"Tothom respecta molt el Manresa i l’associa amb una identitat"

Aviat farà un any que Biel Colominas va arribar al Bàsquet Manresa, aleshores de manera molt precipitada, per rellevar Xevi Pujol com a director esportiu del club i amb el mercat en plena ebullició. Com ell diu, va pujar a un tren en marxa que no s’ha parat fins ara. Però la seva feina no ho fa, i és en aquest moment quan cal agafar forces per, segurament, haver de tornar a restaurar l’equip.

Teniu analitzades les coses que han funcionat i les que no i voleu canviar?

Potser no és tant si han anat bé o no sinó que ens poden ajudar a ser millors. Volem tenir un equip més físic i atlètic per competir a Europa, que és el nostre objectiu. Ens agradaria poder tenir un equip en aquesta direcció.

Això significa una plantilla més llarga, per poder rotar millor?

Podria ser una solució, i és el de sempre, on podem arribar. Per a nosaltres, el tema de planter és molt important. Tenir un entrenador com el Diego, amb confiança en els jugadors joves, és donar-hi continuïtat. La Lliga U22 ha estat un espai interessant, amb jugadors que han estat amb nosaltres i han crescut i participat. Aquest és un senyal d’identitat del Manresa. Veus que tots els equips treballen amb una mateixa filosofia. Si podem tenir una plantilla llarga tibant del planter, serà important i ens fa estar orgullosos.

Ara, però, hi ha una variable com és la NCAA. Com es pot gestionar si els jugadors volen fer el salt?

És entendre que és una realitat. Nosaltres no podem competir amb les ofertes econòmiques que reben. Cal entendre també la línia que estan prenent. Ara sembla que estan tirant més cap a agafar jugadors més grans i no de 18 anys. Cal adaptar-t’hi i veure on tens l’avantatge. Per això cal aprofitar aquesta bona lleva de jugadors joves, poder-los donar un espai i confiança i ho hem d’aprofitar. Si algun d’ells marxa, no es pot controlar.

Aquesta és la línia que han pres per fitxar Knudsen?

Sembla que el Gustav tirarà per aquest camí. Han sortit molts noms de jugadors del 2003 i busquen aquest perfil.

Un altre podria ser Ubal?

Per edat sí, però les decisions són dels jugadors. Hauria estat important que tots dos es quedessin, però ens hi adaptarem.

Aquest fet pot tenir una inversa, la de recollir jugadors que acaben cicle a la NCAA?

Pot ser, depèn de quants acaben i poden sortir, amb la flexibilitat que hi ha.

Sabem ja si marxen molts jugadors? Reyes, per exemple, no ha dit res oficialment.

L’Álex té contracte. No ens evadim del que surt a xarxes i entenem les possibilitats que hi ha, però fins que no ens diguin el contrari, anem fent.

I Obasohan, que va acabar repartint samarretes?

Sí, però era l’últim dia. Algun va sortir amb malles i els demanaven les malles. En el Retin, el compromís és molt gran. La imatge del darrer dia va ser molt bonica. Veurem si segueix. Tothom voldria donar el màxim de continuïtat a un bloc, però aquesta és la realitat del Manresa. Cal esperar una mica, a veure quines opcions hi ha. Sempre hem d’estar oberts i saber fins on podem ser competitius.

És complicat saber si segueixen pals de paller com Bassas o Steinbergs?

Per a nosaltres seria importantíssim mantenir el bloc, però per a un equip com el Manresa, de vegades, si vols ser competitiu cal esperar.

Biel Colominas parla sobre la necessitat de tenir una plantilla llarga

Un dels temes que ha suposat discussió ha estat la posició de cinc. Us fa replantejar què voleu per a l’any vinent?

Hem d’estar oberts a diferents coses. De vegades hem volgut pivots ràpids i atlètics i llavors pensàvem en coses diferents. Per a tothom, la posició de cinc és molt complicada per trobar-ne. Estem debatent quin perfil volem. Volem ser més sòlids i no haver de fer tants canvis.

L’any anterior teníeu Cate i Massa, totalment diferent. En busqueu algun de semblant, més sobri?

Hi ha diversos perfils, com també tenir-ne un de més gran, allunyant-nos del que hem tingut. Dins de la dificultat, trobar un jugador que ens encaixi provoca que haguem d’estar oberts a qualsevol possibilitat.

Amb Golden vau intentar una cosa diferent, un pivot generador. Per què no va funcionar?

Per una combinació de factors. Es van acumular diferents raons. Estem convençuts que és un gran jugador i una gran persona, però vam pensar que era millor prendre una solució diferent.

També venien d’anys amb el 2 i el 4 molt importants, com ara Hunt i Alston. Enguany han tingut Plummer, després Brooks, i Olinde, tots amb problemes. Volen revitalitzar aquestes posicions?

Ens agradaria que la de 2 ho fos. Enguany hem tingut Obasohan. Aquestes dues i la de cinc són posicions importants, però no ens podem tancar. Hem de ser oberts de ment. Potser el jugador de talent és el cinc.

El primer fitxatge ve de la segona francesa, Lucas Beaufort. Per quin motiu?

Per a mi fitxar un jugador va més enllà de mirar en quin nivell juga. Veure el seu joc, fortaleses i debilitats. Més enllà que estigués a Segona, té 24 anys, marge de creixement i abans va estar tres temporades a Primera, on tenia un rol important. Té unes condicions físiques interessants, és molt bon defensor de diferents posicions, passa bé, és sacrificat i això ens encaixa per construir una base de l’equip.

Per veure aquest vídeo, subscriu-te a Regio 7 o inicia sessió si ja ets subscriptor

Subscriu-te

Ja ets premium? Inicia la teva sessió aquí

I després, el fitxatge de Tamba. A què respon?

L’hem incorporat en la línia de seguir jugadors que acaben la seva etapa a la universitat dels Estats Units. Té la mateixa edat amb la qual enguany hem tingut Knudsen i Ubal. L’havíem seguit durant tot l’any. És molt físic, atlètic, agafa molts rebots per la seva posició i segueix la línia de ser més exuberants físicament i agressius. A més, pot jugar de quatre, va molt bé al rebot d’atac i això és un pilar fonamental. Té molta gana, molta ambició, amb un marge de creixement que és important. Esperem que pugui estar a curt i mitjà termini al Manresa i que creixi amb nosaltres.

Fitxatge de Pablo Tamba pel Kids&Us Manresa

Com afecta que per les xarxes socials s’avancin als fitxatges que voleu fer?

Entenc que sí, però no ho podem controlar. A tots ens agradaria que les operacions fossin anònimes. Si se sap, potser dones pistes. Però d’això, i de les llistes de futuribles que surten, intento evadir-me’n molt i estar focalitzat en què penso jo i el Diego i l’equip. Així sé que soc fidel a les coses que són importants.

Es troba entre dues aigües, el que demana l’entrenador i les necessitats econòmiques?

Tothom juga el seu paper, però m’he sentit molt còmode amb el fet que hem pogut treballar en equip. Tot s’ha reflectit amb com ha anat la temporada. M’he sentit protegit perquè hi ha un ambient intern molt bo, però a l’hora de la veritat trobem el camí.

Salvar la categoria segueix sent l’objectiu?

Sí, aquest ha de ser el pal de paller del que hem de fer.

Sobretot veient que ha baixat el Gran Canària?

Exacte, es veu com de difícil és, com de fàcil pot ser entrar en dinàmiques estranyes. El que aquest club aconsegueix no ha de passar desapercebut. No s’ha de perdre la perspectiva d’això, perquè té molt de mèrit el que la gent aconsegueix. Tothom respecta molt el Manresa, l’associa amb una identitat, amb un estil de joc, una manera de fer, un pavelló en què la grada empeny l’equip a jugar d’aquesta manera i aquest és un valor que s’ha construït durant tants anys.

Com ha estat, en definitiva, aquest primer any seu?

Des de l’estiu ha estat molt intens. Han passat moltíssimes coses. Però n’aprens de la manera dura, a còpia de molta exigència. Ha estat molt intens per a tots, un compromís molt gran de tothom perquè tothom hi està involucrat, l’afició, i notes el suport de la junta. Una de les grans coses que hem fet és anticipar-nos abans d’entrar en una situació d’urgència.

Subscriu-te per seguir llegint