El Baxi Manresa fa 28 anys que no guanya contra el Reial Madrid al Congost: compte enrere per trencar una maledicció

El 24 de maig del 1998, el TDK Manresa derrotava el Reial Madrid en el quart partit del play-off de semifinals de la Lliga Endesa per 95-82, en un partidàs del recordat i malaguanyat Herb Jones (28 punts) i es classificava per a la final que acabaria guanyant contra el Tau de Vitòria. Començava, aquell dia, una ratxa, encara oberta, de 28 anys i 25 partits al Nou Congost en què els blancs farien pagar cara aquella eliminació.

Aquest divendres, en l'última jornada de la Lliga Endesa d'enguany, l'ara Baxi té l'oportunitat de trencar la maledicció. Els 25 partits han estat de tots colors i, tot i el seguit de triomfs, en pocs d'ells hi ha hagut pallissa blanca. És més, en set només hi ha hagut una anotació de diferència. Heus aquí un particular compte enrere, de derrota més clara a més ajustada, d'aquest període, amb l'esperança que l'equip d'Ocampo, que la temporada passada ja va estar a un tir d'aconseguir-ho, segelli el final aquest cop.

25- Temporada 2015-16 (70-102)

L'ex del Manresa, ara als blancs, Andrés Nocioni, va trencar un tauler en l'escalfament i aquest ja va ser el preàmbul de la trencadissa que seria el partit. El conjunt entrenat aleshores per Ibon Navarro, que s'acabaria salvant de rebot en l'última jornada, ja perdia per 19 punts al descans i no va poder plantar cara.

El pivot Dejan Musli va ser el màxim anotador del Baxi amb 14 punts. Un punt anecdòtic van ser els 13 del base Milisavljevic, que es va lesionar la setmana següent contra el Girona i ja no va jugar més amb l'aleshores ICL. En els blancs, 20 punts per al tirador mormó Jaycee Carroll.

24- Temporada 1999-2000 (57-83)

Faltava un mes exacte perquè el TDK Manresa baixés a Gijón, només dos anys després de guanyar la lliga. En plena caiguda lliure, el conjunt que ja entrenava Xavi Rodríguez, que havia rellevat Manel Comas, entrava per primer cop en zona de descens. Fins al final, dues victòries i tres derrotes, que serien insuficient.

En un duel en què al descans només es perdia d'onze punts, i que va anar pel pedregar després, el base temporer Tony White va anotar 17 punts per als manresans i una llegenda blanca com Alberto Herreros en va fer 18. En els blancs hi era Djordjevic i també dos derrotats del Tau en la final de dos anys enrere, Lucio Angulo i Brent Scott.

23- Temporada 2022-23 (69-94)

El Baxi estava travessant per la temporada més dolenta de Pedro Martínez a la banqueta en la darrera etapa. Feia poques setmanes que havia reconstruït un equip que s'havia desfet a l'inici del curs, però els conceptes encara no estaven consolidats i l'equip era penúltim, amb tres victòries en divuit partits. La visita d'un Madrid colíder es va tancar amb una derrota sense pal·liatius.

Jerrick Harding, qui va mantenir dret durant molts partits aquell curs el Baxi, i campió de la BCL fa poques setmanes amb el Rytas, va fer 21 punts. Però es va quedar sol contra el joc coral blanc, en què van destacar Hezonja i Musa, amb 12 unitats.

22- Temporada 2013-14 (69-92)

La Bruixa d'Or, nom que tenia llavors el Manresa, anava en picat cap avall. Aquella va ser una de les temporades en què va baixar esportivament, tot i que es va salvar pels cànons de l'ACB. Borja Comenge aguantaria només un mes i mig a la banqueta i l'equip només guanyaria un dels catorze partits que li quedaven fins al final després de caure clarament contra els blancs en un 23-F.

Darryl Monroe, un díscol ala-pivot que, poques setmanes després, fugiria del club abans d'un partit, va ser el màxim anotador d'aquell dia, amb 16 punts. A l'altra banda, Sergi Llull, habitual sastre de vestits a mida del seu exequip, destacaria amb 18.

21- Temporada 1998-99 (60-79)

El partit que va iniciar la ratxa va ser només set mesos després de la darrera victòria. Aquell TDK Manresa, distret en la disputa de l'Eurolliga, ocupava una zona mitjana-baixa de la classificació i, tot i que només perdia per cinc punts al descans, va enfonsar-se a la segona meitat.

Dos dels americans d'aquella temporada, el desaparegut Sherron Mills i l'enorme John Williams, van anotar 13 punts per als manresans. Williams havia rellevat l'americà que havia començat el curs, l'irascible Terquin Mott, que va escapar-se abans d'un partit a Tel Aviv. Pels blancs, 19 punts per a Tanoka Beard i Alberto Herreros.

20- Temporada 2014-15 (66-83)

Pedro Martínez acabaria salvant l'equip aquella temporada, precisament, a la pista blanca en un miracle en l'última jornada. Però en una temporada plena de canvis a la plantilla, a la primera volta, el Madrid, que acabaria sent campió d'Europa, va vèncer clarament al Nou Congost.

Com va explicar Regió7, Sergi Llull va tornar a fer la guitza, amb 17 punts abans del descans que van deixar 15 punts de marge que els blancs ja van gestionar. El menorquí ja no va anotar més, i no va fer falta. En la banda local va destacar el neozelandès Isaac Fotu, autor de 12 punts

19- Temporada 2018-19 play-off (73-88)

L'equip de Joan Peñarroya ja havia complert classificant-se per a un play-off de la lliga per primer cop des de la consecució del títol, el 1998. Feia un any que s'havia pujat de la LEB Or i l'eliminatòria de quarts contra el Reial Madrid ja va semblar que sobrés. En un segon partit, disputat un diumenge a la nit, ja no hi havia gasolina al dipòsit i hi havia més ganes de celebració que de lluitar per la victòria i arribar a les semifinals.

El base valencià Sergi Garcia, que va ajudar l'equip en aquell tram final de temporada, va ser el màxim anotador en el seu comiat, amb 13 punts. Però només del Baxi, perquè Campazzo en va fer 14 per a un Madrid molt superior.

18- Temporada 2009-10 (76-90)

L'equip de Jaume Ponsarnau cobria la seva tercera temporada des de l'ascens i es trobava a la zona mitjana de la classificació, malgrat que els desempats no l'afavorien. Aquesta era la darrera jornada de la primera volta i els bagencs havien de vèncer el rival per trenta punts, un fet impossible, per ser a la fase final. L'objectiu va ser lluny, tot i que l'equip va mantenir un empat a 61 fins poc abans del final del tercer quart.

Un parcial de 15-29 en els darrers onze minuts, però, va decantar el triomf de la banda dels visitants, que tampoc no passaven el seu millor moment en un any en què el Barça va arrasar, tot i que va perdre la lliga contra el Baskonia. L'ucraïnès Gladyr va fer 16 punts, aquell dia, pel Suzuki Manresa i un dels dos bessons lituans Lavrinovic, en concret Darius, en va fer 18 pel Madrid.

17- Temporada 2012-13 (84-97)

L'Assignia Manresa va encadenar el pitjor inici de lliga de la història del club, amb vuit derrotes seguides, sense cap triomf, en caure contra el Madrid de manera clara, tot i mostrar espurnes de bon joc. L'equip acabaria baixant a la pista, però no als despatxos, en l'última temporada de Jaume Ponsarnau a la banqueta del Nou Congost.

En la derrota contra el Madrid, l'Assignia va cedir a l'últim quart després d'haver afrontat els últims deu minuts només quatre punts a sota. El tirador estatunidenc Troy DeVries va fer 23 punts per als manresans. En els blancs, un dels favorits de la graderia, Rudy Fernández, en va fer 18.

16- Temporada 2021-22 (74-83)

La llegenda Rafa Martínez va dir adeu al bàsquet en un partit jugat sota una intensíssima calor al Nou Congost i que va ser més una festa que l'intent d'empatar una sèrie de play-off. L'espectacular equip d'aquella temporada s'havia buidat i, tot i que va plantar cara als blancs, no va poder mantenir el ritme fins al finals.

Dues de les estrelles d'aquell curs, Thomasson i Bako, van anotar 16 punts per a l'equip de Pedro Martínez. A l'altra banda, un futur NBA, el francès Gerschon Yabusele, els va igualar en puntuació.

15- Temporada 2016-17 (80-91)

En una temporada lamentable de l'equip, en què es va baixar a la LEB sense pal·liatius amb només 5 victòries en 32 partits, la derrota contra el Reial Madrid no va ser excessivament àmplia. L'equip que entrenava per últims dies Ibon Navarro ja estava sentenciat. La notícia era la retirada de l'últim supervivent de la lliga, i de la darrera victòria contra els blancs, Román Montañez i els blancs, que també acomiadaven un ex del Manresa com Andrés Nocioni, van mantenir el lideratge.

El partit no va tenir història a partir del segon quart i encara el Madrid va deixar que l'ICL no perdés per gaires punts. Un dels americans d'aquell infaust any, Scott Suggs, va anotar 16 punts, cinc menys que Trey Thompkins, autor de 21 per als visitants.

14- Temporada 2003-04 (72-80)

De manera gens habitual, el Ricoh Manresa, la denominació que tenia aquells anys, arribava a la setzena jornada amb tres partits d'avantatge respecte d'un Reial Madrid molt mediocre. Els bagencs eren segons, lluitant amb el Barça i darrere del Tau. Era una bona oportunitat per derrotar el Madrid, però la cosa no va anar bé. El partit va ser igualat durant tres quarts, però els blancs es van escapar cap al final.

En una temporada en què el Manresa jugaria la Copa, però no entraria finalment al play-off de la mà de Ricard Casas, Espil va mantenir l'esperit, amb 18 punts. Però la dupla formada pel base Elmer Bennett qui, com l'argentí, jugava en el Tau del 1998, i pel pivot letó Kaspars Kambala, autor de 25 punts, va arrasar.

13- Temporada 2005-06 (65-71)

Els dos equips arribaven en crisi al partit. El Ricoh trigaria pocs dies a destituir Xavier Garcia com a entrenador i a fitxar Óscar Quintana i tenia quatre victòries en onze partits. Però pitjor estava el Reial Madrid, perdut a mitja classificació, amb una més. La temporada acabaria molt malament per als bagencs, amb el descens de Menorca quan semblava que tot estava encarrilat, amb l'arribada de l'estatunidenc Rodney White en el lloc d'un Andrae Patterson escridassat en el tram inicial de la temporada al Congost.

En un ambient enrarit, abans de les festes de Nadal, el Manresa va arribar a dominar de nou punts abans del descans, però quatre tirs lliures fallats en el tram final van donar un avantatge que els madrilenys no van desaprofitar. Marcats els seus habituals anotadors, el que va fer més punts va ser un secundari com l'ala asturià Diego Sánchez, amb 13. Louis Bullock, per segon any consecutiu, va ser el màxim encistellador blanc, amb 23.

12- Temporada 2023-24 (88-94)

El duel entre els dos equips va arribar aviat, en la segona jornada, l'última temporada de Pedro Martínez a la banqueta manresana. Amb l'equip molt engreixat, del final del curs anterior i d'una gran pretemporada, tot i la derrota inicial a Gran Canària, semblava que es podia atemptar contra la mala ratxa. I de fet, la victòria va estar a prop, però va tornar a caure de la banda visitant de la mà d'un sospitós habitual.

Perquè amb empat a 81, un triple inversemblant de Llull, i l'ajut de Campazzo, en un dia en què Tavares no intimidava a la zona, van fer viatjar el triomf a la capital espanyola. El partit té alguna semblança amb el d'aquest any en el fet que es va jugar en divendres i també amb que no hi serà el pivot cap-verdià, possiblement. La diferència és l'altura de la temporada. Aquell any, per contra, el Baxi va guanyar a Madrid a la segona volta, l'últim triomf aconseguit fins ara, per 72-83, amb la qual cosa es van endur l'average. Al Congost, abans, 16 punts per a Brancou Badio i 23 per a Dzanan Musa.

11- Temporada 2021-22, lliga regular (87-92)

Semblava que si en algun any es podia guanyar el Madrid, era aquell. L'equip espectacular liderat per Moneke, de fet, va vèncer a pista contrària a la segona volta, però en la primera, a casa, va claudicar. Ho va fer, això sí, en un partit jugat en dimarts, dia estrany, el 4 de gener, després que gairebé tota la plantilla vermella acabés de superar la covid.

El partit, en teoria, era de l'última jornada de la primera volta, però en faltaven uns quants d'ajornat, com s'estilava aleshores. Una victòria feia que l'equip posés un peu a la Copa, que finalment jugaria a Granada. I es va estar a punt de guanyar. El 80-75 a sis minuts per al final semblava que així ho demostrava. Però va emergir Tavares, autor de 19 punts i 13 rebots, i va capgirar el marcador. El pivot va ser el màxim anotador del partit. Pels locals, Thomasson va fer 15 punts.

10- Temporada 2018-19, lliga regular (78-83)

El duel contra el Madrid de l'any del retorn a l'ACB, amb Joan Peñarroya a la banqueta, va arribar a l'última jornada de la primera volta i amb els manresans depenent d'ells mateixos per anar a la Copa del Rei. Una victòria els hauria classificat. De fet, els bagencs hi haurien entrat de no haver estat per l'habitual tripijoc de l'ACB, que va donar l'organització del torneig a Madrid i la qualitat d'organitzador a un Estudiantes que va acabar catorzè la primera volta. El Baxi també podia haver entrat a la Copa si el Joventut no guanyava de més de trenta a Burgos.

Al final, als badalonins no els va fer falta, tot i que el Baxi va plantar molta cara i perdia de només quatre punts a poc per al final. Però un triple de Fabian Causeur, que acabaria com a màxim encistellador, amb 17 punts, va posar una distància de set ja insalvable. En els locals, que havien superat les marxes de Renfroe i Doellman des de l'inici de temporada, i una pèssima ratxa de lesions, van destacar els 14 punts de Ryan Toolson i de Corey Fisher.

9- Temporada 2019-20 (75-80)

En una temporada en què no es van poder jugar tots els partits per culpa del covid, madrilenys i manresans es van enfrontar les dues vegades. Al WiZink Center, clara victòria local per 94-74 en l'any del retorn de Pedro Martínez a la banqueta. En la tornada, un mes i mig abans que es tanqués tot, es va viure una de les ocasions més clares perquè tot canviés. Però no va canviar.

Perquè tot i anar perdent per catorze punts en la primera meitat, el Baxi, que estava fent una temporada irregular i flirtejava amb la zona baixa, va arribar a posar-se amb set de diferència en el darrer període. Però l'equip de Pablo Laso es va esmerçar en defensa i va tapar la generació d'un Dani Pérez que va tenir un triple per fer mal, però que el va fallar. Dos argentins, Juampi Vaulet per la banda amfitriona, amb 19 punts, i Gaby Deck, amb 17, per la forastera, van ser els màxims encistelladors.

8- Temporada 2011-12 (93-96)

Enmig d'anys de penombra, entre l'ascens del 2007 i els múltiples descensos esportius, ratificat als despatxos el 2017, el Baxi va viure una gran temporada. La 2011-12 va ser plena de talent i al Congost es va fruir molt. Ja en el tram final de la temporada, i amb l'equip desè i amb opcions encara de play-off, calia vèncer els blancs en un horari, les 21.45 hores, d'un dijous que, al costat amb les 18 hores d'aquest divendres demostra que les coses, quant a faltar al respecte per part de l'ACB, no han canviat tant.

El partit, a més, encara va començar més tard perquè Adam Hanga, aleshores a l'Assignia, va trencar el tauler en la roda d'escalfament. En el partit, però, la gent no va passar son perquè va ser extraordinari. En el tram final, Gladyr va errar un triple per posar-se per davant i, després, va anar a fallar un tir lliure per agafar el rebot i ficar un triple. Però només quedaven set dècimes i el propi Hanga va perdre la bola final. L'estrafolari i espectacular Micah Downs va anotar 14 punts aquell dia i el tirador Carroll, 21 per als visitants.

7- Temporada 2008-09 (81-84)

El Ricoh Manresa-Reial Madrid d'aquell any també va arribar en la darrera jornada i es van estar a punt de tancar onze anys sense play-off. Els homes de Ponsarnau havien de vèncer els blancs a casa i esperar que el Fuenlabrada perdès a casa contra el Joventut i el Bilbao, a la pista del Barça. Els dos resultats es van donar. Faltava el del Congost.

El partit es va jugar només tres dies després del famós gol d'Iniesta a Stamford Bridge i tothom esperava una gesta, un dissabte a la tarda. El Baxi va haver de remar gairebé tot el partit amb el marcador en contra i, quan semblava que potser se'n sortiria, els punts de Llull i d'un altre català, Raül López, van donar un avantatge suficient, tot i que uns tirs lliures de Javi Rodríguez a 1,5 segons van deixar la fita a un sol tir. Guille Rubio va fer un dels seus millors partits, amb 30 punts i Felipe Reyes en va fer 19 pels blancs.

6- Temporada 2004-05 (83-85)

Una de les grans ocasions per guanyar va arribar en un moment inesperat. Amb un Ricoh a la part baixa i un Madrid líder, el darrer partit abans de Nadal es va disputar al Congost i semblava que no hi hauria color. Però el Manresa va estar molt a punt de donar la sorpresa i d'imposar-se. Algunes jugades controvertides van marcar el tram final de l'enfrontament.

Perquè les cròniques expliquen que tant el tècnic, Ricard Casas, com el president, Josep Vives, van criticar molt l'actuació dels col·legiats García Ortiz, Bultó i García León. Però la realitat va ser que el Manresa va perdre un partit que guanyava per 62-47 a l'entrada del darrer quart perquè es va posar nerviós quan els tirs del Madrid van començar a entrar. Louis Bullock es va enfilar als 35 punts, 14 de tirs lliures, pels 18 de Phil Ricci. A dos segons, l'escorta blanc va anar a fallar un tir lliure amb 83-85, Hervelle, del Madrid, va capturar el rebot, va rebre un mastegot que el va fer sagnar i va fer passes. Els col·legiats no van indicar res.

5- Temporada 2007-08 (79-81)

El Ricoh va haver de batallar fort per salvar-se en la campanya d'un dels retorns des de la LEB. A sis jornades per al final, només estava a un triomf del descens i el Madrid, amb el primer lloc gairebé assegurat, visitava el Congost. L'equip de Ponsarnau volia tallar una ratxa de quatre derrotes en els cinc darrers partits, i li va faltar poc.

El Manresa va tenir avantatges curts i el partit es va decidir al final. Amb 78-79, Mumbrú va rebre falta i va aprofitar els dos tirs lliures per posar tres punts de renda. Després, a Espil no en van deixar tirar de tres. Va anotar el primer tir lliure i va anar a fallar el segon, a dos segons. El rebot podia valer or, però el va atrapar el pivot balcànic dels blancs Sekulic i va tallar les opcions. Rafa Martínez i el mencionat Mumbrú, amb 19 punts, van ser els màxims anotadors del duel.

4- Temporada 2024-25 (65-67)

L'última gran opció va arribar fa pocs mesos. En el primer projecte de Diego Ocampo, el Reial Madrid va arribar al Congost en plena mala ratxa final manresana, amb tres derrotes seguides a les quals se sumarien dues més. L'equip no havia donat bones sensacions recentment, contra el Granada i el Breogán. Però contra el líder va estar a un sol tir de trencar la maledicció.

I no ho semblava quan el Madrid guanyava de tretze punts al descans, en un exercici de desencert del Baxi. Però l'equip va tornar a entrar al partit i el va empatar amb un gran triple de Cameron Hunt. Aleshores, va sorgir el de sempre, Sergi Llull, per fer un bàsquet de dos punts a 1,7 segons. El Manresa va tenir l'última bola i la va jugar bé, però el triple frontal de Saint-Supéry per guanyar no va voler entrar.

3- Temporada 2010-11 (61-62)

Un Assignia Manresa incrustat en les últimes posicions de la classificació a final de gener va estar a punt de donar la sorpresa i vèncer el colíder portant el partit al territori Ponsarnau de l'època, a la defensa. Un equip que en aquells anys va ser capaç de guanyar un partit amb menys de 50 punts va minimitzar un rival en què Mirotic feia les primeres passes, però no n'hi va haver prou.

En aquesta partida per veure qui anotava menys, el Manresa va entrar guanyant per 56-54 a set minuts per al final. Però va anotar només cinc punts en tot aquest temps. Tampoc no ho van fer gaire millor els blancs que, això sí, van trobar Mirotic. L'Assignia va posar el 61-62 a 40 segons. Després, D'or Fisher va fallar pels visitants. Aquests, sense bonus, van cometre dues faltes i el tir final de Rodrigo San Miguel ja va ser massa forçat per entrar. L'eslovè Uros Slokar, amb 18 punts, va ser el millor. Tucker i Mirotic en van fer 10 pel Madrid.

2- Temporada 2002-03 (72-73)

En tot aquest seguit de partits, en faltava un de decidit per un triple gairebé a l'últim segon. Va arribar en el tram final de la primera campanya després dels dos anys a la LEB de principi de segle. Alberto Herreros, amb un tir de tres des d'una cantonada, va destrossar el cor dels aficionats que, en els últims cinc anys, havien guanyat una lliga, havien baixat i havien tornat a pujar i que estava curat d'espants.

El Ricoh ja estava clarament salvat aquell diumenge de Pasqua i el Madrid voltava per una impròpia sisena posició. Semblava una bona possibilitat per derrotar el conjunt del desaparegut Javier Imbroda i, encara més quan el marcador indicava un 69-61 a dos minuts per al final. Però el Manresa va badar, el Madrid va remuntar i, després d'un tir lliure fallat per Albert Oliver, va permetre que Lucas Victoriano creués la pista i assistís perquè Herreros la clavés. El tir final d'Oliver ja no tenia cap possibilitat d'èxit. El partit va tenir tres màxims anotadors, Laviña i Oliver pels locals i un vell conegut, el campió de lliga Derrick Alston, ara vestit de blanc, amb 18 punts tots tres.

1- Temporada 2020-21 (76-77)

Un dels partits més espectaculars d'aquesta sèrie va poder ser seguit en directe per poca gent. La temporada en què no hi va haver públic a les graderies per la covid, el Baxi va tenir un tir per derrotar, per fi, la bèstia blanca. I en mans d'un tirador reputat. Però no va entrar. En el segon any de Pedro Martínez a la banqueta en la darrera etapa, la dels partits sense pressió ambiental i en què van augmentar les victòries visitants, el Manresa va estar a punt de capgirar-ho tot i guanyar a casa.

A final de març, amb molts partits ajornats, encara hi havia moltes possibilitats d'entrar al play-off i tot passava per guanyar aquest partit. I semblava que podria haver estat quan, faltant set segons, Laprovittola, llavors al Madrid, deixava una porta oberta amb el 73-75. En una acció de pissarra, el tirador Matt Janning va tenir la pilota per guanyar, però el seu triple, que tantes vegades entrava, no ho va fer aquest cop. Garuba va sentenciar amb dos tirs lliures i el tir final de tres punts de Dani García, ja sense opcions, va travessar el cèrcol massa tard.

0 victòries de 25 intents. Aquest divendres pot ser el final del compte enrere o que la ratxa continuï. Una cosa és segura: aquesta maledicció ha d'estar més a punt d'acabar-se cada dia que passa.

Subscriu-te per seguir llegint