McGyvers al Baxi Manresa per trampejar les absències

A la dècada dels vuitanta es va popularitzar a casa nostra un personatge televisiu anomenat McGyver. En la sèrie estatunidenca que protagonitzava, destacava perquè era capaç d’aconseguir grans resultats amb molt pocs mitjans. Tan aviat feia servir una agulla imperdible per obrir qualsevol dispositiu, com et muntava un explosiu aprofitant elements residuals que, casualment, trobava pel carrer. Es va fer tan famós que es va convertir en un genèric. De la mateixa manera que et prenies una aspirina, o et menjaves un dònut, també podies ser tot un McGyver, un manetes.

La situació del Baxi Manresa en aquest final de temporada, amb una ingent quantitat de baixes, està requerint de McGyvers. Són jugadors que han de sortir del seu rol habitual per mirar de tapar carències a l’equip per culpa de les absències. En el partit de diumenge contra el Kosner Baskonia va quedar clar i, en els propers enfrontaments, aquesta situació es repetirà amb total seguretat.

En concret, contra els bascos hi va haver quatre jugadors que van haver d’assumir posicions que, d’origen, no són estrictament les seves o combinar-ne com a mínim dues durant el partit. Perquè la rotació de l’equip, amb la presència, sense ser utilitzats, dels jugadors del filial Lukas Bergseng i Guillem Naspler, es va reduir a deu elements i no als dotze desitjables per la manera de treballar de Diego Ocampo. Els constants canvis van servir per arribar bé al final dels quaranta minuts, i sense cap eliminat, però a costa de fer mil combinacions.

Brooks de director

Les lesions de Dani Pérez i Hugo Benítez, a part de les de Retin Obasohan i Gerard Fernández, que també poden assumir aquest rol, deixen coixa la posició de base. Només Ferran Bassas ho és de manera natural.

Eli Brooks, que aquests dies estrena passaport irlandès, fet que ha ajudat a fitxar David Duke Jr., va ser contractat el desembre com un anotador. Així s’havia comportat al Trier, a Alemanya, sobretot des de la posició de dos [escorta]. És cert que al Baxi ja ha jugat estones de base, però no tantes com ara. Diumenge va arrencar en aquest paper, que li permet tenir més contacte amb la bola, però també el desgasta més a l’hora d’iniciar les accions. Brooks, també molt útil en defensa, va jugar bé, tot i que potser li va faltar clarividència al final a l’hora de trobar recursos. Es va notar que no és base natural, però ho haurà de continuar fent, perquè Benítez no tornarà aquesta temporada i la lesió de Dani Pérez és traïdora.

Ubal, la navalla multiusos

L’uruguaià va ser el més valorat del Baxi, amb 24 crèdits i aportacions que, de vegades, no es veuen com nou faltes rebudes. Amb la baixada de Brooks a l’1, ell ha d’assumir el 2, però també combinar-lo amb el 3 per d’altres moviments en l’equip. Ubal és base d’origen. Quan era al planter del Barça es parlava molt de les seves condicions. Al Baxi ha jugat, sobretot, d’ala, però ara ha de cobrir les absències des del perímetre. Tot i que no travessa un bon moment amb el tir, ho supleix amb caràcter i una versatilitat molt útil a les dues bandes de la pista.

Knudsen, cap a dins

La baixa indefinida d’Olinde ha provocat que Knudsen passi a ser ala-pivot. Té bones condicions físiques per ser-ho i les seves característiques basquetbolistiques, més útils a l’hora de penetrar i carregar el rebot ofensiu, el fan útil en aquesta posició.

Fins que torni l’alemany s’hi mantindrà, tot i que quan l’aparellen amb forces de la natura com Eugene Omoruyi, una barreja d’armari empotrat i huracà per la velocitat amb què es mou, pateix massa per falta de quilos. Llavors, el moviment, com diumenge, ha de ser un altre.

Oriola, tornada als orígens

Pierre Oriola va ser un quatre durant molts anys. No és un pivot excessivament alt i la seva mobilitat li permetia atacar i defensar jugadors alts i ràpids. Amb el temps, a més, ha conreat un molt bon tir llunyà, i això el permet actuar obert. Diumenge, durant molts minuts, va jugar al costat d’un dels cincs de l’equip, Kao o Paulicap, i va estar a punt de ficar un tir de tres que hauria pogut capgirar el resultat. Ho seguirà intentant, ell i tots els McGyvers que hauran de fer mans i mànigues perquè l’invent arrenqui i funcioni.

Subscriu-te per seguir llegint