Baxi Manresa: El decàleg per als deu triomfs que fan tocar Las Palmas

Diego Ocampo va admetre, en la prèvia del partit contra la Penya, que abans d’arrencar la temporada «hauria firmat» plantar-se en l’última jornada de la primera volta amb possibilitats, ara confirmades, d’anar a la Copa. De fet, llavors ell només parlava d’evitar el descens, un fet que sembla gairebé aconseguit amb els deu triomfs en una volta. Deu victòries per a un decàleg, el de punts que han dut el Baxi a repetir l’èxit, quan semblava que amb la sortida de Pedro Martínez i de nou elements de l’any passat s’acabava tot.

1- Seguir amb el mateix joc

Quan Xevi Pujol, el director esportiu, va anar a buscar Diego Ocampo per rellevar l’anterior entrenador, molta gent es va posar les mans al cap. El currículum del gallec a l’elit no és dels millors. Però Pujol sabia com volia que jugués l’equip i quin preparador li ho podia donar, més enllà dels resultats.

Aquests, que almenys a casa van arribar aviat, han donat impuls a creure en la feina d’Ocampo. L’estil, sense ser igual a l’anterior, s’hi assembla molt i, amb un públic educat en la intensitat i el joc ràpid i de moltes possessions, provoca que les coses flueixin. Ara ningú discuteix Ocampo i la gent segueix anant al pavelló, i omplint-lo, per passar-ho bé.

2- Sense por als grans

El que ha quedat clar en la primera volta és que ningú no atemoreix el Manresa. I com a mostra, els equips de pressupostos elevadíssims que han anat caient en el seu pas pel Congost. Vèncer el València, l’Unicaja, el Dreamland Gran Canària o el propi Barça, els tres últims amb claredat diàfana, no és a l’abast de tothom. Ho és per als equips que confien en ells mateixos i en el seu estil i, en alguns casos, com apallissar els malaguenys per quaranta punts, per a formacions que no en tenen prou amb el «què», sinó que busquen el «com».

3- L’impuls europeu

Tot i l’entrebanc a la pista del Derthona en la segona jornada, els partits europeus han servit per donar impuls a l’equip en moments en què potser les coses no estaven tan clares. El Baxi va apallissar el Chemnitz a casa després d’haver encadenat derrotes a les pistes del Lleida i del Reial Madrid i va ser, precisament, a casa dels alemanys on va trencar la psicosi de no saber guanyar a fora de casa.

A més, en el tram final, va trobar la seva primera nit d’èpica sota la batuta d’Ocampo, una victòria per divuit punts, quan en feien falta disset, a casa contra el Derthona que classificava per a la segona fase, i el més important, creava una catarsi amb els propis aficionats.

4- Espantar els fantasmes a fora

El Baxi va començar la temporada perdent a Girona, a Lleida, a Tortona, a Madrid i també a Tenerife, després del bàlsam de vèncer a Alemanya. Es deia que parlàvem d’un equip d’estar per casa i que no funcionava fora del Congost.

Però els homes d’Ocampo han capgirat la dinàmica. Han vençut en tres dels quatre darrers partits de lliga que han disputat fora de casa, a la Corunya, a Lugo i, sobretot, a Saragossa, on s’havia vençut un cop dels últims catorze intents i on es va fer un pas decisiu, en un gran esforç mental, per arribar a la Copa del Rei.

5- Forts a casa

Però on és més fort el Baxi és a casa. La comunió amb el públic és evident i, com deia Ocampo dies enrere, fins i tot quan es falla la gent no xiula, ni s’impacienta, sinó que anima encara més. Només l’Andorra i el Baskonia, i amb finals igualats, han profanat un pavelló que segueix caient a trossos, però que és un fortí.

6- Superar les lesions

El Baxi va començar la temporada amb el pivot titular lesionat, Bodian Massa, i a mitja volta va perdre durant un mes i mig un bon element de rotació com Santi Vescovi, impagable en defensa. També ha deixat de comptar un parell de dies amb la sensació Saint-Supéry i batalla contra el sempiterns problemes físics del seu capità, Guillem Jou. Però ho ha superat, mirant de recórrer a canvis de rol i de posició i queixant-se el mínim possible de la situació.

7- Brimah, un bon relleu

Aquest és un punt a favor de la direcció esportiva, que va provocar que el contracte temporal a un desconegut com Amida Brimah, que va ser a Manresa dos mesos, provoqués que fos fitxat pel València. El seu pas va ser curt, però intens i va ajudar en uns moments en què el projecte tot just s’estava construint.

8- Direcció de joc sòlida

La bateria de bases de què disposa el Baxi és variada i espectacular. Dani Pérez va necessitar uns dies per trobar els nous automatismes, però s’ha adaptat a les rotacions ràpides i continua impartint magisteri. Obasohan és un fitxatge de luxe, un jugador experimentat que no va fer pretemporada però que no s’ha perdut cap partit, amb una exigència física al màxim i una capacitat de lideratge absoluta. I Saint-Supéry, després d’un inici tímid, està explotant. Poca gent dubta que és un talent que tornarà a Màlaga més d’hora que tard. I el millor és que tots tres es complementen a la perfecció.

9- Alston

Si l’espectacular equip de fa tres temporades era el de Moneke, aquest és el del fill del campió de lliga del 1998, que ha demostrat que té molt més que cognom. S’ha adaptat a l’equip i se l’ha fet seu, fins a convertir-se en una de les sensacions de la lliga. Amb un ventall enorme de possibilitats, la seva presència trasllada l’equip a una altra dimensió en la majoria de partits.

10- Aprofitar les oportunitats

El Baxi no ha deixat passar les possibilitats que se li han presentat.A la Lliga Catalana, va entrar a la final. A Europa, es va estalviar els play-in i, a la lliga, no ha deixat passar el primer tren que el portava a Las Palmas, tot i que allà només s’hi pugui arribar en avió o vaixell.