Baxi Manresa i Eurocup: Cinc pros i cinc contres que marquen un debut

El Baxi Manresa va posar dimecres a la nit punt final a la seva primera participació a l'Eurocup amb la derrota a Ankara. El club va anar a raure l'estiu passat a la segona competició de l'ECA [l'entitat que gestiona l'Eurolliga] després de la impossibilitat d'entrar a la BCL de la FIBA per motius classificatoris i pel fet que alguns clubs, com Joventut o Gran Canària, ara la prefereixin, a diferència de les últimes temporades.

Ja quan es va anunciar aquest debut es posaven sobre la taula inconvenients que després s'han confirmat, tot i que l'experiències de ser-hi n'han fet aflorar d'altres. Això sí, també hi ha hagut avantatges que l'entitat haurà de tenir en compte a l'hora de batallar per tornar-hi a ser la temporada que ve. Es parla que el Bàsquet Manresa podria estar a prop d'una llicència de participació continuada en aquest torneig, un extrem que encara trigarà a donar-se a conèixer. De moment, d'aquesta estrena es poden derivar punts a favor o en contra de la continuïtat.

A favor: Més partits

El format de la competició deriva en una fase regular de divuit jornades, nou de les quals com a local, que permet més partits i més presència, tant en mitjans de comunicació, com en duels a casa amb els quals treure partit del carnet d'abonat. El Baxi ha jugat 19 partits, amb els de la fase regular i el de vuitens a la pista del Türk Telekom. Si hagués arribat a la final, podria haver arribat a un màxim de 26. L'any en què va accedir a la final de la BCL en va disputar 16 i, com a molt, hauria pogut arribar a 22 si hagués disputat al màxim els dos play-offs.

Pel que fa als partits a casa, n'ha tingut 9 de segurs que, en el millor dels casos, haurien pogut arribar a 14. A la competició de la FIBA només se n'asseguren tres, els de la primera fase, i com a màxim n'hi pot haver 12 si es juguen totes les eliminatòries com a local.

En contra: Massa partits

La part contrària de jugar tants partits és que, sobretot en la primera fase de la competició, entre octubre i desembre, no hi ha descans. El Baxi va jugar vuit setmanes seguides de partits entre setmana per arrencar el torneig i, després, va haver de fer coses estranyes el desembre com jugar un divendres contra l'Hamburg, lliga amb el Joventut el diumenge i tornar a actuar dimarts davant del Cedevita, un fet que castiga molt.

És cert que els jugadors sobretot volen jugar, però fer-ho tant castiga la plantilla, com s'ha demostrat en forma de fatiga i lesions.

A favor: S'hi entra per invitació

A diferència de la BCL, jugar a l'Eurocup no requereix una bona classificació a la lliga domèstica. Aquest fet afegeix arbitrarietat, però que pocs equips de l'ACB hagin demostrat voler disputar aquest torneig per la seva duresa i que, en els darrers anys, alguns com l'Unicaja, el Joventut o el Gran Canària n'hagin marxat dona més possibilitats al Baxi de ser acceptat en el futur. Haver-hi estat enguany i que l'ECA vulgui conservar presència de representants d'una lliga potent com l'ACB juguen a favor.

En contra: Afecta a la lliga

Disputar tants partits, 18 entre l'inici de la competició i la Copa del Rei, té un efecte clar en la lliga. El Baxi ha de jugar contra conjunts amb setmanes netes per centrar-se en l'ACB. És cert que no passa com en l'Eurolliga, i que jugar sobretot en dimarts deixa espai fins al partit del cap de setmana, però el cansament acumulat i les lesions poden fer més complicat afrontar la competició de la qual viu el club, ja que tot el castell cauria en cas d'un descens. L'augment del nivell dels equips de l'ACB i la igualtat d'aquesta competició provoca que no es pugui badar.

A favor: L'evolució dels jugadors

Com ha explicat diversos cops Diego Ocampo, disputar competicions d'alt nivell també fa pujar el rendiment dels jugadors. Si no han tingut aquesta experiència, tot és més difícil. Anar-ne acumulant dota de més eines de cara al futur. Segur que alguns dels membres de l'equip han evolucionat per jugar l'Eurocup i per tenir contacte amb formacions d'alt nivell. Hi ha casos evidents com Ubal, Brooks o Kao. Això ha acabat ajudant els més experimentats, que ja l'havien disputat, aquesta o l'Eurolliga, com Olinde, Benítez o els fitxats amb posterioritat Bassas o Oriola.

En contra: Cal una plantilla llarga

Això sí, Ocampo també va admetre, després de perdre contra el Türk Telekom, que s'ha de lluitar al màxim nivell, però també disposar d'una plantilla adequada per fer-ho. En alguns moments ha faltat fons d'armari, tant pel que fa a elements, amb molta presència del júnior Gerard Fernández, com de jugadors utilitzables. Membres de la primera plantilla com Gaspà, en certes ocasions Knudsen i recentment Paulicap no han entrat en moltes rotacions.

Si es vol tornar a l'Eurocup, amb aquest nivell d'exigència, caldrà disposar de molts elements utilitzables per minimitzar les baixes per lesió i compaginar les dues competicions.

A favor: Es pot aspirar a millors jugadors

I a conseqüència de l'anterior, la teoria diu que jugar a Europa permet aspirar a millors jugadors. Aquesta asseveració és relativa, ja que s'ha vist durant la temporada que el Baxi ha intentat fitxatges d'homes que després han anat a equips que jugaven en tornejos no tan destacats, com Breein Tyree al PAOK de FIBA Europe Cup. Al final acaben comptant els diners, però si el Manresa pot argumentar la capacitat d'evolucionar talent que sempre ha tingut, ara en un aparador continental, és més probable que pugui seduir peces més cobdiciades.

En contra: Llargs viatges

També passava en la BCL, però no n'hi havia tants. Viatjar a Klaipeda, Cluj, Ankara o, ja no diguem en les circumstàncies actuals, Jerusalem no és fàcil, ni es fa en poques hores. Els viatges i les hores perdudes en aeroports o autobusos de connexió sovint desgasten més que els propis partits. Si n'hi ha més, també hi ha més desplaçaments i això contribueix al cansament, però és un preu que s'ha de pagar i no té gaire solució.

A favor: Derivades per al club

Ser a l'ECA i a l'Eurolliga ha comportat beneficis aquesta temporada al Bàsquet Manresa. L'extracció de Kao dels Emirats Àrabs de fa pocs dies va ser impulsada per la bona feina del director esportiu, Biel Colominas, però segurament els contactes per estar en aquest grup, en què també s'hi situa el Dubai, l'equip que va fer un favor al Baxi encabint el nigerià a l'avió, ajuden. A més, l'equip júnior va poder jugar una fase de la NextGen a Ulm, un pas més en la formació dels joves jugadors del planter, que es poden enfrontar a rivals de les millors formacions europees i mesurar forces.

En contra: Format poc atractiu

El format de la competició no és atractiu per a l'espectador. Una minilliga de divuit jornades fa que, en els trams centrals, hi hagi una certa desconnexió. Falten moments puntuals d'emoció, com en la BCL són els finals de cada fase o els play-in i play-off. Això ha repercutit, de vegades, en l'assistència al Nou Congost, sobretot en l'inici dels enfrontaments. A més, el calendari és estrany, amb tres partits seguits a fora a la primera volta i tres de seguits a casa al final, i despista el seguidor. Caldrà veure si l'organització varia de cara a l'any vinent o es segueix prioritzant l'acumulació de partits.

Subscriu-te per seguir llegint