Gerard Fernández, l'adolescent que ha jugat més partits amb el Baxi Manresa que amb el júnior

"Treballem perquè els nostres jugadors joves puguin rendir a un gran nivell a l'ACB quan tinguin 21 o 22 anys. Aquest és el nostre objectiu". Així començava a explicar Diego Ocampo les raons per les quals, des del Baxi Manresa, s'havia optat perquè Gerard Fernández viatgés a Ulm per jugar la fase classificatòria de l'Eurolliga NextGen. Una decisió que pot semblar normal si es té en compte que el jove jugador manresà format a la base encara no ha fet els 18 anys, però que pot sobtar una mica si es té en compte que aquesta temporada ha jugat més partits oficials amb el primer equip, 17, que no pas amb el júnior, 11, i amb l'equip sots-22, 4.

Un fet que, com reconeixia el mateix Ocampo "ha estat circumstancial", ja que la seva irrupció amb el primer equip s'ha vist extremadament accelerada a causa de la plaga de lesions de l'inici de la temporada, sobretot a la línia exterior. Així i tot, Ocampo demana paciència perquè "de la mateixa manera que aquests processos poden anar més ràpids, també es poden alentir" i precisament "que el Gerard hagi anat a Ulm aquests dies és una part d'aquest mateix procés".

El que explica el tècnic gallec no són només consignes per quedar bé, sinó que es tracta d'una metodologia amb la qual ha treballat des que és a Manresa en aquesta segona etapa. Tant Fernández com Lucas Sánchez (tots dos de la generació del 2008) van començar a entrenar amb dinàmica del primer equip la temporada passada, quan tots dos eren encara al primer any de categoria júnior i s'alternaven també amb minuts amb l'equip a la Tercera FEB.

Consistència i treball

Si una cosa cal destacar de la trajectòria en els darrers anys del jove jugador manresà són, sense cap mena de dubte, la consistència en l'esforç i l'ètica de treball que demostra en el dia a dia. Dos atributs que també apuntava el tècnic gallec del primer equip, i que ja en el seu darrer any de cadet li van servir per guanyar-se un lloc amb la selecció estatal sots-16. Un torneig on també va coincidir amb Sánchez, i on va registrar mitjanes de 9 punts, gairebé 5 rebots i 2 assistències amb bons percentatges en el llançament de dos, 60%, en menys de 20 minuts per partit.

En la seva primera temporada en edat júnior, i dirigit per Pau del Tio, va aconseguir portar el seu equip fins al tercer lloc de la Final a Quatre del Campionat de Catalunya, en què van acabar tercers. Una fase final on va contribuir amb 11 punts per partit i uns magnífics percentatges de 41% en tirs de dos i 40% en triples. El més important és que aquest tercer lloc els va servir per aconseguir una plaça al Campionat d'Espanya Júnior.

Un torneig en què el conjunt manresà va sobresortir a la fase de grups, amb un balanç de 3 victòries i cap derrota. A vuitens van batre el València, amb 16 punts en 31 minuts de Fernández, i malgrat que el jove jugador manresà va tornar a anotar els mateixos punts al partit de quarts, no van ser suficients per avançar a la propera fase. El botxí, com en les semifinals del Campionat de Catalunya, va ser la Penya. El conjunt bagenc va cloure aquells campionats en la vuitena posició, després de caure en un darrer partit contra el Gran Canària.

En paral·lel, va disputar un total de 19 partits amb l'equip filial, a Tercra FEB. En els 17 de la lliga regular va tenir una mitjana de gairebé 6 punts, amb un 49% en tirs de dos i un 31% en triples, a més de 2 rebots, una assistència i una recuperació. En els dos duels per accedir al play-off d'ascens contra el filial del CB Saragossa, Fernández va assumir més responsabilitats per acabar registrant 6,5 punts, 1,5 assistències i una pilota robada.

Unes actuacions que no li van servir per ser seleccionat per a l'equip sots-18 de la selecció estatal, però que sí que va cridar l'atenció a l'organització de l'Eurolliga NextGen per incorporar-lo a l'equip NextGen del classificatori d'Istanbul. Un conjunt que conformen jugadors destacats d'entitats que no estan convidades a jugar aquest torneig amb el seu equip, i on de nou va tornar a coincidir amb el seu company de la base Lucas Sánchez.

El salt al primer equip

Ja amb 17 anys i una temporada amb dinàmica d'entrenaments amb el primer equip, Fernández ha aprofitat totes les oportunitats que ha tingut. Des dels partits de pretemporada a Sant Julià de Vilatorta, amb un triple antològic sobre la botzina que donava la victòria al Baxi davant el Hiopos Lleida , fins a debutar a l'ACB el 7 de desembre de 2025, en un derbi a l'Olímpic on va contribuir amb un triple i quatre rebots en menys de 3 minuts a pista.

Era un debut circumstancial, d'acord, però no per això menys merescut. Fins aleshores Fernández havia estat un dels jugadors més destacats de la primera fase del júnior a Preferent A, disputant els primers sis partits de la temporada amb mitjanes de més de 13 punts, gairebé un 60% en tirs de dos i un 26% en triples. Tot just dues setmanes abans de debutar amb el primer equip, Fernández havia començat a disputar partits de la Lliga U22, tot i que la progressió es va veure truncada per les necessitats del conjunt d'Ocampo, i fins ara només ha disputat 4 partits d'aquesta competició.

Des d'inicis de desembre i fins al partit d'aquest passat cap de setmana al Barris Nord, Fernández ha tingut minuts en tots els partits que ha disputat el primer equip a l'ACB i només ha faltat a un de l'Eurocup, contra l'Slask Wroclaw a Polònia. El que en fa un total de 17, amb l'actuació especialment destacada contra l'Aris al Nou Congost. Un partit en què el jove jugador manresà va anotar 14 punts amb grans percentatges, va capturar 3 rebots i va robar 2 pilotes.

Subscriu-te per seguir llegint