El Bàsquet Manresa incorpora Pere Miró a la seva fundació

El Bàsquet Manresa, en la persona del seu president, Josep Maria Herms, ha anunciat aquest dissabte, abans del duel del seu equip contra el Gran Canària, la incorporació de l'exvicepresident del Comitè Olímpic Internacional i fill predilecte de la ciutat, Pere Miró, a l'organigrama del club.

L'anunci ha arribat 17 minuts abans de l'inici del partit entre el Baxi Manresa i el Gran Canària, que es juga aquest dissabte al Nou Congost. Herms ha afirmat que "és un gran honor per al club que algú de la seva trajectòria s'hagi unit al nostre club" i, en concret, a la fundació.

El club ha fet públic un audio en què Miró s'adreça a Herms i accepta "la invitació de ser membre de la fundació del Bàsquet Manresa amb molt de gust. N'estic molt convençut perquè el projecte és molt engrescador i faré tot el possible per contribuir-hi. Ja hi podeu comptar des d'aquest moment". Herms, però, no ha detallat encara en què consistirà la feina de Miró dins de la fundació.

Miró va ser reconegut el juliol passat com a fill predilecte de la ciutat un doble acte multitudinari a l'Ajuntament i al teatre Kursaal. Se li reconeixia, d'aquesta manera, la seva llarga trajectòria, sobretot al Comitè Olímpic Internacional en què va ser home de confiança de tres presidents, Joan Antoni Samaranch, que va ser qui el va captar després dels Jocs de Barcelona'92, Jacques Rogge i Thomas Bach.

Afrontant conflictes

El manresà va excel·lir primer des de Solidaritat Olímpica i, després, des de la seu de l'organisme a Lausana, per la seva capacitat diplomàtica a l'hora de resoldre conflictes. Entre els seus èxits més destacats hi va haver la de fer desfilar les dues Corees juntes en la cerimònia inaugural dels Jocs d'hivern de Pyeongchang del 2018, que se celebraven al sud del paral·lel 38. Però hi ha hagut d'altres negociacions, fins a 200 a tot el món, segons experts del moviment olímpic.

La majoria d'ells han estat per violar la carta olímpica o simplement per acompanyar els comitès olímpics nacionals en la revisió dels seus estatuts. A part de les Corees, destaca el d'Afganistan i els talibans, que arrenca el 1997 i que, després d'un període d'estabilitat per la presència dels Estats Units, ha tornat a sorgir. Milers d'esportistes afganesos han hagut de ser traslladat a d'altres països, en un pla en què ha col·laborat. El país va ser exclòs de Sydney 2000, readmès a Atenes 2004 i, amb la tornada del règim, Miró hi va haver de tornar a anar per demanar-los que respectessin la carta olímpica.

El gruix de la seva feina ha consistit en evitar interferències governamentals en l'esport o discriminacions polítiques com ara la que rep Kosovo. La seva empatia també ha estat destacada per alguns comitès olímpics llatinoamericans a l'hora de reclamar els seus serveis de mediació. Uns serveis que ara, un cop retirat de les altes esferes, posarà al servei del principal club de bàsquet de la seva ciutat.