El Baxi Manresa és l'equip de la lliga que té una relació més intensa amb les faltes

Tres minuts i mig de l'últim quart del Baxi-Andorra de la setmana passada. Els locals han eixugat quatre dels dotze punts de renda del rival al final del tercer període i estan en bona dinàmica. El tècnic forà, Natxo Lezkano, ha hagut de fer asseure la seva estrella, Jerrick Harding, autor de 29 punts perquè ara està sent ben marcat. En un sol atac, però, indiquen falta de manera consecutiva a Vescovi, Dani Pérez i Massa. En el següent, una altra falta contra el base.

El Manresa ja està en bonus per als següents 5 minuts i mig de partit i Lezkano ho llegeix i fa tornar immediatament Harding a la pista per provocar faltes. Traurà quatre tirs lliures fins al final i el seu equip guanya el partit... de quatre (107-111), tot i que ell en falla un. Una aplicació pràctica de la importància de la gestió dels tirs lliures en els partits.

I el Baxi, en les onze jornades disputades fins ara, és l'equip amb una relació més intensa amb aquesta matèria, tant des del punt de vista negatiu, com positiu. En el primer, és l'equip que comet més faltes, aquell al qual els rivals llancen més tirs lliures i aquell que està més minuts en bonus, és a dir, en situació perquè l'adversari li penalitzi cada personal amb un viatge a la línia de 4,60 metres. En el segon, però, també és líder en tot el contrari, en provocar més faltes de l'oponent, en anar més cops a la línia i en disposar de més temps amb la possibilitat de castigar amb tirs d'un punt.

El control de l'impuls

Aquestes dades són força inèdites en la majoria de formacions, tot i que a la lliga també trobem el cas contrari en un vell conegut. El València de Pedro Martínez, per exemple, és últim en gairebé totes aquestes classificacions. La relació del seu equip, líder de la competició, amb els tirs lliures és escassa. Segurament la seva tendència a buscar tirs exteriors (és el que més triples intenta), hi influeix, ja que en aquestes accions hi ha menys contacte.

Llavors tenim situacions en què un aspecte preval sobre l'altre. El Reial Madrid, per exemple, històricament és qui té el diferencial més gran entre faltes a favor i en contra. A l'altra banda, el Coviran Granada ocupa llocs destacats en la majoria de classificacions negatives (quart en faltes i sisè en tirs lliures del rival) i els últims en les positives (catorzè en faltes a favor i setzè en tirs lliures a la seva disposició).

En el Baxi, però, la intensitat que exigeix Diego Ocampo en totes les seves accions es nota en totes aquestes aturades del joc. Ell mateix explica que "tenim jugadors que són molt agressius penetrant i amb la pilota i això ens facilita treure faltes. A més, sabem quan cal fer-ho. Quan et pressionen molt, no has de precipitar-te i escapar-te'n quan toca. En això anem en una bona línia".

En canvi, defensivament, "de vegades fem alguna falta i protestem. Hem d'entendre que juguem amb molta activitat i que anem sobreexcitats. Però penso que és bo. És millor regular el nivell d'activació cap avall, que haver d'estressar els jugadors i activar-los. Hem de gestionar millor les situacions d'estrés i tenir un millor coneixement. Si fas un trap (defensa sobtada i directa sobre qui té la pilota), intentes molestar-lo, però no vas a robar la bola" i a contactar-hi.

Per a ell, "això és normal en un equip amb jugadors joves i nous a la lliga". En tot cas, "hi ha una part molt positiva i l'altra, que sembla negativa, jo no l'hi veig tant. Prens un risc si ets proactiu. No es pot tenir tot. Hem d'aprendre a gestionar" aquest desig.

El fet cert és que, en la millor cara, trobem Derrick Alston com a jugador que converteix més tirs lliures de tota l'ACB (5,2 per partit). Ell mateix és setè en faltes rebudes i Retin Obasohan, dotzè. Per contra, el belga és qui més personals comet (3,6), empatat amb Vesely (Barça) i Todorovic (UCAM). En aquest rànquing, Dani Pérez és setè i Cameron Hunt, dotzè. Tres jugadors de perímetre, la primera línia de pressió.