Las Palmas 2025: una Copa del Rei massa aïllada

«Deuen estar contents, aquests dies tindran feina», se’m va acudir de comentar al taxista que em va portar des de l’aeroport fins a l’hotel, per trencar el gel.

«Ah, que fan alguna cosa?», em va respondre sense gaire entusiasme. «Ja m’he adonat que des d’ahir arriba més gent, però no sé per què». Quan li vaig dir que durant els següents quatre dies es disputaria a Las Palmas la Copa del Rei de bàsquet i que vindria molta gent, tant des de la península, com de l’illa, com de l’illa del costat, va seguir fent cara de pòquer i no em va tornar a dir res més durant els vint minuts de trajecte.

No es pot dir que Las Palmas hagi viscut d’esquena a la Copa, perquè, en certes zones hi ha hagut l’animació que hi ha portat l’afició. A més, el relatiu èxit dels equips canaris, vius fins dissabte, ha dotat de color [groc] la ciutat. Però fora de la zona fan i dels voltants del pavelló, poques referències hi havia a l’esdeveniment. I tot, en una capital que d’aquí a cinc anys acollirà partits del Mundial de futbol del 2030. Més enllà que aquest esport segueix despertant més passions que el de la cistella en aquestes meridionals latituds, els fa falta canviar algunes coses.

Tot massa separat

Partim de la base que l’organització de l’ACBés gairebé modèlica. Tot ha anat passant amb una precisió gairebé helvètica, i no és només el que arriba al gran públic. És espectacular com, davant de la tribuna de premsa, i també al costat de la sala on podem treballar els mitjans, hi ha desenes d’operaris que saben què han de fer. I la coordinació amb les empreses, com la de l’avinyonenc Quim Moya, que duen a terme les actuacions, és molt gran. Però l’organització d’alguns fets no recau en ells.

El Gran Canaria Arena, i també l’Estadi de Gran Canària, on juga Las Palmas, està situat en una zona molt separada del centre, Siete Palmas. Per anar-hi la gent ho sol fer en cotxe particular, en taxi o bé en autobús, la popular guagua. L’empresa Guaguas va anunciar, abans de la Copa, que muntaria un servei de busos llançadora abans i després dels partits per facilitar el desallotjament dels gairebé 11.000 espectadors que han omplert totes les sessions del torneig. A l’hora de la veritat, però, el servei va ser deficient. Cues de persones al carrer de sobre del pavelló esperant que tot es mogués a ritme tropical, omplir un autobús i, si de cas, ja n’arrencarà un altre quan es col·lapsi el primer, ni que haguem de tenir gent al carrer, a peu dret, durant una hora. I res de gratis, pagant l’1,40 euros que costa el bitllet.

I per arribar-hi, les inacabables cues dels carrers que porten a les instal·lacions esportives i que passen per davant d’un hospital. Les rotondes en pujada es col·lapsen els dies feiners i el transport sol anar al màxim en tots ells. T’ho penses dos cops, quan hi vols anar.

El Nelson, un altre taxista, em deia que «hi han de fer alguna cosa. Jo visc al costat de l’hospital Negrín [el situat en ple trajecte cap al pavelló]. No hi poden fer una rotonda just a davant, amb els taps que s’hi fan, mentre just al costat hi ha un camp de golf».

També em parla de la Metroguagua, una idea que només comprendrà «un camí de Las Palmas fins a mig trajecte cap a l’aeroport, justament per on passa la guagua que millor funciona de la ciutat, la número 12». Les iniciatives són del grup de l’alcaldessa. Carolina Darias, la que va substituir Salvador Illa quan aquest va deixar el ministeri de Sanitat i va tornar a Catalunya per acabar sent l’actual president de la Generalitat.

València a l’horitzó.

Entre la part positiva, que també n’hi ha, a tothom li agrada gaudir del clima canari en ple febrer i no anar abrigat amunt i avall, com podria passar a Vitòria, Madrid o Granada. De fet, l’ACBsembla que s’hi trobi a gust, En els últims onze anys, a part d’aquest, també va ser la seu de la competició el 2015 i el 2018, quan els accessos encara eren més precaris.

Però en la negativa, el trasllat fins a les Canàries suposa molts inconvenients a les aficions participants, i als que s’hi apunten, que no siguin de Tenerife o de l’illa on s’ha disputat aquest campionat. L’únic mètode ràpid d’arribar-hi és l’avió i, a part de descoratjar moltes persones que hi voldrien venir, també provoca taps i els temuts overbookings en els aeroports de sortida, amb companyies deleroses de treure partit de l’esdeveniment.

Enmig de tot això, aquests dies a Las Palmas no s’ha deixat de parlar, almenys entre la premsa, de la possibilitat cada cop més clara que la propera edició de la Copa es faci a València. El nou Juan Roig Arena, al costat de l’actual Font de Sant Lluís i de l’Alquería, on es faria la Minicopa, i a prop de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, tindrà capacitat per a 15.600 espectadors, 5.000 més que el de Gran Canària. El retorn per a l’ACBseria tan positiu, que ja es diu que s’hi firmarà un contracte per a les properes tres edicions.

Si això es confirma, es tractaria d’una seu ben vista per tothom, excepte pels canaris, és clar. I si el Baxi Manresa aconseguís classificar-s’hi per quart cop en cinc anys, seria molt més senzill anar-hi per als seus aficionats, acostumats assistir a la Fonteta quan els dos equips s’enfronten en partit de lliga. Fins i tot seria possible repetir-se una marea vermella com la de Bilbao, encara que el format no és el mateix i, a la capital biscaïna, el Manresa va aguantar fins a la final del diumenge.

Els precedents ho deixen clar. Molta gent va anar a Granada i a Màlaga, tot i ser lluny i que els viatges amb cotxe o tren fossin llargs. Almenys s’hi podia anar. També va ser mala sort que, d’aquesta última ratxa, l’únic any en què no s’assolís la classificació, el torneig es jugués a Badalona.

S’acaba una Copa i comença el futur. Com deia Ocampo, per al Baxi el mèrit és ser-hi. L’afició ja farà la resta.

Subscriu-te per seguir llegint