El Baxi Manresa fa la goma fins que se li trenca a la pista de l'Unicaja (105-82)

L'entrenador del Baxi deia a la prèvia que calia molta concentració i atenció per derrotar l'Unicaja. I és que els malaguenys, tot i haver perdut potencial respecte dels últims anys, mantenen l'essència d'Ibon Navarro i el seu estil, una piconadora que manté sempre el ritme i que fa desfondar els rivals, sobretot si són més dèbils.

Els manresans, com ja ha passat d'altres cops enguany, sobretot a fora, han fet la goma fins que al darrer quart aquesta ha petat (105-82). Derrota que no és una tragèdia, però que demostra que la lliga dels bagencs enguany potser és un graó més avall i que, a la tornada de les finestres FIBA, amb un calendari complicat, tothom haurà de posar-hi un pèl més en els partits per jugar quaranta minuts complets.

Si calia estar concentrats des de l'inici, algú no ho ha entès bé, perquè l'Unicaja ha arrencat amb un 7-0 amb dues pèrdues locals i sense que el Baxi hagués pogut tirar. Afortunadament, els manresans han reaccionat ràpidament (12-9).

El Manresa tenia el mateix problema defensiu que a l'inici dels darrers partits i cinc punts de Webb i una acció de mèrit de 3+1 de Duarte han permès que l'Unicaja s'escapés de deu (25-15). L'atac estava embussat sinó era per Ubal i el període ha esllanguit amb un doble dígit de distància que no feia preveure res de bo.

Horrible final de segon quart

Les coses han canviat a l'inici del segon període, amb una antiesportiva per una falta molt lletja de Tyson a Kao i una altra posterior de Djedovic a Obasohan, sis faltes seguides dels malaguenys i nou punts seguits del Baxi, que s'ha posat a un en poc més de dos minuts (25-24). Semblava tot més controlat, però el partit era de parcials i els malaguenys, amb Duarte i Balcerowski ara encertats, han tornat a allargar la distància a vuit.

Han estat un parell de noves accions d'Ubal les que han tornat a comprimir el partit, però el Baxi tenia molts problemes per aturar el pivot polonès de l'Unicaja i entre ell, Alberto Díaz i un triple de Tyson Pérez han fet entrar en ebullició el Carpena. Ocampo no ho ha aturat i Djedovic situava un 48-34 al descans excessiu pel que s'havia vist (parcial de 12-2).

El descans ha servit per aturar mínimament l'empenta que duien els andalusos al final del període anterior i per trobar un Hugo Benítez que ara trobava penetracions, però també s'ha posat les piles Duarte i l'intercanvi de cistelles no era una situació que hagués de permetre al Baxi reduir el marge. Calia prémer darrere (59-45).

Però els bagencs han trobat Reyes qui, amb un 3+1, seguit d'un altre tir de tres de Steinbergs i a un tir lliure de Golden, tornaven a deixar el seu equip a una distància assumible (61-55). Era un moment de tibar d'experiència, com tres tirs lliures que ha tret Plummer per estirar la cama en un tir o una falta inexistent que s'ha inventat Djedovic. El recital de xiulet i la durada dels partits amb Aliaga de principal també són dignes d'estudi. Quaranta faltes en els primers 28 minuts.

La distància rondava la desena i no es podien perdre ocasions com una cistella fallada d'Olinde tot sol que ha fet passar de perdre de 7 a perdre d'11. Malgrat tot, dos triples de Dani Pérez situaven el 70-64, sis punts que han estat nou en l'última parada (75-66).

El problema d'aquest tipus de partits és que si no tanques el forat del tot, aquest es pot fer més gran, i és el que ha passat a l'inici del darrer quart, quan en un tres i no res l'Unicaja ha trobat tirs exteriors per arribar als quinze punts amb triples de Sulejmanovic i Tillie (85-70).

L'escapada dels malaguenys ara sí que semblava definitiva, ja que només Obasohan, i amb matisos, donava la cara. El tercer triple seguit, ara de Perry, ja acostaven la distància als vint (94-75) i portaven a un final més d'orgull que d'esperança, però que no ha estat gens positiu i que ha sobrat bastant.