Contracrònica del Baxi Manresa-Baskonia: Una llotja amb absències i un marcador en negre com a metàfora

Veient l'horari infecte que l'ACB ha posat al partit entre el Baxi i el Baskonia, prou bé que ha sortit la cosa. Per als locals, perquè molts dels seus aficionats tenen família i coses a fer un dia de Pasqua al migdia. I per als visitants, perquè feia 37 hores que havien acabat un partit duríssim d'Eurolliga contra el Madrid i havien hagut d'afrontar un viatge abans de jugar. Es temia que la grada estigués mig buida. Però no ha passat. Cues poc habituals a l'exterior una hora abans del duel i un gran ambient, tot i que els 4.110 espectadors oficials demostrin que hi havia absències.

Com a la llotja. A primera fila, el president Josep Maria Herms, l'expresident Josep Vives i dos membres de la junta, Montse Seubas i Pedro Moro. Ningú del consistori. En una setmana en què les divergències per com ha de ser el nou [ja no remodelat] pavelló, després de la notícia que va publicar dilluns Regió7 al respecte, ha estat una situació cridanera.

De tota manera, els aficionats tampoc no és que s'hagin expressat amb gaire força al respecte. Cap pancarta i només uns breus crits de "Volem un pavelló" a la primera meitat procedents de la zona de la Grada d'Animació i seguits per la resta dels espectadors. Per tant, si hagués vingut algú de la casa gran de la ciutat, segurament tampoc no hauria passat gran cosa. Ho sap bé un dels presents, Josep Vives, que va dirigir el club en una època molt més convulsa que l'actual i tampoc no era objecte d'un plebiscit cada diumenge per part d'una afició generalment amable i resignada amb el que li toqui viure.

Segurament la metàfora d'aquesta situació ha estat el marcador gran en el primer quart. Les dues pantalles, situades al pavelló fa tres anys i poc més de tres mesos, sembla que fa dies que no van catòliques i aquest cop han quedat a negre durant la presentació i els primers minuts del duel. Després, s'han arreglat i, fins i tot força minuts després del partit, continuaven enceses amb un missatge demanant que la gent no saltés a la pista després del duel. Una gent que feia estona que ja no hi era.

A Manresa, massa sovint, les coses van així, no afrontant els problemes fins que s'espatllen del tot malgrat que, de manera estranya, al final més o menys s'arreglen quan ningú no ho espera. Caldrà veure si el tema del pavelló deriva en això i s'arriba a una solució satisfactòria per sorpresa de tothom. Tot i que, pel camí, tampoc no caldria prendre-hi mal.