"Sort que el Manresa estava lluny, si no estic segur que ens hagués atrapat al final"

Tot just ha finalitzat la seva setzena temporada al capdavant d’una banqueta en un equip de l’ACB i amb el Surne Bilbao ha quallat el que segurament hagi estat el seu millor any, amb títol continental inclòs. Mèrits més que suficients perquè la Federació Catalana de Basquetbol l’hagi escollit per a dirigir la selecció nacional en el partit que es jugarà diumenge, a les 12.15 hores, al Nou Congost contra el Regne Unit.

Té molta experiència a les banquetes, però com afronta el repte de ser el seleccionador nacional?

Amb molta il·lusió i també amb una excitació que haurem d’acabar de controlar, i sobretot amb molta responsabilitat. Hem d’intentar ser un equip tot i que tenim poc temps, i trobar una manera de jugar que tingui a veure amb la que segueixen els jugadors tota la temporada, perquè això ens permetrà ser competitius.

No sembla una tasca fàcil...

Tenim un avantatge i és que tots parlem la mateixa llengua, i al català això li anirà molt bé (riu).

Com se li va presentar l’oportunitat de convertir-se en el seleccionador de Catalunya?

Quan es va començar a engendrar el projecte, l’entrenador havia de ser el Jordi Fernández. Em va trucar i em va fer molta il·lusió enorme poder formar-ne part, però va haver-hi un moment en què es va tirar enrere el projecte.

Però el van aconseguir tornar a fer flotar...

Exactament, la Federació Catalana, la Generalitat, TV3 i l’Ajuntament de Manresa es van arremangar perquè tirés endavant el projecte. Amb tots els canvis el Jordi no hi podia ser, i m’ho van proposar. Estic molt il·lusionat que hagin confiat en mi.

Ha parlat del sistema de joc, quina selecció ens trobarem?

La idea és jugar alegres i poc en estàtic. No sé si podrem córrer cada vegada, però intentarem buscar-ho sempre. En defensa buscarem un equilibri entre activitat i reactivitat.

Des d’un punt de vista professional, també deu ser un nou repte haver de preparar un partit amb tan pocs dies...

Ho és. No ens podem estressar i hem de tenir en compte que tenim poc temps. En tot cas, intentarem optimitzar el màxim de què disposem per fer-ho el millor possible.

Ja ha fet pública la convocatòria. Què ha buscat a l’hora d’escollir els jugadors que han entrat a la llista?

Hem volgut buscar un equilibri entre experiència i joventut. Una combinació que ens permetrà que ens sobreposem a les dificultats.

Per exemple?

Hem tirat llarg perquè segur que n’hi ha que no podran ser-hi [Pierre Oriola, Ferran Bassas, Joel Parra i Oriol Paulí han estat convocats amb la selecció estatal]. Però segur que l’últim equip que quedi serà de jugadors molt il·lusionants.

També m’agradaria fer balanç de la seva temporada a Bilbao. Veient els resultats, és complicat no posar-li un 10...

La veritat és que estem molt satisfets del que hem aconseguit, però sobretot de la manera com ho hem fet. No hem estat molt eficients en atac tot i no jugar malament, però hem aconseguit que l’equip s’hi trobi molt bé i que es generés una molt bona química. Però el nostre baluard competitiu ha estat la defensa.

Una de les millors a l’ACB...

Ser bons al darrere ens ha donat molta seguretat en atac, a l’hora de desenvolupar la nostra filosofia de joc. Ens agrada com hem jugat, tenim gent que ha fet una passa endavant i volem ser cada vegada millors en l’eficiència ofensiva.

Una altra de les claus ha estat la seva regularitat...

Sempre he dit que fins a la segona volta ens costava molt fer el salt. No passàvem del novè. Per hàbit miràvem més qui ens perseguia que no pas qui teníem per davant.

Ho van aconseguir aquest cop.

Volíem quedar el millor possible per jugar una millor competició europea de què estàvem jugant. Vam aguantar el nivell quan altres equips no ho van fer, però sort en vam tenir que el Manresa estava lluny, perquè si no crec que ens hagués atrapat, han jugat un molt bon tram final de temporada.

Van acabar setens i competint contra un València que ha acabat sent campió de l'ACB...

A casa ens van passar per sobre, però allà vam tenir una gran oportunitat. Vam tenir una gran posada en escena i només ens va fallar el fet de mantenir el nostre nivell en els darrers cinc minuts de partit. Però estem molt contents, tant de bo ens serveixi si ho tornem a viure.

Guanyar la FIBA Europe Cup per segon any consecutiu va ser el punt de fer el ‘clic’ i mirar amunt?

Potser sí. Jugar per guanyar un títol i aixecar la copa és diferent, especial. A la gent li pot semblar fàcil la competició, però no ho és gens. El Múrcia no va arribar a la final.

Ens ha valgut la pena jugar la FIBA Europe Cup tot i que hi havia molta gent que s’hi mostrava contrària"

Jaume Ponsarnau

— Entrenador del Surne Bilbao i seleccionador català

Quina ha estat la clau per acabar aixecant el trofeu?

Respectar moltíssim la competició. Afrontar-la amb moltes ganes i il·lusió. A més, aquest any hem jugat molt bé. L’anterior vam tenir fortuna per guanyar-la, però aquest any hem estat els millors, i això ens ha donat molta confiança. Crec que ha valgut la pena que hi participéssim tot i que hi havia gent que s’hi mostrava contrària.

Sé que sempre segueix el Bàsquet Manresa. Com ha vist la temporada 2025/26?

Van començar-la molt bé, però els problemes amb les lesions els van obligar a reestructurar la plantilla. El Pierre [Oriola] i el Ferran [Bassas] van donar molta confiança a l’equip i el Diego [Ocampo] i el seu cos tècnic han fet una gran feina. Jugaven un bàsquet que feia patxoca i van acabar competint a un nivell altíssim.

Se’l veu molt content a Bilbao i encoratjat amb el projecte...

Hi estic molt a gust. Em sento bé treballant amb la gent que treballa allà i també amb el grup humà que hem creat. Quan s’ajunten les ganes de jugar i treballar junts fa que els entrenadors ens sentim molt a gust. Ha arribat un punt en què no tan sols estic satisfet, sinó que estic feliç, i això s’ha d’aprofitar (riu).

Per tant, es desmarca del ball a les banquetes que sembla que ha de venir aquest estiu a l’ACB?

Des que vaig renovar hi ha hagut intents, contactes i intencions, però no entendria cap altra cosa que no fos continuar amb el compromís que tenia amb el Surne Bilbao.

Subscriu-te per seguir llegint