"Cal primar trobar-te en un lloc en què t'apreciïn"

Va néixer a Càceres i es va criar a Valladolid, però ell diu que és de Palència, on viatja avui per descansar uns dies abans d’anar a la selecció. Alex Reyes (1993) és un dels homes de la setmana per la seva renovació amb el Baxi fins al 2028.

Com ha anat la decisió de seguir?

Ha estat bastant senzilla. Quan estàs a gust en un lloc, en un club que confia en tu i amb una afició magnífica, i tenint un rol important en l’equip, és un bona decisió continuar sumant minuts i experiències, ajudar en allò que demanin de tu.

També ha valorat aspectes externs al bàsquet?

Sempre es tenen en compte. Com a esportistes hem de primar la nostra part. A tot arreu he estat bé, però a Manresa més perquè estic en el meu millor moment. Les dues coses es complementen i van de la mà.

Ha sorprès la rapidesa i més per a un jugador de quota com vostè, que segur que a l’estiu hauria tingut moltes ofertes.

Ja tinc 32 anys i garantir-te'n dos més en un club que treballa bé i fa bé les coses, i confia en tu, és una oportunitat que no es pot deixar passar. Tots els contractes tenen clàusules de sortida, però a dia d’avui el meu cap està totalment aquí per als dos propers anys. És una gran decisió, la que he pres, perquè van confiar en mi quan les coses no m’anaven bé a Bilbao i en dues temporades he tingut una transformació important. Estic identificat amb tothom i no calia forçar la màquina.

Vostè no es va establir a l’ACB fins als quatre anys de Bilbao, anteriors al Baxi, i ha jugat molt a la LEB. Fa que es valori més, aquesta estabilitat?

Totalment. Faré quatre anys al club i no és gens senzill. Els jugadors de quota no sabem com serà el nostre dia de demà. Hi ha molt canvi de jugadors i cal primar trobar-te en un lloc on t’apreciïn. Que em posin a la taula una oferta de renovació el febrer dona a entendre com compten amb mi.

La voluntat de créixer del club, jugant a Europa i es parla també d’una llicència contínua a Eurocup, també és un punt a tenir en compte?

Competir a nivell europeu és important per aspirar a millors jugadors, de més qualitat. A nosaltres ens agrada jugar, tot i que a l’Eurocup hi ha una gran càrrega de viatges. El novembre i el desembre han estat durs, però si pots jugar a escenaris com Turquia, Lituània, Jerusalem o Grècia és una oportunitat que cal aprofitar, la de jugar contra equips davant dels quals potser no ho faràs més.

Ha parlat de quan va arribar. Com ha canviat la seva vida, en un any i mig?

Venia d’un tercer any a Bilbao amb molt protagonisme i en el quart es va anar diluint. La situació no era l’ideal, però no hi vull pensar més. Vaig sortir al mercat a veure què passava i durant unes setmanes em menjava molt el cap. Havia estat molts anys a la LEB, treballant molt per ser a l’ACB, i ara no sabia si hi continuaria. Tenia alguna altra opció, a la qual estic molt agraït, però vaig encertar amb Manresa. Ens exigeixen molt, el Diego en sap molt, de bàsquet, i es veuen els resultats que la majoria de jugadors que passen per aquí, surten reforçats. En el meu cas, es veu.

Com veia Manresa des de fora i com la veu ara?

Sempre la vaig veure com una pista molt difícil. Si et despistes, l’afició et clava un calbot. Hi està molt implicada. Jugar-hi de visitant és dur, hi ha molt soroll, però de local és una meravella, perquè els aficionats ens tenen a tots molt acollits a la ciutat. Ens coneixen i sempre hi són per ajudar-nos. És un escenari esportiu fantàstic i ideal per als jugadors.

Va arribar com a tirador pur, encara ho és, però enguany ha sorprès convertint-se en un gran capturador de rebots. Quines millores ha notat?

De l’exigència ve la millora. El tir sempre l’he treballat i m’ha sortit bé. Tampoc no passo milers d’hores tirant, però cal treballar d’altres coses. L’aspecte defensiu, el físic, el posicionament a la pista.. Alguns dies es fa complicat, però no hi ha més manera d’evolucionar. Em trobo més còmode atacant el cèrcol, posant la pilota a terra, anant al rebot... I en defensa estic molt millor que a Bilbao.

A Barcelona, diumenge, als tres segons de partit li cau la pilota i tira un triple sense rebot i sense pensar. Demostra la confiança que té i que li deixin fer, aquí?

És el millor que et pot passar, però també passa amb els companys en tot el que fan bé. Quan el Retin entra, o l’Agustín corre la pista, trauran alguna cosa positiva. És reforçar les virtuts de cadascú. Tirar un triple en tres segons i que no et diguin res també es treballa a diari. Hem de posar a disposició de l’equip les nostres virtuts.

Els està constant guanyar els equips grans. Per què?

Arribar als partits amb baixes és important. En alguns moments n'hem estat cinc de baixa. Els altres també juguen, però és cert que ens està costant contra equips físics perquè som molt versàtils, podem córrer molt la pista, però potser no som tan grans com l’any passat. Tenim jugadors més petits o més fins. Cal treure partit de les nostres virtuts i treballar les altres coses, com el rebot.

En la segona volta tenen molts partits a casa contra equips top-8. Serà dura?

Sí, i tant. Qualsevol partit és difícil i més contra equips d’aquest nivell, amb jugadors experimentats que ja saben què és ficar-se en aquest pavelló. Si volem guanyar, hem d’anar al màxim des del minut 1 a la nostra manera, amb més intensitat. I cal tenir encert.

Tem una certa obsessió per guanyar aquests tres o quatre partits que els falten per assegurar la permanència?

No. Anem al dia a dia i aquesta és una part de l’èxit. Si ens l’haguéssim posat a l’Eurocup quan no arrencàvem, no hauríem estat cinquens. A l’ACB, també. Molta gent potser no pensava que podíem guanyar a Burgos, a Saragossa o a Lleida. O que érem favorits en el Manresa-Girona i vam perdre. Els partits són imprevisibles.

El Baxi és l’equip que porta més jugadors a la selecció espanyola, vostè, Bassas i Oriola. Com es llegeix?

Cal estar-ne orgullós. Som dels clubs humils i, més enllà de la situació de la selecció, el seleccionador podria haver comptat amb d’altres jugadors. Devem estar fent coses bé. No havia tingut moltes oportunitats d’anar-hi i és una alegria. I per al Pierre i el Ferran també és una gran ocasió per gaudir-ho, sobretot després de situacions que han passat. És un premi.

Jugaran contra Ucraïna a Oviedo, on vostè va jugar l’any de la covid, el seu últim a la LEB. Com canvia el conte, no?

Sí, com canvia la vida! Aquell any va ser complicat perquè a nivell esportiu no ens anava bé, tot i tenir una bona plantilla. Teníem Javi Rodríguez d’entrenador, el substitueixen per Lezkano i hi és un partit abans no s’aturi tot. A més, el temps era com el d’aquest any, sempre plovent i a casa ficats. Algun amic d’allà ja m’ha escrit i tinc moltes ganes de saludar gent que ens va tractar bé. A Oviedo hi ha gent molt implicada amb el bàsquet, tot i que el futbol hi és el primer.

Parlant de Bassas i Oriola, poder mantenir una base per a la temporada que ve seria recomanable, veient com es van haver de transformar l’últim estiu?

Com a club és una bona notícia perquè la majoria de jugadors que van marxar ho van fer per tenir una situació millor. Demostra com es treballa aquí i és una crida que venir aquí és una bona opció esportiva. D’altra banda, no és igual muntar un equip des de tres que des de sis o set. Seríem més a ajudar al cos tècnic per adaptar els companys nous.

Ocampo parla molt bé de vostè en aquesta tasca, l’any passat amb Saint-Supéry, enguany com un dels capitans. Com d’important és?

Més enllà del rol, ho és l’aspecte humà. Ens entrenem moltes hores al pavelló i veure’ns a fora és molt important. La ment ha d’estar clara i faig el possible per ajudar la gent que no es quedi a casa veient ploure, tot i que amb el calendari i el clima que hem tingut, no ha ajudat. Però si estan contents, venen amb més ganes d’entrenar-se.

En un ambient com el de Manresa és més fàcil?

Segur. Vas on vulguis i el primer que passa és que ve un aficionat a felicitar-te. Som esportistes, però això ho notes.

I quan perden, no és al revés?

No, tot el contrari, et feliciten per l’esforç. No és una afició resultadista. Si paguen el seu abonament i venen cada dia, el primer que hem de fer és agrair-los-ho. Si és fent la volta i la celebració amb ells, ni que hagis perdut, es fa. Cal cuidar aquests aspectes.

Subscriu-te per seguir llegint