El Baxi Manresa intentarà diumenge que les lesions no li tallin la progressió contra el millor Barça del curs

No serà fàcil que el Baxi Manresa mantingui la bona ratxa [tres victòries en els últims quatre partits, una al Congost] contra el Barça en la lliga (diumenge, 19 hores, DAZN i Movistar). Les circumstàncies provoquen que els bagencs hagin viscut en poc més d'una setmana una sèrie d'adversitats que els debiliten, com la marxa no coberta de Plummer i, sobretot, les lesions de Dani Pérez i Hugo Benítez. De tota manera, els tres darrers partits, inclosa la derrota a Badalona, ha fet que la formació mostrés un nivell al qual no havia arribat fins ara i, sigui quin sigui el resultat d'aquest diumenge, no es vol que s'aturi la progressió.

Davant, un Barça imbatut en la lliga des que Joan Peñarroya va deixar la banqueta, amb tres triomfs seguits, un amb Òscar Orellana i dos amb un Xavi Pascual que ha retornat la solidesa defensiva a la secció. Vistos els moments, tot el que no fos una victòria barcelonista seria una agradable sorpresa. Però el Baxi, amb el suport inesperat del planter, amb elements com Max Gaspà o Gerard Fernández, vol seguir mostrant un bon to i mantenir-lo quan el grup estigui complet.

Diego Ocampo haurà de convocar dos jugadors del filial perquè només n'hi ha deu del primer equip disponibles. En la prèvia explicava que "estem millorant. No només en el partit del Cedevita, sinó també contra el Joventut i l’Hamburg. La majoria de jugadors estan progressant. Em sento més identificat amb com volem jugar. Correm més i tirem amb determinació, tot i que encara ho podem fer més quan estem sols. El rebot ofensiu l’hem millorat i defensivament ho podem fer i ser proactius. Les lesions no ens poden aturar".

No sentir-se intimidats

El Barça, que arriba també amb dues baixes exteriors, la de Laprovittola i la de llarga durada de Juan Núñez, a part d'haver de descartar un estatunidenc, segurament Norris, és, segons Ocampo, "un gran equip en bona dinàmica. Defensivament està encaixant entre 75 i 80 punts a causa del ritme en què juga i com allarga les accions defensives. És molt difícil ficar-los cistelles en els primers segons perquè munten molt bé la defensa. És un repte i som a casa. El que vull és jugar al màxim cada segon en pista, sense sentir-nos intimidats perquè som joves o perquè el Barça tingui un equipàs. Vull que al final del partit estiguem molt esgotats de donar el cent per cent i que estiguem orgullosos del nostre partit".

Com a part d'aquest repte hi haurà "competir contra Vesely en el bloqueig directe o en l’u contra u amb Punter per pensar si puc més, no pensar que pobrets, que no podem. Qui vingui amb aquesta mentalitat, no jugarà".

A més, en els darrers compromisos ha pogut afegir algun element nou a la causa. El danès Knudsen, per exemple, es va reivindicar contra el Cedevita amb un grup partit i homes com Kao van assumint un nou rol des que va arribar Oriola. "Cal tenir paciència. Potser en algun partit el Gustav no juga tan bé. Treballem per tenir una continuïtat i aquest és el nostre objectiu. Per exemple, per a mi és una millora que ens passem més la pilota i més ràpid, tenim jugadors per fer-ho i ho podem fer millor".