El Baxi Manresa afronta sense Dani Pérez aquest diumenge la revenja de la Lliga Catalana contra el Joventut

Només han passat dos mesos i mig des de la final de la Lliga Catalana que el Baxi Manresa va guanyar al Joventut a Tarragona (83-79). Molt poc temps per pensar que els badalonins no tinguin ganes de prendre’s la revenja d’un títol perdut (diumenge, 12 hores, TV3 i DAZN). I a fe que la seva posició per aconseguir-ho, a priori, és envejable. L’informe mèdic de la Penya assenyala que té tota la plantilla a punt amb un conjunt que és quart a l’ACB i líder del seu grup a la BCL i que està mostrant solidesa en l’inici del curs.

A l’altra banda, un Baxi delmat per diversos motius. Un, la baixa segura de Dani Pérez, que es va lesionar divendres en el tram final de la victòria europea contra l’Hamburg (99-72) i del qual el club ha dit que té una lesió al bíceps femoral sense especificar-ne la durada. Un altre, la falta d’un escorta perquè Plummer ha marxat al Bosna Sarajevo i no ha arribat encara ningú. Amés, el fitxatge de qui semblava que havia de ser el seu substitut, l’estatunidenc Breein Tyree, es complica. Ahir, el periodista Chema de Lucas, el mateix que va dir divendres que gairebé estava fet, deia que el seu club, l’Igokea, ara el vol vendre al millor postor i aquest seria el Bahçesehir, rival manresà a l’Eurocup. Tot un problema.

El Baxi, que com a mínim va alegrar la cara guanyant els alemanys, no ha guanyat encara a fora a l’ACB i després del Joventut haurà de rebre el Barça i fer dues sortides seguides, un calendari molt exigent.

«Ens hi vam apuntar»

Malgrat això, el seu tècnic, Diego Ocampo, relativitzava ja abans del partit de divendres aquesta situació. Sobre el calendari, «és una evidència que tants partits perjudiquen els jugadors. Crec que la gent del bàsquet ho estan estudiant i es canviarà. Nosaltres encara som privilegiats si ens comparem amb els equips d’Eurolliga. Al Barça, per exemple, això [jugar amb 37 hores de diferència entre partits per motius televisius] li passa cinc vegades. Ens vam apuntar a l’Eurocup de manera voluntària i és el que toca, com el fet d’anar a jugar a Israel. Has d’acceptar les normes. Ens hi hem d’adaptar, perquè si ens queixem perdem la nostra essència, que és la passió».

Ja després del partit contra l’Hamburg, el mateix Ocampo es va espantar perquè «ha baixat la tensió al final del partit i quan aflueixes passen coses», com la lesió de Dani Pérez, «fortuïta» i una torçada de peu d’Obasohan que va fer pensar el pitjor. El tècnic gallec afirmava que «haver jugat sis de set partits a fora el més passat ens ha de servir d’aprenenatge. Buscarem recursos on sigui. El club n’està buscant per millorar l’equip, com a entrenador els estic molt agraït i estan treballant al màxim».

Sobre la Penya, «enguany ha fet un pas endavant. Manté un bloc de temporades passades i ha incorporat jugadors experts com Ricky, Hakanson i especialment Cameron Hunt, que ha fet un pas més en el tir de tres punts. Juguen bé, no perden pilotes i no es posen nerviosos».