El Baxi Manresa ha d'aprendre a navegar en terra de ningú

"Estic molt enfadat després de veure com estava el públic i que nosaltres no haguem estat prou concentrats". Aquesta, "concentració", va ser la paraula que va repetir, segurament, més vegades Diego Ocampo en la roda de premsa posterior a la derrota del Baxi Manresa de diumenge passat a casa contra el San Pablo Burgos. L'equip va rebre 35 punts en un nefast tercer quart i 101 en total, no va anar a tancar el partit quan hauria pogut i va deixar que tres jugadors del rival anotessin més de 20 unitats cadascun i provoquessin 13 faltes.

El tècnic també va criticar l'equip per haver agafat pocs rebots en atac, una estadística reveladora del desig dels jugadors. Dels 45 rebutjos a l'anella castellana, només 13 van anar a parar a mans manresanes. Això quan "sabíem que ells permetien molts tirs de fora [amb una zona inclosa durant alguns atacs] i que els havíem d'assumir, independentment de si els fallàvem, i anar a buscar el possible refús".

La derrota va ser dura però no tant en termes de grans objectius classificatoris. Ni que no estigui salvat, i encara que hagi de visitar el penúltim, l'Andorra, la setmana vinent, és complicat de creure que el conjunt del principat guanyi quatre dels sis partits que li queden i que els bagencs els perdin tots per posar en perill la categoria. Per dalt, el play-off és impossible des de fa setmanes. Però Ocampo ja fa dies que va explicant que hi ha d'altres objectius que són importants per al futur del club. D'aquí la frase que també va pronunciar després del duel, la que "això no s'ha acabat. Hem de tenir el compromís de treballar i competir fins al final".

Europa a l'horitzó

Perquè malgrat que estigui en aquesta terra de ningú a la qual també hi ha d'altres adversaris, no és cert que al Baxi se li hagin acabat els objectius en els sis partits que li queden. Per començar, tot i que és complicat que es donin tots els resultats perquè l'equip baixi, la permanència no està lligada. No és només l'Andorra, que té 7 victòries. Ara mateix, el Baxi té 11 triomfs i encara té per sota el Lleida (10, amb qui té l'average guanyat), el Saragossa (contra qui ha de jugar al Congost en l'avantpenúltima jornada) i el Gran Canària (a qui ha de visitar el penúltim dia), amb 9 i el Burgos (amb average perdut), amb 8. Matemàticament parlant, caldria que passessin coses molt rares.

Llavors, al Congost encara queden tres partits molt atractius per oferir a l'afició, dos contra equips que es mantenen vius a l'Eurolliga, el València i el Reial Madrid, i l'altra davant dels aragonesos. Dels tres de fora, un és el derbi davant del Girona i els altres dos, contra conjunts que lluiten per la permanència.

Però un tercer aspecte important és Europa. El Baxi té el retorn a la BCL gairebé impossible si se segueixen els criteris dels últims anys. Ara hi accedirien l'UCAM Múrcia, La Laguna Tenerife, el Joventut i l'Unicaja i a la prèvia, segurament, hi seria el Bilbao. Tots ells són inabastables. Però hi ha l'opció de tornar a l'Eurocup.

Malgrat que el mètode de classificació per a aquesta competició pot no basar-se tant en el lloc a la taula com en la BCL, hi ha el convenciment al club que almenys un dels rivals, el Girona, té aspiracions a ser-hi. Ara mateix els de Fontajau tenen un triomf més que el Baxi, empatats amb un Breogán que potser no voldria assumir un calendari tan exigent. El Manresa hauria pogut empatar amb tots dos guanyant el Burgos, però va quedar un partit enrere i això també va molestar Ocampo. Perquè terra de ningú no vol dir terra de res.

Subscriu-te per seguir llegint