Manresa veu perdre Catalunya contra Gran Bretanya però manté viva l'escalfor per la selecció masculina de bàsquet (74-76)

Manresa ha mantingut viva la flama de la selecció catalana masculina absoluta. I no serà per temperatura. Un Nou Congost amb temperatura de canícula ha vist la derrota de Catalunya per 74-76 contra la Gran Bretanya en un duel que, tot i presentar nombroses baixes en els locals, ha estat competitiu fins al final. De fet, Lluís Costa ha tingut el triple per guanyar-lo, però no ha volgut entrar. L'afició ha respost, amb més de mitja entrada, un èxit vist el moment en què s'ha jugat, i els nombrosos VIPS de la llotja s'han adonat de la necessitat que les obres del nou pavelló comencin com més aviat millor perquè s'hi pugui jugar en condicions.

El ritme de partit no podia ser gran amb la calor que feia al pavelló. Els dos equips s'ho han pres amb calma, bàsicament els britànics, que dijous i diumenge tenen partits importants de classificació per al Mundial a Lituània i a Manchester, respectivament. Per això, Catalunya ha agafat els primers avantatges, amb un 9-1 impulsat per cinc punts de Jaume Lobo.

Himne de Catalunya

L'entrada matinera de Gerard Fernández a la pista ha animat el personal i el manresà aviat ha respost amb un 3+1, malgrat que també s'ha endut un bon tap d'un armari anomenat Belo. El compromís dels seleccionats catalans ha quedat clar amb la presència dels jugadors que han d'anar a la selecció espanyola, entre ells Pierre Oriola i Ferran Bassas, a la banqueta, i a la pista amb accions de força a sota la cistella. Tampoc no han pogut jugar Joel Parra, Oriol Paulí i el lesionat Rafa Villar.

Tot i això, la Gran Bretanya ha arribat al final del primer període només dos punts a sota (22-20) i ha arrencat el segon quart agafant una màxima diferència de quatre punts (24-28). En aquest moment ha tornat a sorgir un inspirat Jaume Lobo, amb dos triples seguits per capgirar el resultat (30-28). I els ventalls seguien a tota propulsió.

L'equip de Ponsarnau, amb Xavi Schelling, que havia estat amb ell al Manresa abans d'anar als San Antonio Spurs de l'NBA, a l'equip tècnic, ha premut en defensa i ha ofert les millors accions ofensives, amb una esmaixada de Cosialls, una gran assistència de Gerard a Busquets i un bàsquet del gironí per al 38-30. Un tram final més tranquil ha conduït a un 39-32 al descans.

Les defenses manen

El ritme ha davallat considerablement a la segona meitat, tot i que Catalunya seguia mantenint molta intensitat defensiva, capitanejada per Nogués, i impedia cistelles fàcils dels britànics. Amb el públic molt callat, castigat per la calor i alguns aficionats demanant un nou pavelló, els locals han adquirit fins a nou punts de marge (56-47) després de cinc punts seguits d'un Gerard Fernández que ja en duia 10. Catalunya ha marxat a l'últim descans guanyant per 56-50.

Els britànics no tenien ganes de perdre el partit i han arrencat bé el darrer quart, empatant el partit a 56 amb un 2+1 inclòs del seu millor home, el pivot del Casademont Saragossa Gabriel Olaseni. De fet, els britànics han adquirit cinc punts de renda i semblaven haver posat la directa (56-61, amb un parcial de 0-14). L'ha trencat Pep Busquets amb un triple i, després, Vives ha empatat a 61. I sort de Jordi Porcel, de la Grada d'Animació, amb l'altaveu, que intentava fer reaccionar la gent.

Himne de la Gran Bretanya

Malgrat que els britànics han adquirit un petit avantatge, un triple a una cama de Vives ha fet despertar la gent. L'ex del Baxi Luke Nelson ha clavat un altre gran tir de tres i Lobo posava emoció amb el 69-70 a la contra. Encara hi hauria emoció i tot. Els anglesos han tornat a agafar tres punts, reduïts a dos per Costa. Però llavors Busquets ha perdut la bola i Nelson ha semblat sentenciar a 30 segons (70-74).

Llavors, Vives ha tornat a donar esperança amb el més difícil encara, un triple de la cantonada, a tauler i a una cama. La gent que quedava dels 2.513 que han anat al Congost ara sí que cridava amb els tirs lliures de Boardman, que n'ha entrat un (73-75). Aleshores, Lobo ha rebut falta a 12,5 segons, però ha errat un tir de personal (74-75). També n'ha fallat un Heeson i Costa ha tingut el tir de tres per guanyar el partit, però no ha entrat. Era el de menys, la flama de la selecció catalana, en el millor ecosistema, l'extrema calor del Congost, sobreviu.

Subscriu-te per seguir llegint