El fitxatge de Pauly Paulicap obligarà Diego Ocampo a decidir-se entre dos dels tres estatunidencs a l'ACB

El fitxatge de Pauly Paulicap, que ha fet oficial aquest dimarts al migdia el Baxi Manresa, té una derivada que implica forçar el cos tècnic a no convocar, en els partits de la Lliga Endesa, com a mínim un dels tres jugadors estatunidencs que ara mateix formen la plantilla de l'equip manresà. Una casuística que, en canvi, no afectaria l'equip quan disputés partits a l'Eurocup, ja que la competició europea no té cap norma que reguli les fitxes amb llicència estrangera no comunitària.

Ara mateix, la plantilla del Baxi Manresa consta de tres jugadors amb aquesta realitat: l'esmentat Pauly Paulicap, el també recentment incorporat Eli Brooks, i el pivot Grant Golden. De fet, per aquesta mateixa raó ja es va haver de prescindir dels serveis d'Alfonso Plummer fa una mica més d'un mes, abans que s'anunciés la incorporació de Brooks. Ara, s'haurà de veure si el club aposta per mantenir els tres jugadors en plantilla i descartar-ne un cada jornada ACB depenent del rival i la salut de la resta de companys, o si s'opta per rescindir el contracte de Golden o Brooks.

Per ser més concrets, l'article que regula el nombre màxim de llicències estrangeres no comunitàries (EXT) i el nombre mínim de jugadors de formació (JFL) és l'apartat a de l'article 15.1 de les Normes internes de l'ACB per la temporada 2025/26. Aquest article és el que estableix que en qualsevol plantilla dels equips de la Lliga Endesa el nombre màxim de jugadors estrangers no comunitaris és de 2. Com a curiositat, el d'integrants amb llicència de formació depèn de la magnitud de la plantilla, ja que si s'inscriuen fins a 9 jugadors, només se'n requereixen 3, mentre que si se supera aquest nombre, passen a ser 4.

Qui és Pauly Paulicap?

Pauly Paulicap és un jugador estatunidenc de 2,03 metres d'alçada i 28 anys que va néixer a Elmont, a l'estat de Nova York, fa 28 anys. Destaca per ser un interior amb una gran capacitat atlètica que resultarà clau per suplir una de les grans assignatures pendents de la plantilla: el control del rebot. Així i tot, aquesta facilitat per impulsar-se també serà de profit en atac, suposant una amenaça vertical després de situacions de bloqueig directe o de talls a cistella des de costat contrari. En defensa, sumarà uns braços més per intimidar les penetracions i llançaments rivals.

Subscriu-te per seguir llegint