El Baxi Manresa més sòlid [menys en els dos minuts finals] liquida amb facilitat el Granada (83-68)

Missió número 1: Guanyar. Missió número 2: Anar creixent en el joc. Completades totes dues. El Baxi Manresa ha aprofitat el dissabte firal a la ciutat per endur-se uns quants premis, el més interessant de tots, la primera victòria a l'ACB d'enguany. A més, i amb la poca perícia del Granada com a aliada, ha excel·lit en la defensa i ha sumat a la causa homes com un Plummer qui, amb confiança, és letal en el tir. L'únic problema, la relaxació final, que ha fet reduir una distància de 27 punts als 15 finals (83-68).

Aquest cop no s'ha espatllat el marcador, però el principi de partit ha tornat a ser fred per les dues bandes fins que Steinbergs ha estrenat l'electrònic amb un triple i Obasohan ha posat el 6-0 amb un 2+1 espectacular. Del Granada, cap notícia en atac, amb errades en els tirs i violacions de passes. De no haver estat per alguns tirs fallats per Golden, els bagencs haurien pogut ampliar la distància més enllà de l'11-0, amb triple de Plummer, un fet que ha obligat el debutant Ramón Díaz a parar el partit.

Els andalusos han reaccionat mínimament i almenys han trobat un triple de Matt Thomas i un bàsquet de Bozic, però el ritme el portava el Manresa, que ha obtingut una màxima diferència amb el 18-7, després del segon triple del porto-riqueny. A aquestes alçades, mai millor dit. Akobundu-Ehiogu ja havia iniciat el recital de boines i en duia dues. Un bàsquet d'un dels ex, Olumuyiwa, ha precedit el final d'un primer període de color molt vermell (20-11), però amb el problema habitual en els rebots (10-14, i sis d'ofensius dels visitants per cap dels locals).

Escapada progressiva

El segon quart ha arrencat amb la mateixa pastositat que el primer. En tres minuts, el parcial era un escàs 4-2, amb atacs lents per les dues bandes, tot i que almenys al Manresa la situació li servia per mantenir la diferència al llindar dels deu punts. El Granada intentava complicar els atacs amb defenses alternatives però en atac fallava molt (6 de 27 en tirs de camp i 1 d'11 en triples).

Així, el Baxi només necessitava capturar el rebot i sortir amb espai per fer mal, i ho ha aconseguit amb un parcial de 8-0, acabat amb una esmaixada d'Olinde, que ha fet aturar el partit de nou a un desesperat tècnic forà. Però una altra recuperació i dos tirs lliures de l'alemany han donat la màxima distància (36-17). A més, en 18 minuts el Manresa només havia comès set faltes, molt poc exigit. Els disset punts del descans (41-24) eren curts per la diferència dels primers vint minuts.

Les sensacions de l'inici del tercer quart no han estat les millors. Tot i les limitacions de l'equip granadí, ara semblava que l'histriònic base Rousselle dominava el partit. I els visitants han clavat un parcial de 2-8, amb triple de Thomas i cop a la cara de Hankins a Reyes. Calia reaccionar, i encara més quan Valtonen ha acostat el seu equip per sota dels deu punts (45-36).

Però l'entrada de Plummer, que tot el que tocava acabava en bàsquet, ha impulsat una nova estrebada local. Un triple i un 2+1 seus, amb un tir de tres d'Olinde al mig, ha tornat a donar la màxima distància (59-40). Era complicat pensar que el partit es podia perdre i més encara quan Kao ha saltat més amunt que Duplantis per fer l'esmaixada de l'any [per ara].

Quan el duel ha embogit, el Granada ja no ha tingut res a fer. Entre Ubal i Golden han posat el 65-42 encara a 1.55 per al final del quart i el 69-48 de la darrera aturada convidaven a no relaxar-se en els deu darrers minuts. I el 2+1 de Dani Pérez per arrencar ha deixat entreveure que així seria. Però si no haguessin jugat el darrer quart, no hauria passat res. En sis minuts, un trist parcial de 6-5 i més rebots per als visitants (únic punt negre del partit). També ampliació d'avantatge fins als 27 punts [no se sap mai què pot passar amb els averages]. Al final, però, Ocampo no ha hagut d'acabar satisfet per l'abaixada de braços. Aquí no es pot relaxar ningú.