George Gervin: El fitxatge impossible i més mític del TDK

Només van ser 24 partits, dels quals la meitat al Vell Congost, però segur que a Manresa i als voltants tothom que hi fos durant aquells mesos del 1990 assegura que va veure jugar George Gervin amb la camiseta del TDK. Avui, el fitxatge més recordat, més mític i més impossible del club, l’anomenat Iceman, fa 74 anys, un bon moment per recordar com algú amb una trajectòria tan espectacular a l’NBAva acabar a la capital del Bages.

Conegut amb el sobrenom d’Home de Gel pel seu posat hieràtic i la seva fredor jugant, Gervin era, per damunt de tot, un anotador. Escollit força endarrerit en el draft pels Phoenix Suns, després d’un pas per la desapareguda lliga ABA va recaure als San Antonio Spurs, franquícia en la qual va fer la seva gran carrera.

Estem parlant d’algú que va ser quatre cops màxim anotador de la millor lliga del món, dotze cops seguits All Star, del qual va ser MVP l’any 1980 quan els partits de les estrelles eren importants, no la patxanga actual. A més, el van escollir cinc cops en el millor quintet de la competició i sis anys després del seu pas per Manresa, seria escollit entre els cinquanta millors jugadors de la història, a part de ser membre del Saló de la Fama.

Doncs amb aquestes credencials, tot i que no va poder guanyar mai l’anell, i després d’un pas d’un any pels Bulls, al costat d’un jove Michael Jordan, d’un altre a Roma i d’uns mesos a la CBA, una mena de G-League d’aleshores, Gervin [hola, què tal?] va aterrar al Bages per substituir un serbi, aleshores iugoslau, que pocs recorden i que es deia Boban Petrovic.

El Manresa d’aleshores ja tenia el patrocini de TDK i la marca de material videogràfic va ser cabdal per aspirar a comptar amb algú qui, tot i estar a punt de fer 38 anys, tenia aquella qualitat.

En aquella temporada 1989-90 hi havia 24 equips a la lliga dividits en dos grups, l’A-1, dels millors, i l’A-2, dels menys avantatjats. El TDK era sisè d’aquest subgrup i només els dos primers accedien al grup dels bons en la segona fase i se salvaven El altres deu, més dos de l’altre grup, jugaven una segona fase que va ser terrorífica per a l’equip que dirigia aleshores el porto-riqueny Flor Menéndez. De catorze partits, el Manresa en va guanyar dos. El tècnic va ser substituït. El president, Carles Casas, va posar a entrenar el seu fill Ricard, qui acabaria sent un gran tècnic i qui acabaria salvant l’equip en un dramàtic play-off de permanència a Tenerife amb un cop de dits molt recordat del Lagarto De la Cruz.

I és que, tot i que va marxar amb una mitjana de 28 punts per partit, amb 31 i 15 rebots en el dia de la salvació, i que mostrés accions d’una classe mai vista en aquestes latituds, la realitat és que Gervin només va guanyar sis dels 24 partits en què va actuar al Bages. Poc va importar que els resultats amb ells no fossin bons. Avui, pocs ho recorden. Només rememoren aquells dies en què una estrella mundial va passejar els últims raigs del seu esplendor a la vora del Cardener.