvolupa els jugadors i fa jugar els seus equips, encaixa amb el moment del club que no és cap altre que intentar mantenir una identitat en el primer equip i en la resta".

El mateix Ocampo explicava que el van convèncer amb "poques paraules i molts fets. Vaig demanar unes coses i em van convèncer que eren poques paraules i fets que fan que vegis que confien en tu. Pocs discursets i bons fets. Per això vaig canviar d’idea" i va deixar el Tizona.

Convèncer els jugadors de l'estil

Ocampo arriba, en teoria, com a continuador de l'estil que ha tingut el Baxi amb Pedro Martínez. Ho fa, però amb matisos. "sobre Pedro Martínez només puc dir 'admiració'. Aquí van crear un estil i a Burgos vam seguir una línia semblant. La identitat està creada en jugar en equip i al cent per cent. Potser has d'estar poca estona a la pista, però fer-ho amb molta qualitat. Aixi podem competir. A veure si els jugadors es poden adaptar a l’estil, perquè no tot és blanc o negre, hi ha grisos".

Respecte a la configuració de la plantilla, "cal treballar en equip perquè volem formar un equip. Calen jugadors especials i de talent, però enfocats al bé col·lectiu. Cal ser un exemple perquè els jugadors ho facin. Som un club modest però amb un alt rendiment durant molts anys, amb capacitat de sortir de crisis. Aquí compta l’enginy per trobar solucions . En això treballem, no és fàcil però farem un equip".

En aquesta també hi haurà jugadors joves, els de la bona generació que pugen de l'equip B, que la temporada passada van assolir l'ascens a Tercera FEB, o els que estan cedits, com podria ser el cas de Toni Naspler. Ha estat clar cap a ells en assegurar que "els joves tindran el paper que es guanyin. Treballarem a mitjà i llarg termini, però en el curt termini dependrà d’ells. Si s’ho guanyen, seré just, però ho han d'aconseguir".

Segurament per això, no ha dit de quants jugadors ha de ser la plantilla. Ha fet broma dient que "jo en voldria tenir setze, però el director esportiu i l'entrenador no volen. Quants més n'hi hagi, millor, no sé si seran onze, catorze o tretze, però que sigui el més compensat possible dins de les nostres possibilitats".

Paciència amb les novetats

Un dels grans secrets de l'èxit del Baxi, principalment en la temporada passada, va ser haver pogut conservar el nucli de jugadors que van acabar el curs anterior amb la permanència. Un total de nou van seguir a la formació de Pedro Martínez i això va ajudar a un principi de temporada boníssim que va impulsar l'equip, en primera instància, a jugar la Copa del Rei i, en segona, a entrar als play-offs.

Ocampo es resigna ara i recorda que "quan equip juga tan bé és normal que els jugadors siguin molt valorats i és complicat seguir amb la columna vertebral. Necessitarem temps, però ja sé que no existeix. Necessitem paciència, però soc conscient que això no existeix. Haurem d’estar preparats pel primer partit de la lliga, Però hi ha certs avantatges, he estat aquí, conec als de l’equip tècnic, alguns jugadors a qui he entrenat, i això escurça el procés. I hi ha els capitans, gent amb experiència, com Dani Pérez o Guillem Jou, han d’ajudar els altres. Ens hem d’espavilar, treballar i anar al màxim".

Un altre dels objectius de la temporada vinent serà el de saber compaginar bé les dues competicions, la Lliga Endesa i la Lliga de Campions. Ocampo ha tornat a fer broma en recordar que "jo en tindré tres", ja que és seleccionador txec i haurà d'afrontar les finestres FIBA de l'Eurobasket el novembre i el febrer. Sobre això, "el millor és competir. La competició t’exigeix i la pots usar per anar millorant. Tot són avantatges i hem d’estar orgullosos d'afrontar la doble competició".