El Baxi Manresa arriba a cinquanta partits aquesta temporada amb xifres de triomfs i derrotes molt semblants a les de l'any anterior

Durant tota la temporada s'ha sentit al Congost la cantarella que la 2024-25, la primera de Diego Ocampo a la banqueta del Baxi Manresa, va ser molt millor que l'actual. És cert que la classificació per a la Copa del Rei és un factor diferencial important, i que la posició a la lliga va ser sempre més alta. També que no es recorden tant els problemes físics de l'equip com les plagues que l'han assolat en aquest curs. Però les fredes xifres s'entesten a dir que no han estat anys tan diferents. De fet, diumenge pot ser que només hi hagi una victòria de diferència.

Perquè si el Baxi derrota el San Pablo Burgos al Nou Congost tindrà un balanç del 50% just de victòries i de derrotes, amb 25 triomfs i 25 desfetes, un menys que el 26-24 de la campanya passada. I amb un mèrit afegit: aquest any hi ha hagut el mateix nombre d'enfrontaments en unes quantes setmanes menys de competició. De fet, més d'un mes, ja que el darrer partit de l'exercici anterior, la victòria contra La Laguna Tenerife en la lliga, va ser el 30 de maig i el duel contra els castellans es jugarà el 26 d'abril. Per tant, la intensitat ha estat molt més alta en aquesta ocasió.

La diferència en el nombre de partits ve donada per les 18 jornades de la lliga regular en l'Eurocup que, a més, es van concentrar en poc més de quatre mesos. En el curs passat, en canvi, les dotze jornades que es van disputar de la Basketball Champions League van ser molt més espaiades en el temps. L'eliminació definitiva a la pista també del Tenerife va ser el 25 de març després d'haver disputat només dotze partits.

Poques ratxes llargues

Si comparem les dues temporades a nivell de ratxes, veiem que l'equip no n'ha encadenat gaires de llargues guanyant o perdent tot i que, curiosament, n'ha patit una de negativa en el tram final. En el curs 2024-25, amb el Baxi en terra de ningú i amb poques opcions de play-off, es va caure cinc vegades seguides abans del triomf final. Fins aleshores, només hi havia hagut tirades de tres desfetes en diverses parts de l'exercici. Pel que fa a victòries, hi va haver dues tirades de quatre triomfs, una ratxa que enguany no ha existit.

Així, aquesta temporada també hi ha hagut cinc derrotes seguides en una època d'acumulació de lesions després de la Copa, un mal moment trencat fa pocs dies amb la victòria contra el Joventut. Abans, només hi havia hagut dos seguits de tres derrotes consecutives dues vegades. Quant a victòries, sí que és cert que ha estat complicat encadenar-ne moltes de seguides. Si es derrota el Burgos se n'ajuntaran tres per cinquena vegada, un fet que, vistes les circumstàncies, no està tan malament.

Circumstàncies com les lesions. Un baròmetre n'ha estat Dani Pérez. La temporada passada no es va perdre cap partit oficial i enguany no n'ha pogut jugar 15 de lliga i 8 d'Eurocup, un total de 23, gairebé la meitat. L'equip ha patit absències llargues com les d'Hugo Benítez o Louis Olinde, i d'altres que han provocat que, en alguns casos, hi hagués cinc baixes el mateix dia. En el curs passat, les de Vescovi, Massa o la d'un Traoré que no es va poder integrar en cap moment, van ser les més significatives i no van influir gaire. Amb perspectiva, i la salvació a la mà, potser no ha anat tot tan malament.