El Baxi Manresa capeja com pot el temporal contra el Barça abans de recollir provisions (62-89)

Era un utopia pensar que, en les condicions actuals del Baxi i del Barça, pogués passar el de les temporades anteriors. Els manresans, que aquest diumenge mateix han anunciat els fitxatges de dos exteriors, Brooks i Bassas, no poden resistir el ritme d'un conjunt que amb Xavi Pascual mostra una imatge molt sòlida (62-89). Calia no prendre mal i ara assimilar aviat les provisions que arriben per a les cites més transcendentals que s'aproximen.

El Baxi ha començat el partit amb control sobre el joc i amb efectivitat ofensiva. El primer encert, un triple de Steinbergs, ha donat ànim a l'equip d'Ocampo, que es basava en les penetracions d'Obasohan per trobar forats. A més, Vesely s'ha lesionat molt aviat, en torçar-se el turmell esquerre en caure a damunt d'un company, i el Barça ho ha notat. Així, tot i algun encert de Punter i Clyburn, els manresans han arribat a assolir cinc punts de renda (13-8) després d'un robatori i una contra del seu director de joc belga.

Però la sensació era que el Barça estava amagat. Tot i la seva rotació curta, en tenia prou amb un parell de bones jugades per respondre. Així, Norris posava el seu equip per davant amb una esmaixada després d'un triple de Brizuela i abans d'un altre del mateix jugador donostiarra i d'un bàsquet d'Hernangómez (16-22) que feia aturar el partit a Ocampo. Però els blaugrana ja dominaven i els tirs lliures els han portat nou punts amunt, reduïts en dos per Golden en el primer descans (21-28).

Mirant de sobreviure

Els primers instants del segon quart han estat matadors. Tot i que el mateix pivot ha encertat dues bombes, el tercer triple de Brizuela ha estat el preludi de l'aparició de Punter i d'un triple de Norris que establien el 25-39 en tres minuts.

La reacció del Baxi ha estat positiva, amb sis punts consecutius que tornaven a deixar la distància per sota dels deu. Es tractava d'evitar que el Barça trenqués el partit i més que ha semblat que no passaria amb un espectacular triple més addicional de Reyes (37-43). Però novament Brizuela ha impulsat el seu equip i entre ell i Willy han deixat un 37-50 a descans. Molt lluny i molt a prop.

Però sobretot molt lluny perquè l'escorta basc no fallava i només Reyes, amb cinc punts seguits, oposava resistència (42-58). Però ara sí que semblava que el Barça ho tenia molt controlat, tot i les tres faltes d'Hernangómez, i fins i tot l'ambient sonor del pavelló ha baixat durant uns instants.

El Baxi ha tingut l'encert, de tota manera, de poder intercanviar bàsquets en el pitjor moment i posar-se a dotze amb una safata de l'ínclit Reyes per damunt de Fall (50-62). Numèricament encara faltava molt [més de catorze minuts], però Brizuela estava massa encertat i ha tornat a obrir forat amb cinc punts seguits. Ell ja en duia vint i el Barça ha marxat amb disset de renda a l'últim quart (54-71).

El darrer quart gairebé sobrava. El Baxi es mostrava cansat, tot i les rotacions constants del seu entrenador i, malgrat un triple d'Ubal, sortia perdent si volia intercanviar cistelles amb un rival que tampoc no presentava gaire amplitud de banqueta, ja que els joves Keita i González encara no havien jugat i Vesely ja en tenia prou després de la lesió.

El principal incentiu del públic consistia ara en escridassar Hernangómez mentre esperava que el Barça no fes gaire sang, ja que té dos partits europeus la setmana que ve. Els col·legiats tampoc no podien deixar el seu moment de glòria indicant una tècnica a Ocampo per protestar les continuades faltes a Gaspà. Els vuit punts anotats, i encara gràcies d'un triple final de Reyes, demostra que l'equip necessita oxígen.