El Baxi Manresa perd el ritme contra un Bahçesehir massa superior (67-81)

Derrota davant de la qual caldrà reflexionar del Baxi Manresa. No pas per perdre contra un rival, el Bahçesehir, de pressupost molt més gran, sinó per la manera com ha arribat (67-81). L'aplaudiment del públic a Agustín Ubal quan ha deixat la pista ha deixat clar que es valora l'entrega de l'uruguaià en contraposició al mal partit de gairebé tot a la resta. Els turcs, que tampoc no han fet un dels cinquanta millors partits de la seva història, ho han tingut massa fàcil i això és el que dol, més enllà de la classificació, en un equip en què la competitivitat havia existit sempre fins ara.

No es pot dir que el partit hagi començat bé. Molts problemes amb l'atac i set punts seguits pels turcs, inclòs un triple de l'ex del Gran Canària Homesley. Que el principi de partit no ha agradat Ocampo ho ha demostrat que ha fet tres canvis seguits en menys de tres minuts de joc i ha demanat temps mort tot seguit amb 2-11. Williams mostrava tot el poder a la zona sobre els pocs quilos de Kao.

El partit havia començat fred, amb el públic arribant de mica en mica al pavelló, el mal inici del Baxi i uns àrbitres que indicaven coses molt estranyes, que han beneficiat, almenys, amb una antiesportiva a Golden. Dels set primers punts del Manresa, només dos, d'Ubal, eren en jugada (7-16).

Només l'uruguaià ha ofert algun bon moment en un tram final encara pitjor, amb rebots perduts en defensa, tirs oberts errats i pèrdues en la sortida de pilota que han desembocat en un depriment 13-26.

Pocs senyals de vida

En l'inici del segon període, Ocampo ha decidit posar en pista l'equip més defensiu possible per tallar l'hemorràgia, amb Max Gaspà i Obasohan junts i un bàsquet del barceloní (18-29). Però les dificultats seguien per anotar i per aturar el joc fàcil dels otomans. I les múltiples faltes indicades en simples contactes, sobretot pel terrible col·legiat francès Bissuel, tampoc no ajudaven.

El tècnic visitant, Marko Barac, ha volgut frenar qualsevol indici de reacció local [mat al vol de Kao] amb un temps mort (20-33, a 5.57). Fins al descans, només Ubal ha semblat sortir-se del guió, però la diferència no ha baixat mai d'onze punts i els dotze finals (32-44) eren un mal menor, tot i que difícils de recuperar en un partit de pocs punts.

No ha arrencat gaire millor el tercer període i el Bahçesehir s'ha escapat de setze (32-48) amb rum-rum a la graderia. Però una reacció amb triple de Reyes inclòs feia baixar la diferència per sota dels deu punts (39-48). Però ha estat un miratge. Sense fer gran cosa, però posant la tapa a la cistella, els turcs s'han tornat a escapar de setze (39-55), amb tècnica a Ocampo de l'infame Bissuel i un ritme que queia més, per culpa de les faltes, que una Copa subjectada per Sergio Ramos.

I això que l'equip forà donava oportunitats, amb tirs lliures errats (12 de 22) i amb pocs triples anotats, tret d'un Hale que és un tros de jugador. I així, un desesperant tercer capítol ha anat esllanguint per acabar amb un desesperant 44-61 sense cap punt en els dos darrers minuts.

I un triplàs del mencionat Hale ha llançat la distància fins als vint punts. Ni un altra mat al vol de Kao, atrapant un meló que li havia enviat Benítez, no animava les opcions de l'equip. Ja s'anava a l'acció individual i en defensa es perdien marques. Flynn, en aquest partit més apagat de l'habitual, ha situat 23 punts de renda (46-69) mentre el públic, en comptagotes, anava despoblament la grada.

El tir exterior (2 de 23) era un altre desastre. L'equip, sense Plummer a la pista, acumulava un 6 de 41 des de la distància. Fins al final, aplaudiment merescut a Ubal, unes peces més de concert de vent del tal Bissuel, i cap a casa, que plovia i feia fred. Per cert, al final 49 faltes. Terrible.