Baxi Manresa: Evidències i alarmes que es fan cada cop més grans

Després de la victòria del dia de Tots Sants contra el Bilbao, Diego Ocampo, el tècnic del Baxi Manresa, feia una defensa dels seus homes i demanava que tothom anés a una. Denunciava que hi havia hagut massa ansietat des de l'inici, un estat d'ànim en què també incloïa una afició que, tot i el triomf a la Lliga Catalana, no ha acabat de confiar del tot en la configuració de la plantilla des de l'inici. L'entrenador gallec sempre ha destacat la voluntat de treball del grup que té aquesta temporada, tot i que també n'ha apuntat defectes greus. Només ha fet falta una setmana des d'aquell moment, i dues dures derrotes a Lituània i a Múrcia, perquè aquests prenguessin protagonisme.

Ocampo, qui acabava de dir en roda de premsa que no havien estat al nivell exigit contra l'UCAM, va fer posteriorment unes declaracions a El Ganxo en què parlava d'"alarmes" denunciava que "hi ha realitats que són evidents. No per ocultar-les o per repetir-les més deixen de passar".

Entre aquestes hi ha un problema estructural, ja comentat en una article a Regió7, amb el rebot. Un equip que el necessita per córrer i per aplicar el seu estil, i que l'ha dominat en els últims cursos, enguany no el té. De retruc, això provoca que el Baxi ja no compleixi el tòpic dels darrers anys de ser l'equip amb més possessions per partit. En aquest rànquing ocupa la setena posició i en el joc de cinc contra cinc, pateix.

L'entrenador també denunciava que "cal jugar amb més caràcter, ambició i mentalitat. No pot ser que per fallar t'ensorris o renunciïs a tirs". Aquesta és una situació que no passava en els primers partits. En la majoria d'ells, el Baxi ha lluitat fins al final tot i acabar perdent-los. A Múrcia, però, la imatge del darrer període, amb Cate fent un recital i amb un parcial de 23-12, va ser massa dolenta. I també és cert que, abans, tampoc no hi va haver reaccions tàctiques a problemes greus, com el gran partit del base DeJulius, a qui Dani Pérez (35 anys) no podia contenir.

Avisos a navegants

En el partit contra l'UCAM, a més, va destacar el fet que dos jugadors no actuessin quan el Baxi els sol utilitzar sempre tots, o almenys onze d'ells. Knudsen i Izaw-Bolavie no van tenir minuts, tot i que s'havia descartat Max Gaspà, que és qui sol rebre quan hi ha els tretze elements de la plantilla disponibles. "Hi ha jugadors que estan jugant al nivell que s'exigeix i d'altres, avui i d'altres dies, no. Hem de jugar amb els que ens ajuden a competir".

En el cas del danès, va fer bona pretemporada però va tenir una lesió muscular de la qual ha tornat poc participatiu i sense incidència en el joc. No està fent oblidar els intangibles que aportava Sagnia i deixa la responsabilitat de la posició a un Reyes qui sí que s'està multiplicant.

Pel que fa al belga, de moment ha demostrat moltes deficiències en les estones que ha tingut i fins i tot, segons va explicar Ocampo, una certa "por escènica", com contra el Granada. El seu futur a la plantilla, tot i la seva excel·lent actitud, sembla difícil, i més en una línia interior en què els cincs tenen mancances enormes en el rebot, tot i alguns bons moments en atac de Golden, de qui s'ha admès que no es troba en la seva "zona de confort", i Kao, i en què només Olinde, quan està disponible, manté una línia constant.

Si al còctel afegim el duríssim calendari amb l'Eurocup, algunes lesions que han tallat ritmes com la de Plummer, i que sembla complicat canviar el caràcter d'alguns jugadors, tot sembla abocat a haver de reforçar-se abans no calgui treure massa aigua, com va passar fa tres cursos.