Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Bàsquet/Eurocup

El Baxi Manresa es va sentir sol contra el Hapoel: "El partit no va durar 40 minuts, sinó 40 dies"

El president, Josep Maria Herms, va denunciar després polèmic partit contra el Hapoel que l'entitat havia hagut de resoldre problemes que no li pertocaven

El moviment de les institucions amb capacitat per haver cancel·lat el partit ha lluït en les últimes setmanes per la seva absència

Directius del Baxi i el regidor, al fons, durant un temps mort del Baxi, dimecres

Directius del Baxi i el regidor, al fons, durant un temps mort del Baxi, dimecres / Siu Wu/EFE

Manresa

Poca gent esperava el passat 4 de juliol, quan es va fer el sorteig de la primera fase de l'Eurocup a Barcelona, que un dels aparellaments que va sorgir-ne pogués provocar tants problemes. Que el Hapoel Jerusalem hagués quedat enquadrat en el grup del Baxi Manresa no va ser destacat, tot i que el conflicte de Gaza ja feia prop de 21 mesos que durava. Amb la intensificació dels atacs, i les peticions d'expulsió de les seves formacions esportives, tothom va adonar-se que l'equip de la capital d'Israel havia de visitar el Nou Congost el 15 d'octubre. I la pilota, mai millor dit, va començar a saltar de teulada en teulada.

Després de la victòria de dimecres, l'entrenador, Diego Ocampo, va deixar anar una frase de les que fan fortuna. "El partit no ha durat 40 minuts, sinó 40 dies". De fet, uns quants més. Des del sorteig, un total de 103. I en aquest període de temps, cap autoritat competent no ha decidit sobre si el partit s'havia de jugar o no. Al final de tot, ha hagut de ser el club, el Bàsquet Manresa, qui ha gestionat la situació, qui va haver de decidir que es jugava a porta tancada per no protagonitzar escenes indesitjades i qui ha hagut d'afrontar l'enuig, per motius diversos, d'una part dels seus abonats i seguidors.

I aquest és el motiu de la indignació de Josep Maria Herms, el president, just després que l'equip superés tots els incovenients, la pressió i el fet de jugar sense el caliu dels seus aficionats i guanyés un equip que el quadriplica en pressupost, com a mínim. "Ens hem sentit sols". La frase és demolidora i denota amargor. En el Bàsquet Manresa hi ha alleujament ara que tot ha passat, però es recorda qui s'ha inhibit. Sobretot, els que tenen més poder de decisió.

De dalt a baix

I el primer que podia cancel·lar el partit era la mateixa Eurolliga. De fet, fa un parell de setmanes, abans que s'anunciés l'acord de pau entre Israel i Hamas, impulsat pels Estats Units, el director general de la competició, que també organitza l'Eurocup, Paulius Motejiunas, va admetre que es podria excloure els equips israelians però volia que algú altre ho fes abans per rentar-se'n les mans. Es parlava, aleshores, que la UEFA [la confederació europea de futbol] faria una reunió en què es tractaria el tema i que si ho feia aquest organisme, ells potser anirien a roda.

A l'hora de la veritat, però, ja que es va engegar l'acord de pau i tot es va anar diluint. Com que hi ha països favorables a admetre els clubs israelians, l'Eurolliga no ha pres cap decisió i el Manresa s'exposava, com va recordar dimecres Herms, a una forta sanció econòmica i a no ser admès en les competicions que, recordem, funcionen per invitació, en els propers cursos. Un fet així redundaria molt negativament en l'economia del club i en el seu futur a curt termini.

Durant aquest temps, el Bàsquet Manresa també ha demanat que es pronunciessin organismes superiors de caire polític. El primer, el Consell Superior d'Esports, que és qui ostenta el poder a nivell estatal en representació del govern central; després, la pròpia Generalitat. Des del club hi ha la sensació que no només se n'han rentat les mans, amb el Baxi i amb els altres equips ACB implicats en aquesta situació, sinó que alguns dels grups polítics que en formen part han posat pals a les rodes. Amb les reclamacions de suspensió de partit al club, que no en té potestat, hi anaven afegint més pressió, però no hi aportaven solucions.

El paper de l'Ajuntament

Des del Bàsquet Manresa també hi ha el coneixement que l'Ajuntament de la ciutat no tenia potestat de fer suspendre el partit i que la decisió havia de partir d'instàncies superiors. Això sí, opinen que no ha ajudat la moció del passat 24 de setembre en què el consistori demanava la suspensió del partit, això sí, amb esmenes parcials de l'equip de govern.

D'aquest tema se n'ha parlat en el ple municipal celebrat aquest dijous, l'endemà dels fets. El regidor d'Esports, Salut i Seguretat, Anjo Valentí, ha hagut de respondre una pregunta també del grup de Fem Manresa sobre el dispositiu de seguretat esmerçat en la jornada. A part de tota la temàtica relacionada amb les manifestacions, ha explicat que "aquest Ajuntament es va posicionar públicament contra la celebració del partit: demanant a les institucions esportives europees competents que expulsin els clubs israelians de les competicions. Estàvem doncs en contra de la celebració del partit com alguns dels membres del govern vam fer costat als sindicats per denunciar el genocidi, però en contra que se impedís l'accés dels equips respectius al pavello".

Així, segons la seva opinió, "vam acompanyar en tot moment el Bàsquet Manresa (i en més motiu en jugar dins un equipament municipal) compartint la decisió del club quan va decidir jugar a porta tancada per motius de seguretat". I ha reblat amb la frase, referida a les declaracions d'Herms, que "des d'aquest Ajuntament i el seu govern, no es va deixar sol ningú". A més, ha felicitat els jugadors del Manresa, en un partit al qual ell mateix va assistir en directe acompanyant una part de la junta manresana, "per la seva lluitada victòria contra un equip sionista".

La millor notícia per al Baxi és que, a no ser que es torni a trobar amb el Hapoel a partir dels quarts de final de la competició, ja no l'haurà d'acollir més a la ciutat. S'hi enfrontarà, això sí, el proper 30 de desembre, però a l'exili israelià a Belgrad.

Tracking Pixel Contents