ANUARI 2025: Baxi Manresa, el bitllet per a la Copa valida un viatge anual carregat d’exigència

Els esportistes estan tips de dir que les coses no són com comencen, sinó com acaben, referint-se als resultats de les temporades. Però sovint s’obliden d’afegir que les competicions no tenen mai un final definitiu. Tant si s’obtenen grans fites, com descensos i fracasos clamorosos, sempre hi ha revenja en la següent temporada. Iaquesta continuïtat, la de viure moltes històries dins de la mateixa història, és la que sol viure el Bàsquet Manresa si en fem un retrat d’any natural.

Perquè la cara de l’equip entre els primers dies del 2025, quan va obtenir el bitllet per a la Copa del Rei que s’havia de disputar el mes següent a Las Palmas, i l’actual, quan sobreviu a una competició europea duríssima mentre va canviant peces de l’engranatge, permetria, si es tractés d’una sèrie de plataforma, pensar que estem, com passa en les esports, en temporades diferents.

El 18 de gener, un Baxi Manresa que aleshores anava llançat va derrotar la Penya, un cop més, per 87-72 i assolia el bitllet per disputar la fase final més desitjada del curs. Ija no era una casualitat. Per a una entitat que es va passar divuit anys sense participar-hi, entre el 2004 i el 2022, jugar la tercera fase final en quatre anys era tot un èxit i un exemple de fer les coses bé. I encara més tenint en compte que l’estiu anterior havia marxat el gurú dels últims cursos, Pedro Martínez, i havia estat rellevat per un Diego Ocampo amb trajectòria no sempre reeixida a l’ACB.

Arriben els límits

La nit de la classificació va ser el punt culminant de l’any. No perquè la resta fos dolent, sinó simplement perquè era molt complicat arribar a una cota tan alta. Ho sabien bé els jugadors de l’equip infantil, els que van lliurar a la primera plantilla el bitllet per a Las Palmas, ja que ells s’havien quedat fora de la Minicopa un mes i mig enrere per un sol punt.

El fet que toqués el Reial Madrid en els quarts de final del sorteig del dilluns següent ja no feia pensar en res de bo. En les dues ocasions anteriors, a Granada 2022 i a Màlaga 2024, l’adversari havia estat el Barça i tot va acabar amb eliminació, però amb sensació diversa, molt més favorable la segona. Quan es va arribar a la cita canària, el febrer, l’equip estava en una bona dinàmica. Feia deu dies que s’havia guanyat al Palau Blaugrana i es pensava que es podria fer alguna cosa important a la ciutat canària, però la realitat va ser ben diferent. El Madrid va aprofitar el desencert manresà per vèncer amb claredat. Almenys, al Bàsquet Manresa, li va quedar el consol que el Llumet guanyés el concurs de mascotes el dia abans que l’Unicaja s'endugués la Copa de bàsquet.

A partir d’aquest moment, la recta final de la temporada va tenir més moments de desencís, que d’alegria. Amb la sensació d’haver arribat al límit, i amb una eliminació europea inclosa després d’un mes de març que va resultar complicat, el Baxi va perdre dotze dels divuit partits que va jugar fins al final de la temporada. Això sí, l’epíleg va ser positiu, amb un triomf a casa davant del Tenerife, habitual bèstia negra, a qui es va arruïnar la possibilitat de ser segon de la lliga regular. El comiat amb molts dels jugadors destacats, com Alston, Hunt, tot i que se’l va intentar retenir, o Saint-Supéry va ser alegre.

Tornar a canviar-ho tot

I un cop girat el full de la temporada, com passa tantes vegades amb el Manresa, es va haver de canviar tot. Gairebé tota la plantilla va marxar, tot i que es va poder retenir talent com el de Steinbergs, i calia que la direcció esportiva es posés les piles. El problema va arribar quan només 24 dies després d’haver-se anunciat la seva renovació per a tres anys més, el mateix club informava de la sortida de Xevi Pujol, l’arquitecte dels últims grans Baxis, cap al Baskonia.

Havia deixat una part de la feina feta, amb adquisicions com Benítez, Knudsen, Golden, Ubal o Izaw-Bolavie, però calia acabar de reblar la plantilla. L’escollit per rellevar-lo va ser Biel Colominas, procedent de la factoria Eurohopes i amb un gran coneixement del mercat després d’haver estat, entre d’altres feines, vistaire dels Sacramento Kings de l’NBA.

El club va prendre una altra decisió que està condicionant aquesta temporada. Un cop tancada la porta de la BCL, la competició europea dels darrers anys, es va haver d’apostar per l’Eurocup, un torneig que acabaven de deixar el Joventut i el Gran Canària per la gran quantitat de partits que s’hi han de jugar.

Després de guanyar la Lliga Catalana a l’estiu, en el principi de curs l’equip ha patit. Alguns jugadors que van arrencar, com el mateix Bolavie o Plummer, ja no hi són. A d’altres, com Golden, els està costant d’adaptar-se i l’adquisició, un cop ja iniciat l’any, d’elements com Oriola, Bassas o Eli Brooks sembla que poden provocar un pas endavant en una formació que té de baixa els bases Benítez i Dani Pérez.

Onze mesos després de la nit en què es va segellar el bitllet de la Copa, lluny d’aquells fastos, l’equip sembla estabilitzat. Però queda encara molta guerra i molt per batallar.